Sánchez afronta el final de mandat assetjat per Ceuta i la corrupció

Pedro Sánchez enfila la recta final del mandat assetjat pels casos de corrupció que afecten el PSOE i el seu entorn immediat i afeblit per la gestió de la greu crisi migratòria de Ceuta, que arribarà al setembre lluny de resoldre’s més d’un mes després de l’entrada massiva de migrants. El líder socialista va guanyar el 2018 la moció de censura amb la bandera de la neteja democràtica i la regeneració després de la sentència del cas Gürtel, que va condemnar el Partit Popular com a partícip a títol lucratiu, i pot acabar, vuit anys després, veient com un jutge de l’Audiència Nacional imputa el PSOE per delictes vinculats amb la corrupció, com ja tem la cúpula del partit.

Després de la condemna a l’exministre José Luis Ábalos – que va ser mà dreta del president– a 24 anys i tres mesos de presó pel cas Mascaretes, diverses causes judicials acorralen algunes de les persones que van ser de la seva màxima confiança, com l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán; el seu excap de Gabinet en el partit, Juanma Serrano, i la gerent del PSOE, Ana María Fuentes.

A més, els pròxims mesos es continuaran passant informacions comprometedores que afecten l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra, i la peça separada oberta dins d’aquesta mateixa causa per les joies trobades al seu despatx i d’origen encara desconegut. L’excap de l’Executiu ha sigut un puntal del lideratge de Sánchez i a ningú se li escapa que va ser clau perquè el resultat de les eleccions del 2023 li permetés mantenir el Govern. Però molts dins el PSOE ja marquen distàncies amb l’expresident, i encara més tenint en compte que incompleix les seves pròpies promeses de transparència i d’explicacions públiques arran de l’origen de les joies, valorades per una taxació judicial en 1,3 milions d’euros.

Aquests pròxims mesos també se succeiran els últims tràmits processals que portaran fins a la celebració del judici amb jurat a la dona del president, Begoña Gómez, pels presumptes delictes de tràfic d’influències i malversació de cabals públics. En aquest cas, la polèmica instrucció del jutge Juan Carlos Peinado, corregida nombrosos cops per l’Audiència de Madrid, permetrà a l’Executiu i al PSOE escudar-se rere un suposat cas de lawfare, és a dir, una instrucció judicial basada en motius polítics.

La crisi migratòria

Quan el president i tot el Govern s’incorporin oficialment avui als seus despatxos hauran de continuar fent front a un agost de vertigen que no ha donat respir a la majoria dels departaments. Els incendis més importants de la història recent a finals de juliol –que van obligar a activar l’emergència nacional de protecció civil– van donar pas de manera immediata a la pitjor crisi migratòria i humanitària d’Espanya, amb l’entrada d’uns 80.000 migrants irregulars a Ceuta el 30 i el 31 de juliol.

Fonts de l’Executiu assumeixen que aquesta crisi trigarà mesos a donar-se per resolta. Una certa imatge de descoordinació, missatges en aparença contradictoris d’uns ministres respecte d’altres i la lentitud en la resolució d’alguns problemes –com el fet que no es comencessin a habilitar espais per als migrants fins al cap de 20 dies de l’allau– afecten una gestió ja prou difícil. Com va avançar EL PERIÓDICO, el ministre designat per coordinar l’acció del Govern a Ceuta és el titular de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.

El Govern haurà de fer front en les pròximes setmanes al repartiment dels menors a diverses comunitats autònomes, resoldre les peticions d’asil –un procés que es pot eternitzar als jutjats– i, mentrestant, acollir els qui demanin protecció internacional.

Finançament i pressupostos

Va quedar pendent per al setembre la gran mesura amb què el Govern esperava tancar el curs polític, el decret llei per afrontar el que anomenen l’emergència habitacional. La falta de suports parlamentaris i el desacord entre els socis han retardat el decret que incloïa la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer fins al 2028. Aquesta era una de les novetats principals, però no pas l’única perquè la norma incloïa des de més control del lloguer temporal fins a la modificació de la llei del sòl.

També es va ajornar l’aprovació del nou model de finançament autonòmic, que es debatrà en el Consell de Política Fiscal i Financera convocat el 4 de setembre. El Ministeri d’Hisenda planteja augmentar els recursos de les comunitats en uns 21.000 milions d’euros el 2027. Les 11 comunitats governades pel PP el rebutgen perquè consideren que està condicionat per l’acord amb ERC, però no són pas les úniques, ja que dues comunitats governades més per socialistes, Castella-la Manxa, que ha mostrat una oposició radical a la fórmula, i Astúries, votaran en principi en contra "tret que hi hagi canvis substancials en el model", expliquen a aquest diari a tots dos gabinets socialistes. El model només té el suport dels governs català i canari. El Govern pot aprovar el model amb els únics vots a favor d’Hisenda i aquestes dues comunitats, però en les pròximes setmanes intentarà guanyar-se el suport del Govern socialista d’Astúries per sumar més suports.

Més difícil sembla encara l’altre repte en mans del ministre d’Hisenda, Arcadi España, que presentarà els primers Pressupostos de la legislatura, tot i que tinguin molt poques possibilitats de ser aprovats. Els comptes del 2027 seran expansius i es presentaran com a contrast del que faria un possible Govern del PP i Vox. De fet, fonts socialistes reconeixen que, tot i que siguin rebutjats, serviran de programa electoral de cara als comicis del 2027.

La data de les eleccions

El president ha apuntat diversos cops esgotar la legislatura, però ni al Govern ni a la cúpula socialista descarten que hi pugui haver un avenç electoral el primer trimestre del 2027, després del rebuig del projecte de Pressupostos: "el president convocarà les eleccions quan consideri que és el millor moment per als ciutadans i per al partit", assegura un ministre socialista. El PNB, amb què l’Executiu ha negociat que els comicis generals no coincideixin amb les municipals del maig, ja ha exigit que la convocatòria sigui després del rebuig, ja assumit per tots, dels comptes generals.

El gruix de l’acció de l’Executiu les pròximes setmanes es bolcarà en la proposta de finançament autonòmic, que va ser aparcada per al setembre a petició del PP, en l’elaboració i la presentació dels Pressupostos i en el paquet de mesures d’habitatge que també es va ajornar per falta dels suports parlamentaris suficients.

Queden pocs mesos de legislatura, però l’Executiu intentarà fer veure que continua governant i que és capaç d’aprovar lleis per "millorar la vida de la gent", com va assegurar Sánchez en el balanç del curs polític que va fer a finals de juliol. Una part important del PSOE, però, considera que el temps s’esgota i que el millor seria convocar les eleccions generals com més aviat millor: "Quan el Congrés rebutgi els Pressupostos, ja no hi haurà gaires motius per continuar", assegura a EL PERIÓDICO un destacat diputat socialista.

Subscriu-te per seguir llegint