Illa afronta el seu tercer any de mandat amb dues assignatures pendents: mestres i trens

El Palau de la Generalitat torna a ser un formiguer després de la pausa estiuenca. El Consell Executiu torna a reunir-se aquest dimarts després de tres setmanes d’aturada per posar rumb al tercer any de mandat del Govern de Salvador Illa. Un full de ruta els detalls del qual es perfilaran durant el cap de setmana en el cinquè retir dels consellers de la legislatura, aquest cop al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer, Lleida. Està previst que aquesta sigui encara una setmana de «relativa calma», asseguren des de l’equip del president. Tot i que ho diuen amb els dits creuats davant les dues grans assignatures pendents que els socialistes catalans tenen enquistades, en un moment en què s’obre un cicle electoral amb les municipals del 2027: el conflicte amb els mestres i el mal funcionament dels trens de Rodalies.

El Govern té posat l’ull en com reprèn el curs Pedro Sánchez amb la crisi oberta a Ceuta i les múltiples causes judicials que el sotgen, però també en aquestes dues carpetes candents de l’agenda a Catalunya que han suposat les principals crisis de gestió que fins ara ha hagut d’afrontar Illa i que entelen la gran fita que suposa tenir els Pressupostos del 2026 aprovats. El conjunt dels consellers, amb un únic canvi al capdavant del departament de Drets Socials efectuat abans de les vacances, tenen l’ordre d’executar recursos tan ràpid com sigui possible, però per al president és clau aconseguir minimitzar l’impacte d’aquests dos assumptes enquistats amb capacitat desestabilitzadora.

Una vaga difícil de parar

La vaga de docents del 8 de setembre, primer dia de tornada a l’escola, difícilment es desconvocarà. Els sindicats ja han advertit l’Executiu que, en tot cas, al que pot aspirar és a evitar una altra tardor calenta després d’un any marcat per 25 aturades a les aules. Els nous anuncis previstos per la Conselleria d’Educació, com més aules d’acollida, han advertit que no seran suficients, especialment perquè el malestar ha crescut amb l’«error» de les proves PISA. Però l’ordre d’Illa és no donar-se per vençuts i insistir en totes les millores laborals pactades per als professors perquè l’opinió pública les tingui en compte, sabent que les famílies comencen a acusar el desgast després de tants mesos de protestes i que també hi ha cansament entre els sindicats, que afronten eleccions internes el mes de març.

Gestionar tant malestar en l’àmbit educatiu no ha sigut fàcil per a cap Govern i, per això, insisteixen des de la Generalitat, aquest és un conflicte heretat. Però els trens també acumulen dèficits històrics, fins al punt que Rodalies s’ha convertit en un altre dels grans maldecaps capaç de treure la son a l’Executiu, sobretot pel seu caràcter imprevisible, malgrat els esforços d’inversió que el Govern insisteix que està fent el Govern espanyol.

El repte de remuntar Rodalies

Els retards, les avaries i la falta d’informació són el pa de cada dia dels 400.000 usuaris de la xarxa ferroviària catalana, que es va sumir en una crisi encara més gran durant quatre mesos arran de l’accident de Gelida que va deixar al descobert els dèficits de manteniment de la infraestructura. A més, just abans de l’estiu, un forat a les obres de Montcada i Reixac va provocar un sobresalt que es va aconseguir minimitzar en pocs dies i també continuarà portant cua el «col·lapse» dels trens durant la jornada de l’eclipsi. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que també és la portaveu del Govern, reprendrà aquest dimarts les explicacions sobre els episodis que continuen llastant el funcionament de Rodalies a les portes de començar a assumir la gestió amb el traspàs de l’R1, la línia del Maresme.

El Consell Executiu buscarà posar l’accent en una arrencada assossegada de curs amb l’anunci del guardonat amb el premi Ramon Margalef d’Ecologia just després d’un estiu en què s’ha fet més evident que mai l’impacte del canvi climàtic amb onades de calor contínues, incendis i, ara, tempestes d’alta intensitat. La consigna és dosificar esforços en un curs en què preveuen que l’acció governamental anirà ‘in crescendo’. El Govern d’Illa creu disposar de totes les eines, començant pels Pressupostos, per afrontar la segona part del mandat i donar un impuls al lema amb què va arribar a la Generalitat: «unir i servir».

Amnistia, finançament i eleccions

El primer dels dos verbs el dona per complert, tot i que espera que es culmini amb l’amnistia que permeti el retorn de Carles Puigdemonti posar fi als últims serrells del «procés». II el segon és el que ara vol reforçar resolent els fronts oberts i millorant els serveis públics, amb els recursos del nou model de finançament, que encara no té prou suports al Congrés per tirar endavant.

En l’horitzó hi ha unes eleccions municipals el maig del 2027 en què Illa està convençut que el PSC tornarà a ser el partit més votat, però que posaran a prova la relació amb els socis d’ERC i els Comuns i seran un termòmetre de l’auge d’Aliança Catalana. I també unes generals de data encara incerta que es preveuen d’alt voltatge i en la qual els socialistes catalans es juguen la talaia que suposa que Sánchez sigui a la Moncloa.