Una Islàndia dividida reprèn el debat de l’adhesió a la UE 13 anys després

El debat sobre l’adhesió d’Islàndia a la Unió Europea ha tornat a agitar el país més d’una dècada després. Milers de votants decidiran demà, a través d’un referèndum, si recolzen el Govern de la socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir en el seu objectiu de reprendre les converses amb Brussel·les o si, al contrari, mantenen aquesta petita nació de l’Àrtic fora de les institucions europees. L’escenari econòmic i geopolític és molt diferent del 2013, quan el llavors Govern conservador va decidir arxivar el tema, però el debat continua generant greus divisions en la societat islandesa.

El país està vivint un moment de dificultats econòmiques a causa de l’augment del cost de vida. La inflació interanual se situa en el 5,6 % –gairebé el doble que la mitjana de la UE–, mentre que el banc central ha elevat els tipus d’interès fins al 8%, una xifra quasi quatre vegades més alta que la de la zona euro. La inestabilitat econòmica és un dels principals arguments dels partidaris del sí, que afirmen que l’ingrés al club comunitari i l’adopció de la moneda única aportaran més seguretat davant la volatilitat de la corona islandesa.

"Actualment a Islàndia s’estan finançant uns interessos molt més alts que en qualsevol altre país de la Unió Europea. Teòricament no haurien de tenir problemes en aquest sentit si entressin a l’euro, ja que tindrien accés a un finançament més barat i una millora en l’estabilitat econòmica", explica Héctor Sánchez, investigador del Cidob, que alerta, no obstant això, que l’adopció de la moneda única no suposa tampoc una "immunitat" davant de les crisis econòmiques ni de la inflació. "Entrar en el mercat únic i a l’euro té beneficis, però no és la panacea", afegeix l’expert.

La creixent inestabilitat en el pla geopolític també ha suposat un canvi important respecte al 2013. Les guerres a Ucraïna i al Pròxim Orient han fet que les principals potències es fixin en l’Àrtic com un nou punt estratègic a nivell comercial i militar.

Amenaces annexionistes

La creixent presència de vaixells de Rússia i de la Xina a la zona, així com les amenaces annexionistes a Groenlàndia per part del president dels Estats Units, Donald Trump, han despertat la preocupació al si del Govern d’Islàndia, que apunta a la necessitat de reforçar la seguretat nacional amb noves aliances al marge de l’OTAN.

"La qüestió de la seguretat no ha sigut un tema especialment rellevant fins als últims anys a causa de la inestabilitat als Estats Units i a la desconfiança cap al president [Trump]", assegura Gylfi Magnusson, professor de la Universitat d’Islàndia. "Així que ara hi ha els que defensen que pertànyer a l’OTAN i els acords que tenim amb els Estats Units podrien no servir de gaire si el Govern nord-americà realment no està disposat a complir els seus compromisos", afegeix Magnusson, que apunta que una eventual adhesió a la UE també ajudaria a plantar cara a Trump en la seva guerra aranzelària.

Malgrat els suposats avantatges en termes econòmics i de seguretat, encara hi ha molts islandesos que veuen amb escepticisme un possible ingrés al club comunitari. Les últimes enquestes apunten que el sí que s’imposaria en la votació de demà amb poc més d’un 50% dels vots, però aquest serà només un primer pas en el camí de l’adhesió, que s’haurà de decidir en un segon referèndum una vegada negociats els termes del pacte amb Brussel·les.

L’èxit d’aquesta segona consulta dependrà en gran part del que hagin acordat les dues parts en matèria de pesca, un tema que és especialment sensible a Islàndia i que han utilitzat els partidaris del no per defensar la seva postura. La indústria pesquera continua tenint un pes important en l’economia domèstica: el 2023 representava el 6,5% del PIB, mentre que els productes de mar van suposar gairebé el 40% de les exportacions. I aquestes xifres podrien veure’s afectades si ingressa al club comunitari i en la Política Pesquera Comuna de la UE.

‘Lobby’ pesquer

L’analista Tobias Etzold explica que el lobby pesquer té una important influència en la política islandesa, especialment entre els partits conservadors, i que això podria acabar inclinant la balança cap al no, fins i tot encara en el cas que el Govern aconseguís una certa flexibilitat en aquest sentit en una eventual negociació amb Brussel·les. "El gran temor és que hagin de cedir i fer sacrificis. Molts volen evitar les quotes pesqueres i l’entrada de flotes de països de la UE en aigües islandeses i aquest és un que tema s’ha convertit en un dels principals arguments en contra d’entrar a la Unió Europea", afirma Etzold, assessor principal al centre de pensament European Policy Center, que té la seva seu a Brussel·les.

Tot apunta que, en cas que el sí que s’imposi en aquest referèndum, el procés d’adhesió d’Islàndia a la Unió Europea serà més senzill que el d’altres candidats, ja que el país està integrat a l’espai Schengen i l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i ha incorporat una part important del marc regulatori de la UE al seu ordenament nacional. A més, la seva eventual entrada al club comunitari demostraria a Brussel·les que el projecte europeu continua sent atractiu. La votació de demà serà el primer pas en aquest camí.