Interior va rebre al juliol set avisos del CNI sobre Ceuta però els va veure insuficients

El Centre Nacional d’Intel·ligència va informar sobre riscos amb la immigració en contactes amb interlocutors de l’ecosistema de seguretat de Ceuta en dos flancs: des del gener passat, genèricament sobre pressió migratòria, i des del 9 de juliol, de manera més operativa sobre el concret perill per a la ciutat.

És la versió que sostenien fonts de Defensa 24 hores després que s’evidenciés descarnadament el xoc entre aquest ministeri i el d’Interior sobre si hi va haver o no alerta prèvia a l’allau d’estrangers. Els avisos més operatius van ser set, i, segons aquestes fonts, es van compartir per tres vies: nota escrita, informació verbal en reunions i per missatgeria telefònica.

En tots aquests missatges –sempre segons la versió de les fonts esmentades– es parlava de previsió d’increment notable d’entrades il·legals a Ceuta per mar. En cap es va parlar d’"assalt", però, sí, de fenomen massiu, si bé sense precisar-ne la magnitud.

En l’últim missatge, el 29 de juliol, el CNI va advertir que, en un intens moviment en les xarxes socials marroquines que citaven la gent per al dia 30, el compte principal de Facebook, vinculat a un gran xat de WhatsApp anomenat Tots a Ceuta, havia registrat "un augment exponencial de seguidors": sobtadament havia depassat els 180.000.

Dimarts, la Delegació del Govern a Ceuta va emetre un desmentiment frontal, però les fonts de Defensa insisteixen que personal d’aquesta oficina governamental va ser "conscient i informat de manera rutinària des del 8 de juliol", quan el Tribunal Suprem va proscriure les devolucions en calent de migrants que entrin per mar, sense violentar tanques. La Delegació del Govern, segons aquesta versió, "compartia el que sabia" en reunions de coordinació.

La ira creix en el xoc entre departaments del Govern, i la Delegació del Govern a Ceuta és un epicentre de l’enfrontament. Des de les esmentades àrees de Defensa es remarca que, malgrat la informació existent, i tot i que la Delegació i les Forces de Seguretat tenen un pla coordinat d’acció davant el risc d’entrades massives irregulars, "no es va fer res".

Avisos, però no d’"assalt"

Interior no va considerar suficient la informació que emetia el CNI, sinó més aviat inconcreta o "òbvia", expliquen des d’aquest departament. A un dels avisos del CNI que va arribar a la Guàrdia Civil –relaten les fonts d’Interior– els oficials d’aquest cos no li van donar més importància, ja que el que els deien ja ho sabien.

El 27 de juliol, la Guàrdia Civil de Ceuta havia elevat un informe amb recompte acumulat d’un miler d’entrades de nedadors aquell mes. Però aquest recompte no va provocar una mobilització especial de les forces de seguretat a Ceuta perquè el fenomen ja s’havia observat el 2024 i el 2025, "fins i tot amb xifres pitjors".

Aquesta raó podria estar darrere del fet que, aproximant-se el 30 de juliol, no se suspenguessin vacances de guàrdies civils a Ceuta.

No obstant, i en vista de la sentència del Tribunal Suprem, la Guàrdia Civil sí que va moure fitxa. El 9 de juliol, la direcció general de l’institut armat va ordenar, segons fonts d’Interior, un "reforç de la vigilància marítima, desplegament de mitjans navals addicionals, preparació de reforços de personal per al Servei Marítim Provincial de Ceuta" i "l’inici d’estudis per localitzar solucions tècniques, eficaces, d’acord amb el marc legal i susceptibles de ser implantades en el termini més breu possible".

Són les barreres marítimes que va ordenar la Secretaria d’Estat de Seguretat l’1 d’agost en una instrucció urgent, que "haurien estat instal·lades a mitjans d’aquest mes" en virtut d’aquella ordre de la direcció de la Guàrdia Civil, diuen a Interior, si no s’hagués avançat la tràgica riuada humana del 30 de juliol.

Per a les fonts de Defensa consultades no és qüestió de magnitud: "No es va fer res ni per a entrada massiva, ni per a menys massiva, ni mig massiva". Per a les fonts d’Interior, cap avís permetia preveure per al dia 30 una onada migratòria de la mida i magnitud que finalment va tenir.

En una cosa coincideixen els dos bàndols del Govern: que cap informe va parlar d’"assalt", i en un detall crucial: no hi va haver silenci total marroquí sobre la crisi. Els contactes del CNI en la Mehania (forces auxiliars de seguretat del Marroc) admetien abans del 30 de juliol un increment notable de persones a Fnideq, la localitat veïna a Ceuta de la qual van partir els nedadors. I dels serveis d’informació policials del Marroc van arribar a Interior comentaris sobre un increment de missatges en les xarxes socials de nedadors amb intenció d’entrar a Ceuta.

Subscriu-te per seguir llegint