El col·lapse glacial, la principal hipòtesi dels investigadors

El pas de les hores està ajudant a aclarir més incògnites sobre les causes de la devastadora riuada al Nepal. Les investigacions preliminars apunten que el desastre va ser provocat pel col·lapse d’una glacera al vessant nord del Langtang Lirung, un pic de 7.200 metres d’altura situat a la frontera amb la Xina. El col·lapse va provocar una tremolor equivalent a la d’un terratrèmol de magnitud 5,2, segons el US Geological Survey, i va generar una amalgama d’aigua, gel i roca que va arribar fins a 100 quilòmetres riu avall i ho va destrossar tot al seu pas.

Aquest fenomen es produeix quan es desprèn una part de la glacera i la runa es desplaça ràpidament pel pendent de la muntanya. Les restes d’aigua i gel es fonen amb rapidesa, incorporen més material i aigua a mesura que flueixen pels cursos de rierols i rius existents i generen una allau de gran velocitat i abast.

Cada vegada és més clar que l’enorme flux d’aigua, que va arribar a fer pujar fins a nou metres el nivell del riu Trishuli, es va deure al mateix despreniment a les cotes més altes i no a la creació d’un llac temporal en el curs del riu. "Tot apunta que el despreniment de gel va ser tan massiu des de les parts altes que va acabar triturant-se per l’alta pressió i transformant-se gradualment en aigua", assenyala el geògraf Marc Oliva, professor de la Universitat de Barcelona. "Aquesta aigua va acabar incorporant-se al flux del riu i va desencadenar les impactants imatges que hem vist".

Encara falta aclarir, però, què és el que va provocar el col·lapse de la glacera. Una hipòtesi sobre la qual es treballa és que les altes temperatures hagin fos les capes superiors i la percolació de l’aigua fins a la base hagi facilitat el lliscament. Una altra opció és que es degui a un corriment de la terra situada sota la glacera a causa de les altes temperatures, que haurien afectat el permagel (la capa de sòl que es manté congelada durant llargs períodes de temps) i degradat la roca mare.

Malgrat que les altes temperatures sembla que hi han tingut un paper important, els experts són cautelosos a l’hora d’atribuir el desastre directament al canvi climàtic. La geòloga Marta Guinau, del departament de dinàmica de la terra i de l’oceà de la Universitat de Barcelona, explica que els fronts de les glaceres es desprenen de manera natural des de fa anys per motius aliens a l’escalfament global, però reconeix que aquests processos poden ser més freqüents i de més magnitud per les alteracions climàtiques.

Aquest tipus de fenòmens no es limiten només a serralades relativament joves com la de l’Himàlaia, sinó que també poden produir-se en altres llocs, incloent-hi Europa. Però la possibilitat que provoquin un grau de destrucció similar al del Nepal és molt més reduïda. "L’altitud de les muntanyes de l’Himàlaia és molt més gran que les del Pirineu o els Alps i amb un terreny més abrupte, cosa que fa que els processos siguin molt més energètics. Es poden donar casos similars a Europa, però probablement no seran de la mateixa magnitud", assegura Guinau.

Prevenció amb monitors

Els experts coincideixen que aquests fenòmens es poden prevenir mitjançant la instal·lació de sistemes de monitoratge que permetin observar canvis a la superfície del terreny i de les glaceres. "Abans que es produeixi un despreniment de roca o de gel es poden observar petits desplaçaments que permeten detectar un moviment més gran, però per a això fa falta tenir aquests sistemes i vincular-los a serveis d’alerta a la població", assenyala Guinau. Una solució que ja s’ha provat a Europa.