Els aliats europeus continuaran donant suport militar a Ucraïna

Nova reunió de dirigents de l’anomenada Coalició de Voluntaris, i nova mostra de solidaritat dels aliats europeus amb Ucraïna. Coincidint amb el 35è aniversari de la proclamació de la independència del país, presidents, primers ministres i titulars d’Exteriors van mantenir una reunió a Kíiv, alguns de manera presencial i d’altres per via telemàtica, en la qual van explorar els mitjans per apuntalar la defensa aèria, prestant una atenció especial a la falta de míssils antibalístics que està permetent a les forces de la Federació Russa intensificar els bombardejos aeris contra les ciutats ucraïneses i incrementar el nombre de víctimes entre la població civil. El recolzament va anar més enllà de les paraules, i el mateix president de França, Emmanuel Macron, es va comprometre amb el fet que el seu país entregarà nous míssils interceptors antibalístics.

Les autoritats ucraïneses han calculat que necessitaran al voltant de tres centenars de projectils antibalístics per garantir la seguretat de la població civil durant l’hivern que s’acosta i la de les infraestructures que proveeixen de serveis bàsics la ciutadania, com ara el subministrament d’electricitat o la calefacció. Encara que no s’ha revelat la quantitat de projectils que enviarà França, de ben segur que alleujaran la penúria actual, accentuada per l’escassetat d’aquest tipus d’armes en el mercat mundial provocada per la guerra de l’Iran, que ha limitat les existències fins i tot a l’Exèrcit dels EUA.

En paral·lel, la Comissió Europea va aprovar, coincidint amb el Dia de la Independència d’Ucraïna, un programa per valor de 6.100 milions d’euros que permetrà reforçar la defensa aèria del país, davant de la intensificació dels atacs de l’Exèrcit rus les últimes setmanes. "Davant de la intensificació dels atacs russos, estem redoblant els nostres esforços per ajudar Ucraïna a protegir la seva població i defensar el seu espai aeri", va dir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en un comunicat. "Europa dona suport a Ucraïna i li proporcionarem el que necessita, quan ho necessiti", va afegir.

El programa anunciat ahir per Brussel·les permetrà mobilitzar 6.100 milions d’euros per finançar sistemes de defensa aèria i antimíssils, míssils, munició i radars. La Comissió desemborsarà els diners un cop el Govern ucraïnès presenti els contractes amb les empreses encarregades de proveir l’equipament militar.

Els fons formen part del préstec de 90.000 milions per garantir les necessitats financeres d’Ucraïna durant els dos pròxims anys, que els líders de la Unió Europea van aprovar l’any passat. El préstec prioritza les compres a la indústria de la defensa comunitària, tret que no sigui possible o que els retards suposin un perjudici important. Brussel·les ha aprovat plans per valor de 16.000 milions fins ara.

Primer viatge de Burnham

A la reunió va assistir el nou premier britànic, Andy Burnham, en el seu primer viatge a l’estranger, mentre que Macron i el canceller alemany, Friedrich Merz, ho van fer per via telemàtica. El líder francès, el país del qual afronta d’aquí uns mesos unes tenses eleccions presidencials i en la precampanya del qual ja s’han produït denúncies d’interferències per part del Kremlin, va advertir de les dificultats que travessarà el continent europeu en el futur immediat. "És clar que els països de l’OTAN seran un objectiu i que les provocacions es multiplicaran", va avisar Macron, i va instar a "mantenir la calma i seguir amb normalitat".

L’anunci del cap d’Estat francès va coincidir amb la decisió del premier britànic d’autoritzar l’empresa de defensa MBDA a compartir amb Ucraïna informacions classificades sobre els míssils de llarg abast SCALP per bombardejar objectius en territori rus, amb la finalitat que es produeixin conjuntament amb el país eslau i França, una mesura que ha generat una reacció airada i amenaçadora a Moscou. De fet, Burnham ha aprofundit en la idea, que ha anat guanyant pes l’últim any i mig de guerra, que el país eslau, més que ser una càrrega per als aliats, és un Estat que contribueix de manera decisiva a la seva seguretat.

De fet, el dirigent britànic va estampar la seva firma juntament amb la del seu homòleg ucraïnès en un acord sobre l’ús de la intel·ligència artificial (IA) a les forces armades i en temes de defensa, un àmbit en el qual les forces ucraïneses han adquirit una gran experiència en aquests anys de guerra. Aquesta associació "combinarà l’experiència operativa inigualable d’Ucraïna amb l’ecosistema britànic de categoria mundial en matèria d’IA", va valorar Burnham.

Discurs del líder ucraïnès

Durant la jornada, el president Zelenski va pronunciar un discurs llarg i emotiu amb motiu de l’aniversari de la declaració d’independència en què va voler transmetre a la ciutadania el moment que travessa el país en el llarg conflicte, que ja s’allarga més de 1.600 dies. Qualificant de "molt difícil" la situació actual, va remarcar que hi ha "una força que ens sosté fermament de la mà, i en realitat no és gens invisible. És la força del nostre cercle de suport mutu". És el que va denominar com a "suport entre nosaltres, l’absència de dubtes sobre la persona que tenim al costat, la fe en tots els ucraïnesos". Zelenski va insistir en la idea que Rússia no pot guanyar la guerra perquè la potència invasora i el seu president "viuen en el passat". I va celebrar que, als Estats Units, les autoritats del país ja no es facin "il·lusions sobre si Rússia vol realment aturar aquesta guerra".

La presència de dirigents estrangers en territori ucraïnès no va frenar el degoteig de morts que provoquen diàriament els bombardejos russos. A Txerníhiv, una localitat pròxima a la frontera amb Bielorússia, un atac contra un edifici es va saldar amb una quinzena de ferits. A Izium, al nord-est, un altre atac va causar la mort d’una persona i ferides a una quinzena, entre les quals una adolescent de 13 anys.