L’Israel de Netanyahu, pioner de l’extrema dreta

Abans que el món sencer virés cap a la dreta, un home va personificar aquest canvi a Israel. "Benjamin Netanyahu, com a líder durant tant temps a Israel, va establir un precedent i, en certa manera, va estar a l’avantguarda de l’extrema dreta ja des de principis dels 2000", afirma Mairav Zonszein, analista per a Israel i Palestina de l’International Crisis Group. Seguint aquesta estela dretana, el primer ministre israelià, en el càrrec des del 2009, ha liderat els últims quatre anys el Govern més ultradretà de la història del país.

"Només el 2015 va començar a ser més explícit en aquest sentit, a l’alinear-se amb el Partit Republicà als EUA durant l’Administració [del president Barack] Obama i aliar-se molt estretament amb Viktor Orbán a Hongria, que era conegut per tenir una visió antisemita i xenòfoba", analitza Zonszein. Abans que Orbán, Bibi va aplanar el camí. La població israeliana fa dècades que vira. "El Likud de Netanyahu, que se suposa que és un partit de centredreta, s’ha convertit en un partit d’ultradreta, almenys en part de la seva retòrica", assenyala Gideon Rahat, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Però l’especificitat d’Israel, part ocupant en el conflicte amb el poble palestí, no l’ha eximit de seguir les tendències globals d’auge del populisme.

El moment del canvi

Com a cares més visibles d’aquest ascens, al costat de Netanyahu, hi ha els ministres de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, i de Finances, Bezalel Smotrich. Tots dos són colons, obertament racistes i ultradretans i les seves posicions polítiques els han portat a tenir prohibida l’entrada a molts països europeus, inclosa Espanya. D’una banda, l’arribada al poder de la ultradreta el 2022 "ha fet que Israel perdés el control dels extremistes als territoris palestins que compten amb el suport de l’extrema dreta, que controla la policia", diu Rahat a aquest diari. "Pel que fa a la retòrica i les accions, l’extrema dreta n’està legitimant moltes d’una manera inimaginable fins ara, i estan destruint deliberadament l’estatus d’Israel en el món democràtic", afegeix.

"L’extrema dreta dels últims quatre anys ha agafat el que ja era una base que hi havia pel que fa als palestins –l’ocupació, els assentaments i el racisme– i ho ha portat a un nivell molt més accelerat i explícit", diu Zonszein. Per a aquesta analista, l’origen de la dretanització de la societat israeliana, que ha comportat la desaparició de l’esquerra, va començar amb l’assassinat del primer ministre Yitzhak Rabin. El 1995, un jueu radical el va matar en una manifestació en suport als Acords d’Oslo, que ell mateix va signar al costat de Yasser Arafat, líder de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina. "Va ser assassinat per mirar d’aconseguir la pau i fer concessions als palestins, i, en el moment en què va passar, va canviar radicalment el funcionament de la societat israeliana; Netanyahu va arribar al poder després d’això", apunta.

Una dècada més tard, la retirada israeliana de Gaza el 2005 i la segona intifada van augmentar l’antipatia cap als palestins i van mobilitzar la població encara més cap a la dreta. "Els israelians són, en certa manera, laics, liberals i educats, i, tot i que són molt dretans pel que fa a la qüestió palestina, continuen defensant els seus propis drets i la idea que Israel necessita ser una democràcia liberal", afirma Zonszein, recordant les històriques protestes contra les polítiques de Netanyahu i els seus aliats. "El govern de Hamàs a Gaza servia als interessos de l’extrema dreta, perquè Hamàs és l’extrema dreta palestina, i un cop això passa, el conflicte israeliano-palestí es converteix en dues forces simètriques amb un profund interès en un conflicte de suma zero i no en algun tipus de negociació, i encara menys en una solució o un acord", apunta Rahat.

"Després de l’[atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, molta més gent es va decantar cap a la dreta", afirma el professor. La societat israeliana, no obstant, continua profundament dividida. El coronavirus, la reforma judicial impulsada per Netanyahu, les manifestacions massives que va provocar, el fracàs d’intel·ligència del 7 d’octubre i totes les guerres que l’han seguit han augmentat aquesta polarització. No obstant, el gabinet actual pot presumir de ser el primer a completar el seu mandat en més de 50 anys. "És molt difícil participar en política quan un tot just intenta sobreviure a la seva rutina diària [de guerres i dols] i això ha ajudat a l’estabilitat d’aquest Govern", justifica Zonszein. "També es deu en gran part a una oposició que no té visió de futur i que, en la seva majoria [només els uneix], estar en contra de Netanyahu", afegeix.

La presència de l’extrema dreta en les institucions amb els seus discursos d’apologia de la violència ha legitimat la violència ultra als carrers. Molta la protagonitza gent molt jove que votarà per primera vegada en les eleccions del 27 d’octubre. Una investigació del mitjà israelià Haaretz mostra que "els joves d’avui dia mostren un compromís més gran amb el sionisme i el nacionalisme que en anys anteriors, alhora que s’observa un afebliment d’altres pilars de la ciutadania en un estat democràtic, com el compromís amb la igualtat, la tolerància, els drets de les minories i l’aspiració a la pau".