El Govern recorre al CNI per agilitzar la repatriació dels migrants a Ceuta

El Govern aposta per la creació d’un comandament únic com a solució de la crisi migratòria a Ceuta. Una exigència del president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, el 29 juliol passat, la vigília de l’entrada massiva de migrants i davant la constatació d’uns serveis d’acollida ja llavors "desbordats" després de xifrar-se en 1.500 les entrades en els dies previs. L’aprovació del decret corresponent amb la declaració a Ceuta de situació d’interès per a la seguretat nacional es produirà avui en el Consell de Ministres, 27 dies després de l’alerta llançada per Vivas.

Entre els principals objectius del comandament únic es troba accelerar la instrucció dels expedients als migrants que encara són a la ciutat autònoma per procedir a les repatriacions o, en cas que hi tinguin dret, concessions d’asil. Una gestió que amb la coordinació entre administracions i els diferents ministeris implicats es produirà "tan ràpid com sigui possible", segons confien a l’Executiu.

Encapçalat pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, integrarà a més dels diferents ministeris implicats, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i estarà assessorat pel Departament de Seguretat Nacional (DSN). Abans de la reunió del Consell de Ministres, es farà també un Consell de Seguretat Nacional de caràcter extraordinari per analitzar la crisi migratòria. Un òrgan presidit per Pedro Sánchez i en què participen, a més de diversos ministres del Govern, la cúpula militar i el CNI.

Sense xifres exactes

Des de l’Executiu reconeixen que no tenen xifres exactes sobre els migrants que es mantenen a Ceuta després de l’entrada d’uns 72.000 migrants de manera irregular. Ahir mateix, la portaveu del Govern, Elma Saiz,va apuntar que els centres d’acollida habilitats es troben complets amb 1.800 places ocupades. Una xifra encara lluny de suplir les necessitats, amb centenars de migrants encara als carrers.

En els pròxims dies el Govern s’ha compromès a habilitar més centres, ja que l’acollida és el primer pas imprescindible per iniciar els expedients individualitzats. El que s’ha evitat confirmar de moment és l’augment de funcionaris per agilitar els expedients. Si bé fonts de l’Executiu apunten a incrementar recursos per, entre altres objectius, "gestionar els retorns i donar una solució a les persones migrants presents a la ciutat de Ceuta".

El PP traslladava ahir, després del seu comitè de direcció, el missatge que la crisi a Ceuta només veurà la fi amb la devolució al Marroc de "totes" les persones, menors inclosos, que van creuar de manera il·legal a la ciutat autònoma en la "invasió" que va tenir la seva principal fita el 30 de juliol.

De moment s’han identificat més de 2.900 menors migrants i al Govern apunten a l’"enorme complexitat burocràtica" i la necessitat de cooperació amb els països d’origen per procedir al seu retorn per la via del reagrupament familiar.

Al Ministeri de Joventut i Infància han estat apuntant des de l’inici d’aquesta crisi que molts d’aquests nens "o no tenen famílies o venen de situacions de violència o abús que impedeixen el seu retorn". Així mateix, recorden que l’article 35.5 de la llei d’estrangeria és clar a l’establir que la reunificació familiar només és possible "si es donen les condicions adequades" per dur-se a terme.

Dijous vinent se celebrarà una comissió sectorial en la qual, malgrat el rebuig de les comunitats del PP, el ministeri forçarà la inclusió d’un punt informatiu i de debat sobre l’atenció a aquests menors i sobre la situació de Ceuta.

A través de l’ampliació extraordinària del Pla de Desenvolupament Integral Socieconòmic anunciada ahir pel vicepresident primer, Carlos Cuerpo, encara sense concretar, també es buscarà "reforçar la seguretat urbana i fronterera". "El Govern posarà tots els recursos necessaris a disposició de les institucions i dels ciutadans ceutins, amb la qual cosa reafirma el seu compromís amb la seguretat, la sobirania i la prosperitat de Ceuta", va assegurar Cuerpo després de reunir-se a Ceuta amb el president de la ciutat autònoma.