Mor a la presó l’exgeneral Ratko Mladić, el ‘carnisser de Bòsnia’

L’exgeneral serbobosnià Ratko Mladić, conegut com el carnisser de Bòsnia, va morir a 84 anys al centre penitenciari de la Haia on complia una pena de cadena perpètua per crims de guerra, segons va informar el canal de televisió sèrbia RTS ahir. La seva mort es va produir després de diversos infarts a la presó després d’un prolongat deteriorament del seu estat de salut, havent denegat el tribunal les sol·licituds d’excarceració interposades pel seu fill, Darko Mladić.

Com a comandant militar de les forces serbobosnianes durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995), Mladić va ser el principal executor d’atrocitats que van marcar la història europea del segle XX. El juliol de 1995, va ordenar de manera directa el genocidi de Srebrenica, una matança de caràcter ètnic en què van ser executats almenys 8.372 homes i nens bosnians musulmans, considerada la pitjor ocorreguda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Així mateix, va ser l’estrateg militar que hi havia darrere del setge de Sarajevo, el més llarg i angoixós patit per una ciutat al segle XX.

Mladić, de fet, va ser el rostre militar d’un brutal triumvirat, liderat en l’àmbit polític per l’expresident iugoslau Slobodan Milošević i l’antic líder serbobosnià Radovan Karadzic, mentre l’antiga Iugoslàvia se sumia en una carnisseria després de la caiguda del comunisme. La guerra de 1992-1995 va deixar uns 100.000 morts i 2,2 milions de desplaçats.

Tot i que les seves responsabilitats criminals van quedar assenyalades immediatament després del final del conflicte, Mladić va aconseguir mantenir-se en llibertat durant 16 anys més sota la protecció de les forces de seguretat sèrbies i serbobosnianes, i posteriorment amb la cobertura del seu entorn familiar. Finalment, la seva captura es va produir a Sèrbia el 2011 i va ser extradit en qüestió de dies al Tribunal Penal Internacional per respondre per crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. El seu procés judicial va culminar amb una condemna el 2017.

"No reconec [l’autoritat d’] aquest tribunal", va afirmar en una vista del seu cas el 2014. Quan el tribunal creat pel Consell de Seguretat de l’ONU el va condemnar a cadena perpètua, el novembre del 2017, va cridar. "¡Tot això són mentides, tots sous uns mentiders!".

De la mateixa manera, al dictar la sentència a cadena perpètua, el jutge president, Alphons Orie, va afirmar que els crims de Mladić es classificaven "entre els més atroços coneguts per la humanitat". Mladić, que va adquirir el sobrenom precisament durant aquest atroç conflicte, va apel·lar el veredicte, però aquest va ser ratificat en ferm el 2021. A més dels anteriors casos, Mladić també va ser jutjat per la presa d’ostatges de l’ONU.

Justícia internacional

Per a la justícia transnacional, la seva condemna va ser una fita. Com van dir centres com Asser Institute, el judici a Mladić va servir com a prova que la justícia penal internacional –tot i lenta– pot responsabilitzar els màxims comandaments militars. I va demostrar que el lideratge polític i militar no dona immunitat davant crims atroços.

A més, l’aplicació de la doctrina de l’"empresa criminal conjunta" (Joint Criminal Enterprise) va ser clau, segons els juristes, ja que va permetre connectar de manera directa les ordres dels alts caps amb les execucions al terreny.

El seu fill, Darko, va denunciar reiteradament la negativa dels jutges a alliberar-lo. "És un assassinat silenciós del meu pare", va denunciar la setmana passada, després de visitar el seu pare a la Haia.