Set països a Europa estudien el trasllat de sol·licitants d’asil a Itàlia

La inèdita crisi oberta a començaments d’agost per la decisió del Govern de Giorgia Meloni de reintroduir controls aleatoris als passatgers procedents d’Espanya, que així posa en qüestió l’espai Schengen –una mesura que Roma va justificar per la situació migratòria a Ceuta, però amb unes motivacions polítiques que continuen sense ser clares–, es converteix en un creixent maldecap per a la primera ministra italiana. L’últim desenllaç: la incorporació d’Irlanda al grup de països europeus que han confirmat que executen –o planifiquen fer-ho– trasllats de sol·licitants d’asil cap a Itàlia, invocant la norma europea vigent que estableix que el país de primera entrada a la Unió Europea sigui responsable d’examinar la sol·licitud.

Dublín s’ha sumat així a Suïssa, Àustria, Finlàndia, Suècia, els Països Baixos i Alemanya, el primer país que va anunciar la intenció de seguir aquest camí. "Irlanda, juntament amb els altres estats membres, dona suport al principi que el primer país de la UE en què entra un sol·licitant d’asil [...] és responsable de la seva sol·licitud", va explicar el cap de setmana passat un portaveu governamental a l’agència de notícies italiana ANSA. "Irlanda continua complint i tramitant totes les notificacions, sol·licituds i trasllats cap a tots els estats membres, inclosa Itàlia", va afegir, al precisar que aquesta postura es basa en el reglament recent sobre la gestió de l’asil i la migració.

Crítiques de l’oposició

Amb això, i tot i que cap dels governs implicats ha vinculat obertament la seva decisió amb la crisi diplomàtica italoespanyola, és sorprenent la coincidència temporal. Tot plegat ha alimentat les crítiques de l’oposició italiana. "Quan vaig dir que amb Ceuta Meloni havia creat un precedent perillós per a Europa, però sobretot per a Itàlia, em referia exactament a això", va resumir Elly Schlein, cap del Partit Demòcrata.