Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Crisi migratòria

El Govern refusa per ara acudir a la UE per enviar migrants de Ceuta a altres països: «L’Estat té múscul per respondre»

Les mesures aprovades per l’Executiu inclouen finançament, reforç de fronteres i l’agilitació de tràmits per resoldre les peticions d’asil, però no incorporen la possibilitat de distribuir les persones arribades il·legalment per estats membres de la Unió

Ceuta i Melilla, en directe | Última hora de la crisi migratòria a Ceuta

Sanitat amplia a tres mesos el reforç sanitari a Ceuta davant la pressió migratòria

Sanitat amplia a tres mesos el reforç sanitari a Ceuta davant la pressió migratòria

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Ángeles Vázquez

Madrid

Malgrat les mesures anunciades pel Govern aquest dimarts per aturar la crisi migratòria suscitada a Ceuta amb l’entrada massiva a la ciutat autònoma de més de 70.000 persones a finals del mes de juliol passat, l’Executiu de Pedro Sánchez encara es reserva alguna de les eines previstes a la Unió Europea per als casos en què els estats membre es vegin desbordats per afluències semblants. En concret, de moment no ha recorregut a la que permet repartir els migrants entre els països que integren la Unió, una reubicació prevista en el Reglament 2024/1359, de 14 de maig del 2024, pel qual s’aborda la situació de crisi i de força major en l’àmbit de la immigració i l’asil.

Fonts del Ministeri de l’Interior consultades per EL PERIÓDICO han assenyalat que aquesta normativa és d’aplicació automàtica a Espanya, sense necessitat de realitzar cap canvi legislatiu, com els acordats en el Consell de Ministres d’aquest dimarts. Aquestes mateixes fonts apunten que de moment no tenen previst demanar-ne l’activació. Així mateix, des de la Moncloa es remarca que «l’Estat té prou múscul per respondre» sense necessitat d’acudir a aquesta mesura extraordinària, prevista en el nou Pacte sobre la Immigració i l’Asil subscrit pels països de la Unió, amb el qual l’Executiu de Sánchez es va mostrar en desacord. El ministre Fernando Grande-Marlaska ho ha recordat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres al dir que al seu dia ell mateix hi va votar en contra. La prioritat, ara, segons destaquen des de l’Executiu després de la creació del comandament únic, passa per accelerar els expedients de repatriació o, en el seu cas, d’asil.

El director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona (UdG), Ferran Camas, explica a aquest diari que el Reglament, que preveu donar resposta a supòsits d’«instrumentalització de la immigració per interès polític, bèl·lic o geoestratègic» en què algun Estat europeu es pugui veure desbordat, permet demanar autorització a la Unió Europea per escurçar de manera extraordinària el procediment de tramitació de les sol·licituds d’asil. Això implica una reducció de garanties, però també una resposta més àgil a les peticions. També preveu la possibilitat de sol·licitar finançament i traslladar a altres estats membres els migrants les sol·licituds dels quals estiguin en estudi, una mesura que previsiblement afectarà una part important dels subsaharians procedents de països on hi ha conflictes bèl·lics.

Reforçar la frontera

El portaveu per a Migració de la Comissió Europea, Markus Lammert, ha confirmat que el Govern espanyol va enviar una sol·licitud dilluns passat demanant finançament d’emergència. «Estem treballant en la seva avaluació amb caràcter prioritari per prendre una decisió ràpida», ha dit Lammert durant la roda de premsa diària de la Comissió. En concret, el Govern ha sol·licitat assistència per reforçar la protecció de la frontera i les infraestructures que en garanteixen la seguretat, així com per millorar la capacitat d’acollida, inclosa la dels menors no acompanyats, perquè almenys 2.900 infants sols romanen a la ciutat autònoma des de l’últim dia de juliol, segons les últimes xifres.

El Reglament assenyalat per Camas també preveu que quan «un estat membre s’enfronti a una situació de crisi o de força major» pugui «sol·licitar suport de l’Agència d’Asil, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes o Europol, de conformitat amb els seus mandats». A més, quan procedeixi, aquests organismes poden oferir assistència al país en qüestió per iniciativa pròpia.

Segons les últimes xifres, hi ha identificats 1.827 immigrants que no van voler retornar voluntàriament al Marroc. És l’inici del tràmit per estudiar les seves sol·licituds d’asil, moment en què els migrants poden ser traslladats a la Península. En aquesta fase és quan es produiria el repartiment de migrants entre els països de la UE, si l’Executiu espanyol decideix finalment sol·licitar-ho. Camas recorda que des de Ceuta i Melilla sempre és imprescindible mostrar el DNI o el passaport per viatjar a la Península.

Tracking Pixel Contents