La diplomàcia vaticana intenta reobrir el diàleg amb Moscou

El Vaticà torna a parlar amb Moscou. Gairebé dos anys després de l’última missió al país del cardenal Matteo Zuppi per mirar d’obrir un canal de diàleg amb les autoritats russes, la diplomàcia de la Santa Seu torna a la capital russa. Aquest cop és l’arquebisbe Paul Gallagher, secretari per a les Relacions amb els Estats, qui encapçala una visita que pretén reactivar els contactes amb el Kremlin i amb l’Església ortodoxa russa en un moment en què els esforços diplomàtics per posar fi a la guerra d’Ucraïna estan, bàsicament, en un punt mort.

Gallagher va arribar diumenge a Moscou i s’hi estarà fins divendres. La seva agenda combina la diplomàcia amb els contactes eclesiàstics. La trobada principal es va celebrar ahir amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, amb qui el funcionari vaticà va mantenir una conversa "franca i constructiva", segons va assegurar ell mateix després de la reunió. Gallagher també va informar que aviat s’iniciarà una altra missió vaticana. Tot i que encara hi hagin "diferències substancials [...] "han sorgit diversos punts de convergència", va afegir. Avui, Gallagher es reunirà amb Yuri Ushakov, assessor del president de la Federació Russa per a assumptes de política exterior.

La visita arriba en un context molt diferent del de l’últim cop que Gallagher i Lavrov es van veure en persona, al novembre del 2021, a Moscou. Gallagher, que aleshores ja era secretari per a les Relacions amb els Estats de la Santa Seu, va viatjar a Rússia i es va reunir amb Lavrov, a més del primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i el metropolita Hilarion. Després d’això, Lavrov i Gallagher sí que van tornar a parlar, però només per telèfon. Aquesta informació es va difondre públicament el 4 d’abril del 2025.

L’intent de Zuppi

Tot i així, aquests anys la Santa Seu ha intentat conservar una via de comunicació oberta amb Moscou i Kíiv, fins i tot quan els canals polítics s’han anat tancant. L’estratègia vaticana ha consistit menys a presentar-se com un mediador capaç d’imposar una solució que a mantenir una porta oberta per a qüestions humanitàries i, eventualment, per a una negociació de pau.

El precedent més immediat és el del cardenal Matteo Zuppi. Enviat pel papa Francesc per explorar vies de pau, Zuppi va portar a terme la seva segona missió a la capital de Rússia entre el 14 i el 16 d’octubre del 2024. Durant aquells tres dies es va reunir amb Lavrov, Uixakov, la comissària russa per als Drets de l’Infant, Maria Lvova-Belova, i la comissària presidencial per als Drets Humans, Tatiana Moskalkova. També va mantenir una trobada amb el metropolita Antoni.

Aquella visita va tenir un marcat component humanitari. Sobre la taula hi va haver el retorn de menors ucraïnesos a les seves famílies, els intercanvis de presoners i ferits, i la recuperació de les restes dels soldats morts. La Santa Seu va assegurar llavors que els contactes havien permès estudiar noves possibilitats de cooperació humanitària i obrir camins que duguessin cap a la pau.

El canal humanitari es va convertir així en una de les poques zones en què Roma i Moscou han pogut mantenir aquests anys una interlocució relativament estable.

La visita ha sigut presentada per mitjans vaticans amb un llenguatge extremament prudent. Ningú a Roma sembla esperar que una visita de pocs dies pugui desencallar per si sola una guerra que dura més de quatre anys. Però per a la Santa Seu, el simple fet de parlar amb Moscou conserva un alt valor diplomàtic i és un nou esforç per acabar amb un conflicte que, com ha dit el mateix Gallagher, "ja s’ha cobrat massa víctimes".