¿I si a Ceuta haguessin complert la Constitució?

"La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic, i vincula tots els jutges i tribunals, que interpretaran i aplicaran les lleis i els reglaments segons els preceptes i principis constitucionals, conforme a la interpretació corresponent que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tota mena de processos", Constitució espanyola, article 5.1

Diu la ministra de Defensa, Margarita Robles, que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va informar un dia abans, el 29, sobre els esdeveniments que podien precipitar-se el 30 de juliol del 2026. No va dir amb precisió, però, a què es referia. De tota manera, es dedueix que parlava de l’allau dels 80.000 migrants. I que, segons va assenyalar, va compartir la informació amb les forces de seguretat; el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i el delegat del Govern a la ciutat autònoma, Miguel Ángel Pérez. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha desmentit haver tingut cap notícia de l’existència d’aquest presumpte informe del CNI, igualment que Vivas i Pérez.

Tot i que la disputa se centra en Robles i Marlaska, si aquest informe va existir, ¿per què no el va rebre el president del Govern, Pedro Sánchez? Aquest informe no va existir: és una invenció per salvar la cara de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, nomenada, precisament, a proposta de Robles. Però té interès, ja que el CNI no va alertar (el fet que la ministra digui que va ser el 29 de juliol, és a dir, un dia abans de l’allau, indica fins a quin punt el paper d’aquest servei va brillar per la seva absència), la sentència de la Secció Cinquena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, amb data 29 de juny del 2026.

Si almenys els agents del CNI haguessin copiat el que deia aquesta sentència –com solen no poques vegades fer al copiar i enganxar el que s’afirma en mitjans de comunicació i presentar-ho com a informes d’intel·ligència–, la seva tasca seria encomiable. Perquè aquesta sentència va obrir les comportes a l’allau. En la sentència del 2020, sota la presidència del conservador moderat Juan José González Rivas, el Tribunal Constitucional va considerar constitucionalment admissible el rebuig en frontera que es consagra en la disposició addicional dècima de la llei d’estrangeria. El que va justificar aquesta posició, àmpliament debatuda en la sentència de novembre del 2020, amb un vot particular, el de la magistrada María Luisa Balaguer, va ser la consideració que Ceuta i Melilla són el focus d’una pressió migratòria excepcional per la condició de fronteres exteriors de la Unió Europea.

Però el Jutjat número 2 del Contenciós Administratiu de Ceuta va admetre parcialment el recurs d’un ciutadà algerià que va entrar a la ciutat autònoma per mar contra la decisió administrativa de tornar-lo. La condició de la seva nacionalitat algeriana va ser invocada com si es tractés d’una persona que hagués nedat des d’Algèria i no des del Marroc, com era el cas. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Secció Primera, va confirmar aquesta decisió del jutjat de Ceuta. S’hi afirmava que no hi havia elements de contenció fronterers al mar. És a dir, que, de facto, no hi havia frontera.

L’Advocacia de l’Estat va recórrer en cassació davant la Sala Tercera, Secció Cinquena, la qual va reivindicar la sentència del Tribunal Constitucional de novembre del 2020, perquè aquesta sentència no tenia per objecte interpretar exactament el concepte d’"elements de contenció fronterers". Segons afirmava, el "rebuig en frontera" és un nou règim que, davant una situació particular, permet que l’Administració i els seus agents practiquin una actuació material de vigilància orientada a restablir immediatament la legalitat transgredida per l’intent d’encreuament irregular de la frontera.

Sense obstacles

En una sentència del 29 de juny, la ponència de la qual va correspondre a l’exsecretari d’Estat de Justícia (2011-2014) dels governs del PP Fernando Román, la sala va considerar que les entrades a Ceuta per mar eren diferents de les que es produïen per terra, perquè els espigons d’El Tarajal i Benzú no representen pas un obstacle per superar. No obstant, 72 migrants han mort en aquestes aigües, sobretot en l’ofegament massiu de la zona de l’espigó d’El Tarajal, que forma part d’un total de 140 migrants morts. D’elements de contenció fronterers, com les meigues, d’haver-n’hi, n’hi ha.

La Sala Tercera del Suprem podia haver acatat l’article 5.1 de la Constitució. Però no és una excepció el que va fer. Perquè tampoc la Sala Segona del Penal del Suprem ha acatat les 20 sentències que han consagrat la constitucionalitat de la llei d’amnistia. I, si bé l’ha aplicada en els últims mesos, això s’ha produït després que les dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en resposta a les qüestions prejudicials plantejades per un membre del Tribunal de Comptes, d’una banda, i per l’Audiència Nacional, de l’altra, no permetessin al Suprem justificar la desobediència a l’article 5.1 de la llei orgànica del poder judicial.

I caldrà veure què farà quan es concedeixi a Jordi Turull l’empara per considerar que el delicte de malversació és amnistiable.