Mesos decisius a França

Els polítics francesos han descansat aquestes vacances durant diverses setmanes als seus refugis: Emmanuel Macron ho ha fet a la tradicional residència presidencial d’estiu a Fort de Bregançon; Marine Le Pen, a Trinité-sur-Mer, i Jean-Luc Mélenchon s’ha relaxat a la seva casa d’estiu de Loiret.

Els principals líders s’han centrat en la tasca de recarregar piles per afrontar un nou curs decisiu que culminarà la primavera vinent amb les eleccions presidencials. Uns mesos que seran clau per comprovar l’estat de salut de l’extrema dreta, després de la sentència del Tribunal d’Apel·lació que va condemnar la seva dirigent a 15mesos d’inhabilitació per exercir càrrecs públics i a un any de braçalet electrònic. Lluny d’assumir la condemna, Le Pen va anunciar que recorrerà al Tribunal de Cassació, l’últim comodí judicial que li ofereix el sistema francès.

Mentrestant, Reagrupament Nacional continua creixent i liderant els sondejos. La líder ultradretana dominaria la primera volta dels comicis amb entre un 34% i un 35,5%; molt per darrere, Mélenchon lluitaria amb Édouard Philippe per passar a la segona volta, segons una enquesta d’Elabe per a BFM-TV.

"Desdemonització"

Malgrat els desafiaments judicials, la ultradreta francesa s’ha consolidat, i ha reafirmat la seva transformació gràcies a l’estratègia de "desdemonització" iniciada per l’hereva Le Pen després d’assumir el lideratge del partit el 2011. El canvi de nom del Front Nacional va formar part d’un procés de metamorfosi quirúrgicament estudiat; es va substituir el discurs provocador de Jean-Marie Le Pen per una imatge del partit més moderada, es va expulsar el seu fundador condemnat per filonazisme i es va fitxar Jordan Bardella, un noi amb una imatge polida i amb una gran capacitat per connectar amb l’electorat a través de les xarxes socials.

Anys d’inversió i de feina que ja donen els seus fruits. Segons un estudi publicat el 2022 pel think tank francès Fondapol, el 71% dels simpatitzants de Le Pen no la consideren una candidata d’extrema dreta. Entre el conjunt dels francesos, no obstant, el 50% continuen situant-la en l’extrema dreta, un 16% la consideren simplement de dretes i un 22% responen que no és ni de dretes ni d’esquerres, és a dir, l’etiqueta d’"extrema dreta" es comença a diluir entre part de l’electorat.

A aquesta estratègia s’hi suma també un context geopolític complex que ha generat una pèrdua important de poder adquisitiu dels francesos, l’increment dels preus als productes bàsics, una inflació disparada i diverses crisis polítiques que han costat al president Macron la seva popularitat, ja que s’ha convertit en el cap d’Estat més injuriat de la història de França. A això s’hi afegeix el desgast de la resta de forces polítiques: la dreta gaullista no ha aconseguit recuperar-se després de l’arribada del macronisme el 2017 i l’esquerra continua fragmentada malgrat els seus constants esforços per unir-se mitjançant una aliança batejada com a Nou Front Popular.

Amb aquest escenari, Reagrupament Nacional es presenta com l’única alternativa per tornar al país l’estabilitat política que tant anhela i fer del vot de protesta un d’adhesió, especialment entre les classes més populars, en què Marine Le Pen ha aconseguit omplir un buit que altres partits no han sigut capaços d’ocupar.

"Un canvi radical"

Per a alguns encara queden molts mesos, mentre que d’altres ja veuen Marine Le Pen com la primera presidenta de França. "Vull pensar que el centre aconseguirà arrencar en l’últim moment, però ho veig complicat. Tampoc hi ha un candidat que acabi de convèncer prou per combatre Marine. Aquí al barri hi ha diferents opinions polítiques, però tothom coincideix que França necessita un canvi radical", explica la Prudence, una quiosquera del districte 8 de París mentre atén els últims clients del dia.

Quan només falten uns mesos per a les eleccions presidencials, la pregunta al carrer ja no és si Reagrupament Nacional pot arribar a la segona volta, sinó si el país està preparat per a un canvi històric i per obrir les portes del palau de l’Elisi a l’extrema dreta.