Ratko Mladić, el «carnisser de Bòsnia», mor a la presó de La Haia on complia cadena perpètua per crims de guerra

L'exgeneral serbobosnià Ratko Mladić, conegut com el carnisser de Bòsnia, ha mort als 84 anys al centre penitenciari de La Haia, on complia una pena de cadena perpètua per crims de guerra, segons ha informat el canal de televisió serbi RTS ⁠aquest dijous. La seva mort es va produir després de patir diversos infarts a la presó després d'un prolongat deteriorament del seu estat de salut, després que el tribunal denegués les sol·licituds d'excarceració interposades pel seu fill Darko Mladić.

iframe

Com a comandant militar de les forces serbobosnianes durant la guerra de Bòsnia-Hercegovina (1992-1995), Mladić va ser el principal executor d'atrocitats que van marcar la història europea del segle XX. El juliol de 1995, va ordenar directament el genocidi de Srebrenica, una matança de caràcter ètnic en la qual van ser executats almenys 8.372 homes i nens bosnians musulmans, considerada la pitjor ocorreguda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Així mateix, va ser l'estrateg militar darrere del setge de Sarajevo, el setge més llarg i angoixant patit per una ciutat al segle XX.

Mladić, de fet, va ser el rostre militar d'un brutal triumvirat, liderat en l'àmbit polític per l'expresident iugoslau Slobodan Milosevic i l'antic líder serbobosnià Radovan Karadzic, mentre l'antiga Iugoslàvia es precipitava en una carnisseria després de la caiguda del comunisme. La guerra de 1992-1995 va deixar al voltant de 100.000 morts i 2,2 milions de persones desplaçades.

16 anys fugit

Tot i que les seves responsabilitats criminals van quedar assenyalades immediatament després del final deel conflicte, Mladić va aconseguir romandre en llibertat durant 16 anys més sota la protecció de les forces de seguretat sèrbies i serbobosnianes, i posteriorment amb la cobertura del seu entorn familiar.

Finalment, la seva captura es va produir a Sèrbia el 2011, sent extradit en qüestió de dies al Tribunal Penal Internacional per respondre per crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. El seu procés judicial va culminar amb una condemna el 2017.

"No reconec [l'autoritat de] aquest tribunal", va afirmar llavors durant una vista del seu cas el 2014. Quan la Cort creada pel Consell de Seguretat de l'ONU el va condemnar a cadena perpètua, el novembre de 2017, va tornar a cridar. "¡Tot això són mentides, tots vostès són uns mentiders!".

De la mateixa manera, en dictar la sentència a cadena perpètua, el jutge president, Alphons Orie, va afirmar que els crims de Mladić es classificaven "entre els més atroços coneguts per la humanitat". Mladić, que va adquirir el seu sobrenom precisament durant aquell atroç conflicte, va apel·lar el veredicte, però aquest va ser ratificat en ferm el 2021. A més dels casos anteriors, Mladić també va ser jutjat per la presa d'ostatges de l'ONU.

Una victòria per a la justícia internacional

No obstant això, la seva condemna, per a la justícia transnacional, també va ser una fita. Com van arribar a assenyalar centres com Asser Institute assenyalen que el judici a Mladić va servir com a prova que la justícia penal internacional —malgrat ser lenta— pot responsabilitzar els màxims comandaments militars. I va demostrar que el lideratge polític i militar no atorga immunitat davant crims atroços.

A més, l'aplicació de la doctrina de la "empresa criminal conjunta" (Joint Criminal Enterprise) va ser clau segons els juristes, ja que va permetre connectar directament les ordres dels alts comandaments amb les execucions sobre el terreny. En aquest sentit, politòlegs i analistes de la zona (com Denisa Kostovicova de la London School of Economics) sostenen que els judicis de La Haia van aconseguir veritat i reparació jurídica per a les víctimes, però no van aconseguir la reconciliació social als Balcans.

El seu fill, Darko, va denunciar en reiterades ocasions les negatives dels jutges a alliberar-lo. "És un assassinat silenciós del meu pare", va denunciar la setmana passada el seu fill, Darko Mladić, després de visitar el seu pare a La Haia. Va afirmar llavors que els metges del centre penitenciari havien "suspès totalment el tractament", va afegir sobre aquesta figura encara glorificada per alguns dirigents polítics ultranacionalistes a Sèrbia i Bòsnia.