Una Islàndia dividida reprèn el debat de l’adhesió a la UE 13 anys després

El debat sobre l’adhesió d’Islàndia a la Unió Europea ha tornat a sacsejar el país més d’una dècada després. Milers de votants decidiran aquest dissabte, a través d’un referèndum, si recolzen el Govern de la socialdemòcrata Kristrún Frostadòttir en el seu objectiu de reprendre les converses amb Brussel·les o si, al contrari, mantenen aquesta petita nació de l’Àrtic fora de les institucions europees. L’escenari econòmic i geopolític és molt diferent del 2013, quan el llavors Govern conservador va decidir arxivar l’assumpte, però el debat continua generant importants divisions entre la societat islandesa.

El país passa un moment de dificultats econòmiques a causa de l’augment del cost de la vida. La inflació interanual se situa en el 5,6% –gairebé el doble que la mitjana de la UE– mentre que el banc central ha elevat els tipus d’interès fins al 8%, una xifra gairebé quatre vegades més alta que la de la zona euro. La inestabilitat econòmica és un dels principals arguments dels partidaris del sí, que afirmen que l’ingrés al club comunitari i l’adopció de la moneda únicaaportaran més seguretat davant la volatilitat de la corona islandesa.

«Actualment a Islàndia s’estan finançant uns interessos molt més alts que a qualsevol altre país de la Unió Europea. Teòricament no haurien de tenir problemes en aquest sentit si entressin a l’euro, ja que tindrien accés a un finançament més barat i una estabilitat econòmica més important», explica Héctor Sánchez, investigador del CIDOB, que alerta no obstant que l’adopció de la moneda única no suposa una «immunitat» davant les crisis econòmiques ni a la inflació. «Entrar al mercat únic i a l’euro té beneficis, però no és la panacea», afegeix.

Amenaça a l’Àrtic

La creixent inestabilitat en l’àmbit geopolític també ha suposat un canvi important respecte al 2013. Les guerres a Ucraïna i a l’Orient Mitjà han portat les principals potències a fixar-se en l’ Àrtic com un nou punt estratègic en els aspectes comercial i militar. L’augment de la presència de vaixells de Rússia i la Xina a la zona, així com les amenaces annexionistes a Groenlàndia per part del president dels Estats Units, Donald Trump, han despertat la preocupació del Govern islandès, que apunta a la necessitat de reforçar la seguretat nacional amb noves aliances al marge de l’OTAN.

«La qüestió de la seguretat no ha sigut un assumpte especialment rellevant fins als últims anys, a causa de la inestabilitat als Estats Units i a la desconfiança cap al president [Donald Trump]», assegura Gylfi Magnusson, professor de la Universitat d’Islàndia. «Així que ara hi ha els que sostenen que la pertinença a l’OTAN i els acords que tenim amb els Estats Units podrien no servir de gaire si el Govern nord-americà realment no està disposat a complir els seus compromisos», afegeix Magnusson, que apunta que una eventual adhesió a la UE també ajudaria a plantar cara a Trump en la seva guerra aranzelària.

Indústria pesquera

Malgrat els suposats avantatges en termes econòmics i de seguretat, encara són molts els islandesos que veuen amb escepticisme un possible ingrés al club comunitari. Les últimes enquestes apunten que elsí s’imposaria en la votació d’aquest dissabte amb poc més d’un 50% dels vots, però aquest serà només un primer pas en el camí de l’adhesió, que s’haurà de decidir en un segon referèndum una vegada negociats els termes del pacte amb Brussel·les.

L’èxit d’aquesta segona consulta dependrà en gran part del que acordin les dues parts en matèria de pesca, una qüestió especialment sensible per a Islàndia i que han utilitzat els partidaris del no per defensar la seva postura. La indústria pesquera continua tenint un pes important en l’economia nacional: el 2023 representava el 6,5% del PIB, mentre que els productes del mar van suposar gairebé el 40% de les exportacions. Una cosa que es podria veure afectada amb un ingrés al club comunitari i en la política pesquera comuna de la UE.

L’analista Tobias Etzold explica que el ‘lobby’ pesquer té una important influència en la política islandesa, especialment en els partits conservadors, la qual cosa podria inclinar la balança cap al no fins i tot encara que el Govern aconsegueixi una certa flexibilitat en aquest sentit en una eventual negociació amb Brussel·les. «El gran temor és que hagin de cedir i fer sacrificis. Les quotes pesqueres i l’entrada de flotes de països de la UE en aigües islandeses és una cosa que molts volen evitar i s’ha convertit en un dels principals arguments en contra d’entrar a la UE», afirma Etzold, assessor principal al centre de pensament European Policy Center, amb seu a Brussel·les.

Tot apunta que, en cas que el sí s’imposi en aquest referèndum, el procés d’adhesió d’Islàndia serà més senzill que el d’altres candidats, ja que el país ja està integrat a l’espai Schengen i a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i ja ha incorporat una part important del marc regulatori de la UE al seu ordenament nacional. A més, la seva eventual entrada al club comunitari permetria demostrar a Brussel·les que el projecte europeu continua sent atractiu. La votació d’aquest dissabte serà el primer pas en aquest camí.