Trump permetrà a empreses privades atacar ciberdelinqüents
Els EUA externalitzaran la lluita contra les amenaces digitals com a la Xina i Rússia

Els ciberatacs van augmentar a Espanya un 26% en 2025, fins als 122.223 incidents
Irene Benedicto
Nou gir de la política exterior i de defensa dels EUA. L’Administració de Donald Trump permetrà que empreses privades participin en operacions ofensives "contra grups de ciberdelinqüents estrangers". Fins ara, la col·laboració es limitava a proporcionar mitjans tecnològics, informació sobre amenaces i eines, mentre que passar a l’atac quedava reservat a l’Exèrcit i als serveis d’intel·ligència. La Casa Blanca argumenta que obrir aquesta porta l’ajudarà a combatre les creixents amenaces digitals, però els experts alerten dels riscos d’externalitzar aquest àmbit de la seguretat nacional.
"Si converteixes el ciberespai en un territori on tot s’hi val i qualsevol pot atacar qui vulgui, pots estar establint les bases d’un escenari de ciberatacs molt més escalatori", explica a EL PERIÓDICO Josephine Wolff, que és la directora del Centre Hitachi de Tecnologia i Assumptes Internacionals de la Universitat de Tufts, a l’àrea de Boston. "D’aquesta manera, no només tindrem tots els delinqüents que ja llançaven atacs cibernètics, sinó que ara també hi ha tota mena d’empreses tecnològiques que prenen represàlies contra ells", afegeix.
El principal problema està a identificar qui ha atacat –si ho ha fet una empresa a títol privat o bé per l’encàrrec d’un Estat–, i aquesta ambigüitat sobre la responsabilitat política i legal obre la porta al fet que els governs se’n puguin rentar les mans, especialment quan un error d’atribució podria convertir-se en un incident diplomàtic, o bèl·lic, entre Estats.
Salt d’eix
Els EUA fan així un salt d’eix cap a pràctiques típicament utilitzades per països com Rússia, la Xina o l’Iran, que els EUA han criticat durant dècades i que, sota Trump, acaba imitant. "Hi ha cert component d’imitació. Tant la Xina com Rússia han utilitzat les seves capacitats cibernètiques de forma agressiva i de maneres molt diverses", assenyala Wolff.
El més preocupant, però, és l’anomenada "negació creïble" de responsabilitat. Segons explica l’experta, un Estat pot beneficiar-se d’accions dutes a terme per actors aliens a les seves institucions, especialment si alguna cosa surt malament, ja sigui per un error o per una escalada no desitjada. Tot i que el memoràndum especifica que els atacs es limitaran a organitzacions criminals transnacionals que es considerin independents de governs estrangers, també introdueix una excepció: "llevat que existeixin dades d’intel·ligència clares que demostrin aquesta connexió".
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sanitat de la Comunitat Valenciana haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros la jove Marta Pérez, nascuda a Cardona
- No sento pressió per ser el nebot del Nandu Jubany; la pressió me la poso jo mateix
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Un temporal molt irregular deixa més de 50 litres a punts del Berguedà i del Ripollès
- Llibertat vigilada amb tractament terapèutic per als altres dos menors detinguts per l'apunyalament mortal de Manresa