El Nepal i la Xina s’afanyen en la recerca de supervivents

La globalització també era això: un desastre natural en un remot país de l’Himàlaia, tot just un nan entre la Xina i l’Índia, transcendeix la seva escala regional i es plora a mig món. Més d’una trentena de països esperen notícies dels seus desapareguts; també Espanya, que en té quatre. Les xifres de morts creixen sense parar però les imatges suggereixen que encara són escasses per a tanta destrossa. Els veïns han descrit com van veure terroritzats les onades d’aigua, fang i roques engolir-ho tot al seu pas.

Els morts pujaven ahir a 392 mentre que els desapareguts rondaven els 1.400, més de la meitat estrangers, de 32 països, segons els comptes a un costat de la frontera. És un càlcul confús i complex, amb dubtes raonables sobre la metodologia i coordinació de Pequín i Katmandú. No n’hi ha cap sobre la magnitud de la tragèdia però falten dies per fixar els seus contorns. La dada bona de la jornada van ser les 336 persones que va rescatar l’Exèrcit nepalès, moltes extretes del fang.

Infraestructures en ruïnes

Les tasques són àrdues per la ruïna de bona part de les fràgils infraestructures, cosa que deixa el gruix de les operacions als helicòpters. Ahir llançaven tendes de campanya, aliments i altre material d’emergència aportat per l’Índia. Almenys 19 ponts i 40 quilòmetres de carretera estan inutilitzats. També va caure el 12% de la capacitat de generació elèctrica. Sobre els voluntaris i militars penja a més el risc d’una segona allau per la sobtada formació d’un llac en el que era el curs del riu. Les roques i el fang el van tapar i el volum d’aigua creixia ahir sense fre, ajudat per unes pluges que s’allargaran tres dies més. Els científics xinesos ja estan pensant en mesures per evitar un altre desbordament. Aquestes amenaces imminents són tema recurrent en les converses a Katmandú.

És un debut exigent per al primer ministre, Balendra Shah, després de tot just cinc mesos en el càrrec, i que ahir va visitar Nuwakot, una de les zones més castigades. A favor seu compta amb l’experiència dels seus funcionaris en la gestió de desastres, d’inundacions a sismes. El primer ministre xinès, Li Qiang, també va trepitjar ahir Gyirong, a l’altre costat de la frontera. La seva arribada torna a la segona figura en la jerarquia del partit el seu paper tradicional de reconfortar en les desgràcies i suggereix la rellevància accentuada que li confereix Pequín. Moltes de les gravacions més aterridores, que han corregut sense fre a les xarxes socials, són en sòl xinès. El seu Exèrcit s’ha tornat a demostrar imbatible en els desastres naturals. En tot just 22 hores, en un context molt exigent, ja havia assolit Gyirong, el port que absorbeix un terç del comerç bilateral.

El terratrèmol ja es va descartar com a causa. La tremolor detectada per les agències geològiques va respondre al despreniment de la paret d’una glacera. La seva caiguda de més de 1.000 metres fins al fons de la vall va provocar una allau de roques i gel que va acabar al riu Lhende Khola. Aquest cabal, ja amb el fang i altres sediments, s’ho va empassar tot, des del port de Gyirong fins als precaris assentaments nepalesos. El geòleg xinès Guo Zhaocheng va calcular que l’allau va avançar a 50 metres per segon. Aquesta velocitat explica el drama: els veïns la van sentir i la van veure però a molts els va faltar temps per escapar.