Feijóo naturalitza les aliances amb Vox i activa els seus alcaldes per a les generals

Alberto Núñez Feijóo afronta des d’avui, quan torna a reunir-se al carrer de Génova el Comitè de Direcció del Partit Popular (PP) després de les vacances, el seu cinquè i últim curs polític complet com a líder de l’oposició. Així passarà passi el que passi en les eleccions generals de l’any que ve, ja que l’expresident de Galícia ja té assumit que o aconsegueix succeir aquesta vegada Pedro Sánchez o la seva carrera política haurà acabat amb 65 anys, els que compleix aquest setembre. En la seva rentrée té clares dues idees estratègiques: naturalitzar l’aliança amb Vox i convertir els alcaldes del PP en un dels motors electorals del partit.

La crisi de Ceuta li ha alterat l’estiu, com va quedar de manifest en la seva visita a la ciutat autònoma de dimecres passat, quan al costat del president ceutí, el popular Juan Jesús Vivas, va tornar a reclamar que es retorni al Marroc tots els migrants arribats en tromba els últims dies de juliol a través del pas d’El Tarajal. El mateix Vivas va assenyalar que ni un sol dia des de l’allau migratòria havia deixat de parlar amb el seu cap de files, "de vegades fins a tres vegades el mateix dia", va precisar el president ceutí.

A més, la cúpula del PP no ha deixat de mantenir un cert equip de guàrdia a l’agost, com sol ser habitual, tot i que més reforçat en aquesta ocasió per les circumstàncies. En els primers dies del mes el secretari general, Miguel Tellado, i després vicesecretaris com Alma Ezcurra, Cuca Gamarra, Elías Bendodo, Carmen Fúnez o Jaime de los Santos han mantingut una important activitat pública en diferents províncies i amb diverses visites a Ceuta, per conèixer de primera mà la situació a la ciutat limítrofa amb el Marroc. Sense oblidar les compareixences a la mateixa Génova, que ha celebrat tantes rodes de premsa com en un mes ordinari. I en paral·lel els populars han tornat a convertir el Senat, on gaudeixen de majoria absoluta, en un centre neuràlgic de la seva tasca d’oposició, convocant a la Cambra alta els ministres Fernando Grande-Marlaska (Interior), Margarita Robles (Defensa) i José Manuel Albares (Assumptes Exteriors), la negativa dels quals ha provocat fins i tot un recurs del PP davant el Tribunal Suprem que ja s’està estudiant.

Feijóo ha estat en contacte amb el seu equip més pròxim i amb la seva direcció orgànica, la que va renovar al seu gust en el congrés celebrat l’any passat a Madrid, on va ascendir Tellado a número dos del partit. A la cúpula popular tenen clar que el president del partit arriba amb una formació en "complet mode electoral", ja que s’estén el convenciment entre els populars que la convocatòria de les generals per part de Sánchez podria arribar en qualsevol moment, fins i tot abans de Nadal, tot i que tampoc descarten altres possibilitats que fa temps que s’estan estudiant, com la d’un superdiumenge que faria coincidir el 30 de maig vinent les municipals i autonòmiques amb les generals.

En l’estratègia immediata apareix la idea de normalitzar o naturalitzar l’aliança amb Vox, que no en va ja s’implementa (de moment sense disputes entre els socis) a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. És un pas intermedi que consideren que ajuda a aclarir dubtes sobre l’eventual presència dels de Santiago Abascal en el Govern central, si bé Feijóo i els seus no abandonaran del tot, i molt menys quan arribi la campanya, la idea de governar en solitari.

Fuga de votants

I juntament amb això, però sense estar totalment desconnectada d’aquesta estratègia, des de Génova s’intentarà mobilitzar els alcaldes del partit a tot Espanya de cara a les generals, cosa que han detectat que va fallar durant els últims comicis d’aquest tipus celebrats atípicament en ple estiu del 2023, dos mesos després que aquests regidors revalidessin o guanyessin per primera vegada les seves respectives places.

Molt reveladora, i molt comentada en el partit, és la comparació en alguns feus del PP de la Comunitat de Madrid, i en concret en tres municipis únics del nord d’aquesta com són Pozuelo de Alarcón, Majadahonda i Las Rozas, on la papereta encapçalada per Feijóo va obtenir fins a vuit punts percentuals menys de suport en el cas de la primera d’aquestes localitats, i una mica menys en les altres dues, de dos punts percentuals, respectivament, tot i que igualment significatius, amb tot just vuit setmanes de diferència entre una i altra cita electoral. Fins i tot a la capital, el resultat de Feijóo va ser gairebé un 3% inferior al de l’alcalde José Luis Martínez-Almeida.

Fora d’això, Ceuta centrarà a partir d’aquesta setmana, començant per les compareixences de diversos ministres al Congrés, la tasca d’oposició del PP, on es considera que la gestió del Govern de la crisi evidencia la seva debilitat i el final de cicle en què segons els populars està immers Sánchez. Una crítica en la qual no exclouen retreure al president que marxés ràpidament a la residència de La Mareta, a l’illa de Lanzarote, per disfrutar de les seves vacances i s’afanyés a recomanar als seus seguidors a les xarxes socials les seves cançons i llibres preferits.

Precisament al setembre es complirà un any del moment en què el PP va portar a terme el gir més important de la seva història en matèria migratòria, amb un document presentat a Barcelona que va posar negre sobre blanc la seva defensa de polítiques en aquesta matèria com les deportacions, un visat per punts i la reducció d’algunes ajudes a la població immigrant que fins aquell moment semblaven reservades a Vox. Dotze mesos després, aquesta base doctrinal li ha permès acomodar-se sense excessiva dificultat retòrica a la crisi a Ceuta, on Feijóo va deixar clar que emparant-se en el pacte europeu de migració i asil, no seria possible, segons la seva opinió, una altra opció que la devolució al Marroc de tots els individus que van entrar a Ceuta.

"Agenda del canvi"

Al marge d’aquesta crisi sobrevinguda aquest estiu, i segons les fonts de la direcció del PP consultades, Feijóo mirarà d’aprofitar la tardor per continuar impulsant la seva "agenda del canvi", que tindrà un capítol molt especial dedicat a la regeneració, l’àrea de la qual s’ocupa Cuca Gamarra, i en què destaquen propostes com una reforma de la llei de l’indult per evitar que es concedeixi la mesura de gràcia a polítics corruptes, una altra de l’estatut orgànic del ministeri fiscal per reforçar la seva independència, i també auditories en institucions esquitxades pels escàndols del PSOE, com la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) o el Fons de Suport a la Solvència a Empreses Estratègiques (FASEE), mitjançant el qual es va articular el rescat a Plus Ultra pel qual s’investiga el president José Luis Rodríguez Zapatero. El paquet de la regeneració inclou igualment iniciatives per reformar Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) i l’agència Efe, que el PP considera colonitzades per la Moncloa.

Es tracta d’un pla que encaixarà a la perfecció en el pla propositiu, segons pensen a Génova, davant l’agenda judicial que encara ha d’afrontar el PSOE, amb assumptes com ara l’esmentada investigació a Zapatero, el cas de les clavegueres de la lampista Leire Díez i el temor creixent dels socialistes que el mateix partit acabi sent imputat. Si amb tot això Feijóo tornés a fracassar, el PP es veuria abocat a buscar un nou líder. D’això no hi ha cap dubte al si del partit tradicional de la dreta espanyola.

Subscriu-te per seguir llegint