El sí a debatre l’adhesió d’Islàndia a la UE agafa un lleuger avantatge

¿Reprendrà Islàndia les negociacions d’adhesió a la Unió Europea (UE), interrompudes el 2013 i congelades dos anys després? La pregunta sembla inquietar més Brussel·les que els ciutadans d’aquesta illa volcànica de tot just 397.000 habitants i 103.000 quilòmetres quadrats. El vot avançat es va iniciar a finals de juliol i avui es tancaran a les 22.00 hores (0.00 a l’Espanya peninsular) les urnes que han de donar el sí o el no a la reobertura de les negociacions. Van quedar suspeses quan s’havien obert 27 dels 33 capítols en qüestió –tot i que no pesca o agricultura, els més espinosos–.

Segons estimacions de la radiotelevisió pública RUV de mitjans d’agost, s’apunta a una victòria ajustada per al sí, amb un 53% dels vots, tot i que persisteix un alt percentatge d’indecisos. En la recta final, el percentatge dels partidaris del sí s ’ha encongit fins al 51%. "No hi ha pronòstics seriosos sobre cap a quin costat es decantarà la balança. L’únic que sembla clar és que la UE està més interessada que mai en un sí islandès", va afirmar, en una trobada virtual per a mitjans estrangers, Erikur Bergmann, director del Centre d’Estudis Europeus de la Universitat Bifröst.

Els islandesos s’hi juguen molt poc: si prospera el sí, hi haurà un segon referèndum una vegada tancat l’acord abans de formalitzar-se l’adhesió. Si no hi ha contratemps, la seva incorporació podria produir-se el 2028. La UE necessita ardentment una "història d’èxit", enmig d’un escenari de divisió interna i l’avanç de l’euroescepticisme. Fa anys que no té noves incorporacions –l’última va ser Croàcia, el 2013–. No ha superat la sacsejada del Brexit i les eventuals futures adhesions del grup dels Balcans o d’Ucraïna són molt més complexes que la d’un soci ideal o fàcil com Islàndia.

Un aspirant ideal

Brussel·les espera amb ànsia el sí islandès. L’illa reflexiona, per la seva banda, sobre quins avantatges pot comportar l’adhesió. Gaudeix, com Noruega, de la condició de país extracomunitari, però integrat a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i a la zona Schengen. És a dir, amb accés al mercat europeu i llibertat de mobilitat per territori de la UE. És membre fundacional de l’OTAN, tot i que no té exèrcit operatiu, sinó que la seva defensa depèn dels Estats Units en virtut d’un acord bilateral del 1951. A principis d’any, i enmig de les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, d’annexionar-se tant sí com no Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, la UE i Reykjavík van firmar un acord per reforçar la cooperació militar amb l’illa.

Que se celebri ara aquest referèndum està vinculat als temors de Reykjavík a ser víctimes de la cobdícia annexionista de Trump. Igual com Groenlàndia, Islàndia està immersa entre les rutes de navegació àrtiques en disputa entre la Xina, Rússia i els Estats Units. A mig camí entre el Canadà, Groenlàndia, el Regne Unit i l’Europa continental, Islàndia es troba en una de les rutes navals entre el nord de Rússia i l’Atlàntic.