El moviment ultra global treu les armes davant les pròximes eleccions clau

La derrota del Govern de Viktor Orbán a Hongria després de 16 anys en el poder va suposar, a l’abril, un dels pitjors revessos del moviment d’ultradreta a nivell global després d’anys d’ascens imparable. Amb el compromís del president Donald Trump per intentar fer-lo guanyar i la participació del vicepresident nord-americà, J. D. Vance, no n’hi va haver prou per frenar una onada d’esgotament popular.

La ultradreta també ha patit derrotes en els últims temps en altres països europeus. Als Països Baixos, el Partit per la Llibertat de Geert Wilders va perdre 11 escons en les eleccions de l’octubre del 2025 i va quedar fora de les negociacions de Govern. A Romania, l’ultranacionalista George Simion va ser derrotat en la segona volta per l’europeista Nicusor Dan. I a Finlàndia, els Veritables Finlandesos es van desplomar en les eleccions municipals de l’abril del 2025 fins al 7,7% dels vots.

¿Ha tocat sostre ja el moviment ultra global?

"El context internacional i la caòtica política exterior de Trump podrien fer que aquests partits atraguessin menys els votants, però encara és massa aviat per saber si això tindrà conseqüències", opina per a EL PERIÓDICO Gilles Ivaldi, investigador del CNRS al Centre d’Investigacions Polítiques de Sciences Po, a França.

L’investigador considera que els revessos electorals poden indicar que "aquesta onada està arribant a un altiplà" després d’anys d’avançament. Les eleccions europees del 2024 van confirmar la fortalesa d’aquests partits en molts països europeus, com França, Alemanya i Itàlia, i la victòria de Trump en les presidencials del 2024 als Estats Units. "També estem assistint a l’ascens d’una nova dreta llatinoamericana en països com Xile, l’Argentina, Colòmbia i el Perú, com va passar fa uns anys al Brasil amb Jair Bolsonaro".

Amb el curs polític que començarà al setembre s’obre un cicle d’importants eleccions que serviran de termòmetre d’aquesta onada política, que ha marcat l’agenda de l’última dècada i mitja, en la qual els moviments nacionalpopulistes, antiglobalització, euroescèptics i ultradretans han transformat l’enuig popular amb els partits tradicionals en vots. Fins al 2014, el percentatge de vot de la ultradreta a Europa estava per sota del 10%; ara se situa en el 25%, segons el centre PopuList.

Al setembre hi ha eleccions en dos estats federats clau d’Alemanya, on Alternativa per a Alemanya (AfD) lidera les enquestes, i també a Suècia, on la clau és el resultat dels Demòcrates Suecs. A l’octubre es votarà a Israel, on la coalició de dreta i ultradreta nacionalista i religiosa va per darrere a les enquestes. Al novembre se celebraran les eleccions de mig mandat als EUA. El cicle es tancarà el maig del 2027, amb la segona volta de les presidencials franceses. En algun moment d’aquí a l’estiu del 2027 hi haurà també eleccions a Espanya.

"L’auge dels partits d’extrema dreta està impulsat per factors similars en la majoria dels països: el debilitament dels vincles amb els partits tradicionals i amb institucions com les esglésies i els sindicats, sovint lligats; la demanda de polítiques i discursos nativistes i el descens generalitzat de la confiança en les institucions, inclosos els mitjans de comunicació tradicionals", valora Kai Arzheimer, professor de Política Interior i Sociologia Política a la Universitat Mainz, a Alemanya. Aquestes són les eleccions clau per a la ultradreta.

ALEMANYA.

Les primeres eleccions clau seran les de l’estat federat alemany de Saxònia-Anhalt, que tindran lloc el 6 de setembre. El partit d’ultradreta nacionalista i euroescèptic AfD és el clar favorit, amb més d’un 42% en els últims sondejos, per davant de la CDU. Una de les claus serà comprovar si alguns diputats de la CDU estarien disposats a recolzar un Govern de l’AfD. El 20 de setembre es votarà a Mecklemburg-Pomerània Occidental, on també s’espera que l’AfD sigui la primera força, amb el 36%, per davant de l’SPD.

"L’AfD és un partit especialment extremista, fins i tot segons els estàndards de la dreta radical europea. Actualment lidera les enquestes i fins i tot podria arribar a obtenir una majoria absoluta en alguna de les pròximes eleccions regionals de l’est d’Alemanya, un resultat que pertorbaria molt el sistema federal cooperatiu alemany", considera Kai Arzheimer.

SUÈCIA.

Una setmana després, el 13 de setembre, se celebraran les eleccions legislatives de Suècia, on el partit antiimmigració Demòcrates Suecs apareix com a segona força, amb aproximadament un 20% dels vots en els sondejos, només per darrere dels socialdemòcrates.

ISRAEL.

El 27 d’octubre del 2026 es votarà a Israel. La qüestió allà és si Benjamin Netanyahu i el seu partit, el Likud, aconseguiran reeditar una coalició de dretes amb els partits d’ultradreta i ultraortodoxos liderats pels ministres Itamar Ben-Gvir, de Poder Jueu, i Bezalel Smotrich, del Partit Sionista Religiós. Els sondejos atorguen 53 escons a l’actual bloc governant, lluny dels 61 necessaris per arribar a la majoria.

ESTATS UNITS.

El 3 de novembre se celebraran les eleccions de meitat de mandat als EUA, on s’enfrontarà la força del trumpisme i del moviment MAGA dins del Partit Republicà. Segons les últimes enquestes, els demòcrates recuperarien el control de la Cambra de Representants, que renova els seus 435 escons. El Senat, on s’elegeixen 35 escons, està més disputat, amb diverses eleccions estatals en una situació d’empat tècnic.

FRANÇA.

Les eleccions que més repercussió tindran a Europa, sens dubte, seran les presidencials de França. La primera volta se celebrarà el 18 d’abril del 2027 i la segona, el 2 de maig. Agrupació Nacional (RN, per les seves sigles en francès), liderat per Marine Le Pen, n’és el favorit. Normalment, fins ara, des del centredreta fins a l’esquerra s’aplicava un cordó sanitari: en la segona volta, tots els partits concentraven el vot en el candidat que no fos d’Agrupació Nacional. Però és possible que el populista d’esquerres Jean-Luc Mélenchon passés a la segona volta. En aquest cas, és probable que una part de la dreta moderada voti Le Pen.

"Les presidencials del 2027 tindran una importància especial pel paper de França a la UE. Una victòria d’Agrupació Nacional tindria un gran impacte no només a França, sinó també en tota la Unió Europea, ja que l’extrema dreta continua disposada a enfrontar-se a les institucions europees en polítiques com el clima i la immigració", valora Gilles Ivaldi. "En particular, una victòria d’Agrupació Nacional donaria veu a l’extrema dreta al Consell Europeu, un dels principals centres de poder de la UE".

ESPANYA.

Les eleccions generals han de ser convocades en algun moment del 2027, a menys que hi hagi una sorpresa i s’avancin. Totes les enquestes apunten a una victòria de la suma del Partit Popular i Vox. Els dos partits podrien governar en coalició i seria la primera vegada en la democràcia que la ultradreta entra en un Govern a Espanya.

Subscriu-te per seguir llegint