Com canvien les lleis d’asil i d’estrangeria per adaptar-se a Europa i afrontar la crisi de Ceuta

El Govern de Pedro Sánchez ha aprofitat el Pacte Europeu sobre Migració i Asil, aprovat el 2024 i que va entrar en vigor el mes de juny passat, per fer dues importants reformes legislatives amb què provarà d’aturar la crisi migratòria produïda a Ceuta, després de l’entrada de més de 70.000 persones nedant a la ciutat autònoma. Es tracta d’una nova llei d’asil, al considerar obsoleta l’existent, del 2009, i d’una àmplia reforma de la d’estrangeria. Aquests són els principals canvis legislatius acordats aquest dimarts pel Consell de Ministres:

¿Per què es canvien les lleis ara?

El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts dos avantprojectes de llei: un per a una nova llei d’asil, que substitueixi l’anterior, que considera obsoleta i sense desenvolupament reglamentari, i un altre per modificar la llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. L’Executiu argumenta que els dos canvis són necessaris per adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu sobre Migració i Asil (PEMA), amb el qual la Unió vol dissenyar i establir un nou sistema de gestió de la migració i de l’asil comú a tots els estats membres.

El pacte, aprovat el 2024, però que va entrar el vigor el 12 de juny passat, inclou 10 textos legislatius. Un d’aquests textos és la Directiva 2024/1346 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de maig de 2024, que estableix les normes d’acollida dels sol·licitants de protecció internacional i que el Ministeri de l’Interior ha de transposar a la legislació nacional. Els altres nou són reglaments, com el Reglament 2024/1359, de 14 de maig del 2024, pel qual s’aborda la situació de crisi i de força major en l’àmbit de la immigració i l’asil, que són d’aplicació directa.

Fins a 72 hores de detenció i 12 setmanes per a la seva devolució

La reforma incorpora la figura del triatge de les persones estrangeres que travessen les fronteres exteriors de la Unió Europea sense complir les condicions d’entrada i preveu la realització d’«un reconeixement mèdic, un examen de vulnerabilitat, identificació, presa de dades biomètriques, inspecció de seguretat i la seva derivació al procediment adequat» en cada cas. El pacte obliga a «no autoritzar l’entrada al territori espanyol fins que es completi el triatge», procediment que el reglament europeu permet que es prolongui fins a set dies, però que «en la norma espanyola continuarà sent de 72 hores (prorrogables només per decisió judicial en casos individuals justificats) per limitar al mínim imprescindible el temps durant el qual la persona estrangera s’ha de mantenir en instal·lacions policials». D’aquesta forma es manté el temps màxim de detenció previst a la Constitució.

L’avantprojecte també recull el procediment fronterer de retorn previst al PEMA per agilitar la devolució de les persones estrangeres que arriben de manera irregular al país i que no tenen dret a protecció internacional, que «ha de ser executat en un termini de 12 setmanes de forma tan eficaç com garantista». Aquell temps el sol·licitant «s’haurà de mantenir en instal·lacions policials a disposició de les autoritats» en frontera per «facilitar el seu retorn en cas de denegació de la protecció internacional», assenyala el text al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Un representant per als menors

Els avantprojectes preveuen que tot el procediment per declarar la protecció internacional, en el qual el Ministeri de l’Interior serà l’«autoritat decisòria», es prolongui un màxim de tres mesos. Per, tot i que es redueixin els terminis de tramitació, es reforcin «les garanties per a les persones sol·licitadores» es vol millorar «l’abordatge de situacions de vulnerabilitat mitjançant l’avaluació individual sobre la necessitat d’aplicar garanties especials en el procediment i en les condicions d’acollida». En el cas dels menors desemparats es preveu la regulació de la figura del representant dels que sol·licitin protecció internacional i es «clarifiquen aspectes com la tutela, recerca de familiars i presumpció de minoria d’edat mentre es fa l’avaluació».

Clarifica motius de la protecció

El text actualitza els conceptes bàsics del sistema d’asil i precisa les definicions de protecció internacional, estatut de refugiat i protecció subsidiària, i incorpora realitats que ja són rellevants a la pràctica com la persecució relacionada amb el gènere, la identitat o expressió de gènere i la discapacitat. En la protecció subsidiària, es necessiten els danys greus que poden justificar-la, incloses «les amenaces greus i individuals contra la vida o la integritat física de civils en contextos de conflicte armat».

L’avantprojecte pretén, a més, ordenar amb més detall com s’han d’examinar les sol·licituds i regular amb més precisió «l’acollida de les persones sol·licitadores, incloses l’atenció a necessitats particulars, l’escolarització de menors, l’autorització per treballar, l’assistència sanitària, les condicions materials d’acollida i la seva possible reducció o retirada en determinats supòsits».

Així mateix, «la regulació de les persones beneficiàries es completa amb una ordenació més clara de la seva residència, circulació i documentació, amplia les mesures d’integració i preveu atenció específica per a persones amb necessitats especials com menors, persones amb discapacitat, dones embarassades o víctimes de tortura, violència o tràfic».

Dret de permanència sense dret a residència

Per als sol·licitants de protecció internacional, «la reforma regula un dret de permanència al país que no dona dret a obtenir una autorització de residència en cas que aquesta persona incorri en alguna de les figures jurídiques que li farien creditor d’una denegació d’entrada o d’una ordre de devolució». I si una sol·licitud de protecció internacional és rebutjada, la persona sol·licitant rebrà la notificació al costat de la denegació d’entrada que li imposa l’obligació d’abandonar el país.

El text també desenvolupa els conceptes de «primer país d’asil», «tercer país segur» i «país d’origen segur», que poden influir en l’admissió o en la manera de tramitar les sol·licituds, i introdueix la possibilitat d’integrar en la resolució denegatòria una decisió de retorn. Amb la llei en vigor els sol·licitants de països en conflicte tenien pràcticament assegurada la protecció internacional, mentre que els d’altres havien d’aportar indicis de la persecució al·legada, així com si procedia de l’Estat.