Interior va rebre al juliol set avisos escrits, orals i telefònics del CNI sobre Ceuta però els va veure insuficients

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va informar sobre riscos amb la immigració en contactes amb interlocutors de l’ecosistema de seguretat de Ceuta en dos flancs: des del gener passat, genèricament sobre pressió migratòria; i des del 9 de juliol, de manera més operativa sobre el concret perill per a la ciutat.

És la versió que sostenen fonts de Defensa 24 hores després que s’evidenciés descarnadament el xoc entre aquest ministeri i el de ’Interior sobre si hi va haver o no alerta prèvia a l’«allau» –la paraula és de la ministra Margarita Robles– de l’estranger. Els avisos més operatius van ser set, i, segons aquestes fonts, van circular per tres vies: nota escrita, informació verbal en reunions i comentaris per missatgeria telefònica, en què els emissors van ser personal d’entre els 25 membres del CNI que operen a la ciutat autònoma.

En tots aquests missatges –sempre segons la versió de les fonts esmentades de Defensa, que desmenteixen Interior– es parlava d’una previsió d’increment notable d’entrades il·legals a Ceuta per mar. En cap es va parlar d’«assalt», però sí que es va parlar de fenomen massiu, si bé sense precisar-ne concretament la magnitud.

En l’últim missatge previ a la riuada humana, el 29 de juliol, el CNI va advertir que, en un intens moviment a les xarxes socials marroquines que citaven la gent per al dia 30, el compte principal de Facebook, lligat a un gran xat de WhatsApp sota el nom «Tots a Ceuta», havia registrat «un augment exponencial de seguidors», diuen les fonts esmentades: sobtadament, el dia anterior havia depassat els 180.000.

Delegació del Govern

La Delegació del Govern a Ceuta va emetre aquest dimarts un contundent desmentiment, però aquestes fonts de Defensa pròximes al servei secret insisteixen que personal d’aquesta oficina governamental va ser «conscient i informat de manera rutinària des del 8 de juliol». En aquesta data el Tribunal Suprem va decidir una sentència proscrivint les devolucions en calent de migrants que entressin en territori espanyol per mar, sense violentar tanques o obstacles oficials.

La Delegació del Govern, al seu torn, segons aquesta versió, «compartia el que sabia» en reunions de coordinació de seguretat a la ciutat.

La ira s’ha incrementat en el xoc entre departaments del Govern, i la Delegació del Govern a Ceuta és l’epicentre calent de l’enfrontament. D’una manera no oficial, des de les esmentades àrees de Defensa es remarca com, malgrat la informació existent i malgrat que la Delegació del Govern i les Forces de Seguretat tenen un pla coordinat d’acció davant el risc d’entrades massives irregulars a Ceuta, «no es va fer res». A Interior oposen que «¿com no hauríem fet res?» si la informació que haguessin tingut prèviament hagués sigut precisa i consistent.

Interior no ho esperava

Interior no va considerar suficient la informació que emetia el CNI, sinó més aviat genèrica i poc concreta, així com «òbvia». És la versió que s’explica des d’aquest ministeri. Per això el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, reitera que no va tenir a mà cap informe que avancés el que passaria en la seva autèntica magnitud. En un dels avisos del CNI que va arribar a la Guàrdia Civil –relaten fonts d’Interior– els oficials d’aquest cos no li van donar més importància, ja que el que els deien ja ho sabien ells com a cos encarregat de la vigilància de la frontera.

El 27 de juliol, la Comandància de la Guàrdia Civil de Ceuta havia elevat a la cadena de comandaments de l’institut armat un informe amb un recompte acumulat de més de 1.000 entrades de nedadors el mes de juliol per la platja d’El Tarajal. Era el nombrós degoteig que s’estava produint a mesura que es feia popular a l’altre costat de la frontera la sentència de l’alt tribunal espanyol.

Però aquest informe de recompte tampoc va provocar una mobilització especial de les forces de seguretat a Ceuta, ja que la cadència d’augment de nedadors ja havia sigut observada el 2024 i el 2025, «fins i tot amb xifres pitjors».

Aquestes xifres solen rondar el miler d’entrades nedant el mes de juliol. Els immigrants nedadors aprofiten les nits sense lluna i les boires marítimes estiuenques que cauen sobre l’aigua a El Tarajal per mirar de fer més inadvertida la seva travessia entorn de l’espigó.

Ordre de la Guàrdia Civil

Aquesta raó podria estar darrere del fet que, acostant-se la data del 30 de juliol, no arribessin embarcacions grans en previsió ni se suspenguessin vacances dels agents de la Guàrdia Civil de Ceuta. És una caixa de pandora que no es va voler obrir: «Fer això implica greus problemes per disposar del personal de totes les seccions allistat més endavant», explica una font de la Benemèrita.

No obstant, i en vista de la sentència del Tribunal Suprem, la Guàrdia Civil sí que va moure fitxa. El 9 de juliol, la direcció general de l’institut armat va ordenar, segons fonts d’Interior, un «reforç de la vigilància marítima, desplegament de mitjans navals addicionals, preparació de reforços de personal per al Servei Marítim Provincial de Ceuta» i «l’inici d’estudis per localitzar solucions tècniques, eficaces, d’acord amb el marc legal i susceptibles de ser implantades en el termini més breu possible».

Són les barreres flotants la col·locació de les quals va ordenar la Secretaria d’Estat de Seguretat l’1 d’agost en una instrucció urgent –la 9/2026–, que «haurien estat instal·lades a mitjans d’aquest mes» en virtut d’aquella ordre de la direcció de la Guàrdia Civil, diuen a Interior, si no s’hagués avançat la tràgica riuada humana del 30 de juliol.

El Marroc ho sabia

Dimarts passat, a primera hora del matí, acabada la reunió del Consell de Seguretat Nacional, al Govern es considerava que la diferència de versions entre Interior i Defensa s’atenuaria, però no va ser així. El ministre Marlaska va decidir contestar públicament a la seva col·lega Robles quan estava preparant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i la va sentir en directe per televisió des del Congrés afirmar que el CNI va advertir dins del termini i en la forma escaient, si bé no necessàriament per escrit.

El xoc s’enquista, però, mentre s’aproxima l’esperada compareixença de Marlaska al Congrés, la gran pregunta va canviant en les previsions que planen sobre aquesta compareixença del titular d’Interior: ja no és tant si hi va haver informe previ o no, sinó què es va fer, quina previsió es va tenir, quines mesures preventives es van prendre... i qui va continuar o no de vacances.

Per a les fonts de Defensa consultades no és qüestió de preveure la magnitud del que passaria: «No es va fer res ni per a entrada massiva, ni per a menys massiva, ni per a mig massiva». I per a les fonts d’Interior, cap avís permetia preveure per al dia 30 una onada migratòria de la mida i magnitud que finalment va tenir.

En alguna cosa coincideixen els dos bàndols del Govern: que cap informe va parlar d’«assalt»... i en un detall crucial: no hi va haver silenci total marroquí sobre la crisi. Els contactes del CNI a la Mehania (forces auxiliars de seguretat del Marroc) admetien als espanyols abans del 30 de juliol un notable increment de persones arribades a Castillejos, la localitat veïna de Ceuta de la qual van partir els nedadors. I dels serveis d’informació policials del Marroc van arribar fins a Interior comentaris sobre un increment de missatges a les xarxes socials de nedadors que ambicionaven entrar a Ceuta.