Somàlia, al límit del col·lapse

La ciutat somali de Baidoa està al límit de la seva capacitat des de fa mesos. El nombre de persones que s’instal·len en aquesta localitat, la més poblada del sud-oest del país, no ha parat de créixer des de principis d’any a causa de les sequeres, que han deixat sense collita milers de famílies i han disparat els casos de desnutrició infantil. Baidoa s’ha convertit en l’epicentre d’una crisi que ha obligat més de 500.000 persones a deixar casa seva només en els tres primers mesos de l’any i que està portant al límit les organitzacions humanitàries, cada cop més castigades per les retallades de l’ajuda internacional.

Cada vegada més famílies, especialment dones i nens, estan arribant als camps de desplaçats de la ciutat amb problemes de salut derivats de la falta d’aliments. Un estudi elaborat al juliol per Metges sense Fronteres (MSF) ha conclòs que la meitat dels nens pateixen desnutrició aguda, mentre que un de cada quatre es troba en un estat de desnutrició greu. "Els menors de 5 anys són els més vulnerables per la desnutrició, una situació que s’agreuja encara més si no estan ben vacunats. Estem veient molts casos de diftèria i de xarampió per aquesta raó", assegura Carmen Bernal, responsable mèdica de MSF per a Somàlia. El nombre de nens ingressats als hospitals de l’organització des de principis d’any ha augmentat un 78% respecte a l’any anterior.

Malgrat el suport prestat per les organitzacions humanitàries, la situació per la falta d’aliments a Baidoa és preocupant. Més d’un terç de les famílies sobreviuen amb un àpat al dia, segons MSF, i afronten dificultats per accedir a l’aigua, un recurs cada vegada més escàs a causa de l’augment accelerat de la població. "La ciutat es va dissenyar inicialment per acollir molt poques persones i s’han perforat o rehabilitat molt pocs punts de proveïment d’aigua", assegura Hassan Ali, cap d’equip de Pla Internacional a Baidoa. "La gent fa cua de fins a cinc hores per obtenir uns 20 litres d’aigua", afegeix.

Dràstica caiguda

La dràstica caiguda dels pressupostos destinats a ajuda humanitària ha afegit més dificultats a una regió cada vegada més afectada per les alteracions climàtiques. L’impacte s’ha notat especialment per la decisió dels EUA de suspendre l’ajuda a Somàlia arran de les denúncies que part dels aliments van ser confiscats il·legalment per funcionaris somalis, unes acusacions que el Govern de Mogadiscio nega. La directora executiva de Pla Internacional, Reena Ghelani, assegura que la decisió de l’Administració nord-americana ha obligat les organitzacions humanitàries a "ser com més eficients millor" i a "prioritzar" les despeses, però adverteix que la falta de fons amenaça de provocar una crisi semblant a la del 2022, quan aquesta mateixa zona del país es va quedar al llindar de la fam.

"Hi ha una zona de Somàlia, molt a prop de Baidoa, en la qual el risc de fam és seriós. Ho estem intentant frenar per evitar que es doni un escenari com el del 2022, quan van morir entre 70.000 i 74.000 persones, segons les estimacions", explica Ghelani a EL PERIÓDICO. "Per això és important la previsió, i no esperar a veure imatges de persones morint a les notícies. Si prenem mesures ara, ens sortirà entre una i set vegades més barat que si esperem que es produeixi la catàstrofe, per no parlar del nombre de vides salvades", afegeix.

A la falta d’aliments i menjar se suma també l’augment de la violència. Els enfrontaments entre les forces governamentals i els rebels del sud-oest del país, comandats per l’expresident regional Abdiaziz Laftagareen, estan afegint més dificultats a les organitzacions que hi ha desplegades a Baidoa i augmenta el temor entre la població, que ja es comença a plantejar desplaçar-se a altres punts del país per escapar del conflicte.

Almenys quatre persones van morir en els enfrontaments de mitjans d’aquest mes a prop de la ciutat i més de 70 van resultar ferides, segons MSF. "Els nostres serveis estan desbordats i es troben molt per sobre de la seva capacitat", va alertar el representant de l’organització al país, Elshafie Mohamed, en un comunicat. "Cada nou cicle de violència exerceix més pressió sobre el sistema de salut i allunya encara més les cures que salven vides dels que les necessiten".