Els EUA anuncien l’operació Pària Econòmic per "asfixiar" l’Iran

Incapaç de sortir d’una manera mínimament honrosa de la guerra que va començar contra l’Iran, ara Donald Trump vol reinventar la roda. La seva Administració va anunciar ahir una ofensiva econòmica "sense precedents" per mirar de tallar tots els vincles de l’economia iraniana amb la resta del món. "El nostre objectiu és tallar totes les vies de finançament que sostenen aquest règim tirànic fins que Teheran quedi completament aïllat", va dir el secretari del Tresor, Scott Bessent. La principal novetat de l’operació Pària Econòmic, "Dia D econòmic", tal com la va definir, és l’ampliació de les sancions secundàries per castigar els països i entitats que facin negocis amb l’Iran. Aquells que hi persisteixin, va dir, "s’exposaran a tot l’abast del poder nord-americà".

Bessent va assegurar que Trump ha iniciat contactes amb altres països per demanar-los que "cessin les interaccions amb el règim". A tots els donaria un calendari complet perquè compleixin la demanda. Si no ho fan, va dir, el Tresor actuarà de manera unilateral contra ells. Fa només uns dies, els Emirats Àrabs Units, el país més pròxim a Israel al golf Pèrsic, van anunciar la suspensió de tot el seu comerç amb l’Iran.

El Tresor ha posat en el punt de mira cinc sectors que ha definit com a "vitals" per a l’economia iraniana: els seus actius digitals, la tecnologia, l’or, l’aviació i el transport marítim. Sectors que, tot i això, ja estaven sancionats, almenys parcialment.

La decisió de la Casa Blanca és el penúltim cartutx que li queda si no vol reprendre la contesa o acceptar els humiliants termes que Teheran li exigeix per donar-la per acabada. Dit d’una altra manera, és fruit de la frustració i d’una baralla en què ha deixat de tenir bones cartes. Trump va començar arrossegat per Israel el 28 de febrer passat. I el que inicialment va ser una guerra calenta ha passat a ser una guerra de desgast econòmic per a totes dues parts. L’estret d’Ormuz continua en bona part bloquejat per tots dos bàndols. Les negociacions estan encallades, malgrat l’intent dels mediadors de reactivar-les. No hi ha solucions màgiques, però Trump sempre ha cregut en la seva pròpia màgia.

La clau és la Xina

Perquè la nova operació tingui alguna viabilitat, la clau és la Xina, que l’any passat va comprar el 80% del cru iranià transportat per mar. Aquella va ser una de les principals línies de flotació del règim, que ha vist, però, com la seva economia es deteriorava una mica més per l’impacte militar de la guerra i el bloqueig nord-americà dels seus ports. La qüestió és fins a quin punt Trump està disposat a pressionar la Xina, tenint en compte que el pròxim 24 de setembre rebrà Xi Jinping a Washington –una cita que ha buscat amb afany– i que un excés de zel podria tornar a desencadenar una guerra econòmica entre totes dues potències. Preguntat específicament sobre això, Bessent va dir que "no hi ha ningú fora de l’abast dels EUA", tot i que els analistes dubten que vagi gaire lluny amb les eleccions de mig mandat a poc més de dos mesos vista.

Teheran tampoc sembla disposat a quedar-se mirant. Aquests dies ha advertit que els països que cooperin amb la "guerra econòmica" dels EUA passaran a ser considerats "enemics". Primer hi negociarà però, si hi insisteixen, seran atacats militarment, segons va dir dissabte Mohsen Rezaei, secretari del seu consell de seguretat nacional. "Atacarem els interessos d’aquests països", va remarcar, per si hi havia dubtes. L’aparell del règim se sent fort després d’haver sobreviscut a la guerra i haver arraconat els EUA en les negociacions. També per haver recuperat el poder de dissuasió a la regió. Fins i tot Israel sembla haver-se oblidat de l’Iran.

Estratègia fallida

Però l’estratègia de Trump té una altra via d’escapament. Washington fa dècades que intenta doblegar el règim o, com a mínim, modelar-ne el comportament mitjançant sancions. Concretament, des del 1979. Però no ha funcionat mai. Barack Obama va imposar "sancions devastadores". El Trump del primer mandat, una "campanya de màxima pressió". Els noms han anat canviant i el resultat sempre ha sigut el mateix. "Aquesta pel·lícula ja l’hem vista", va escriure dilluns el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi. "El mateix toro. Altres esbirros".

El mateix Trump va llançar al febrer l’operació Fúria Econòmica per redoblar les sancions sobre les entitats i individus que compren petroli iranià i tracten amb els seus bancs. Però bàsicament tota l’economia iraniana sancionada ho està, des de fa un any, amb alguna aturada puntual. Des del transport fins a les assegurances o el sector petroquímic. Però res. Diversos estudis que han examinat l’impacte de les sancions al món han arribat a la mateixa conclusió: rarament canvien la conducta dels governs i és la població la que pateix el gruix de les conseqüències.