Haakon puja al tron de Noruega amb el repte de salvar una institució desgastada

Haakon s’ha convertit en el rei de Noruega després de la mort del seu pare, Harald V, un rei respectat pels seus compatriotes com el puntal d’estabilitat davant les turbulències familiars que han sacsejat la casa reial del país nòrdic. El degà entre els monarques europeus va morir ahir a l’Hospital Nacional d’Oslo als 89 anys. La seva mort converteix automàticament el seu fill en el seu successor, al capdavant d’una monarquia constitucional, ancorada en el sistema parlamentari noruec i ratificada per un plebiscit el 1905.

Harald patia anèmia hemolítica, en els últims anys havia patit reiterats problemes de salut, però no va pensar a abdicar. Estava hospitalitzat des del 17 d’agost i va estar acompanyat aquells dies per tota la seva família, inclòs Marius Borg Høiby, el fill gran de la seva nora i nova reina, Mette-Marit, focus mediàtic de les turbulències que ha travessat la família en els últims mesos i que compleix condemna domiciliària per violació.

A Harald se’l va anomenar "el rei tranquil", però al seu fill Haakon li correspon assumir el tron en un moment espinós per a la monarquia del país nòrdic, encara que potser el pitjor ha quedat enrere. El nou monarca, que ha triat el nom de Haakon VIII, mantindrà per al seu regnat el mateix lema que Harald V: Tot per Noruega. De 53 anys, arrossega un culebró familiar, en el qual ha exercit un paper d’actor secundari: els sotracs de la casa reial noruega estan principalment relacionats amb Mette-Marit i la seva precària salut, que l’ha obligat a sotmetre’s a un trasplantament de pulmó, i el fill gran d’aquesta, Marius.

Són molts els desafiaments personals que haurà d’afrontar des de la seva posició de cap de l’Estat d’aquest país extracomunitari, però amb forts llaços amb la UE, membre de l’Espai Econòmic Europeu i puntal defensiu del flanc bàltic i oriental de l’OTAN.

Els vincles passats de Mette-Marit amb el pederasta nord-americà Jeffrey Epstein o la condemna per violació contra el fill d’aquesta, nascut d’una relació anterior, van fer que en mitjans noruecs s’arribés a qüestionar la seva capacitat per ser la nova reina.

Tot això va fer caure la confiança dels ciutadans en la institució fins al 60%, el seu nivell més baix en dècades. No obstant, no ha fet efecte en la popularitat personal de Haakon. Gairebé un 80% dels seus compatriotes considera que exercirà bé la seva comesa com a rei, una figura amb competències sobre l’Executiu, tot i que les exerceixi d’una manera simbòlica. El punt àlgid sobre la institució es va produir en la primera meitat de l’any, quan van confluir sobre la seva dona diverses tempestes. D’una banda, el cúmul de correus electrònics intercanviats amb Epstein. De l’altra, el tumultuós judici contra el seu fill, de 29 anys.

Haakon, nascut el 1973 a Oslo, va reaccionar als enrenous profusament amplificats per la premsa sensacionalista nòrdica amb una contenció probablement heretada de Harald. Ha recolzat en tot moment la seva dona, que en una entrevista va expressar penediment pel seu "poc encert" en l’elecció de les seves amistats. I ha recordat que Marius, tot i que no és membre de la casa reial, sí que és una persona "important" per a la seva família.

Sense abdicació

Haakon pujarà al tron amb 53 anys, la mateixa edat amb què Harald va iniciar el seu regnat. A Oslo es parlava d’una abdicació a favor de Haakon des del 2024, quan Margarita de Dinamarca es va retirar per traspassar el regnat a Preferic X.

Per Harald, l’opció de retirar-se no existia, malgrat les seves cada vegada més freqüents absències per problemes de salut. Finalment, ha regnat durant 35 anys i ho ha fet fins a l’últim dia de la seva vida. La segona línia de la Corona la formen els dos fills en comú de Haakon i de Mette-Marit, que són la princesa Ingrid Alexandra i el seu germà, Sverre Magnus.

Fa anys que Haakon exercia el paper del príncep hereu i assumia les funcions del seu pare durant les seves absències. Molts noruecs van començar a veure en ell el futur rei arran de la proximitat i la contenció amb què tant ell com el seu pare van reaccionar el 2011 al doble atemptat de l’ultradretà i fonamentalista cristià Anders Behring Breivik, amb 77 morts entre Oslo i el campament juvenil dels laboristes noruecs d’Utoya. Va ser un trauma nacional, al qual la família reial noruega va respondre amb aquesta enteresa nòrdica en els pitjors moments que admira la resta del món.

Més reptes que certeses

Ara li correspon aplicar aquesta dinàmica a un regnat que arrenca amb més reptes que certeses. Haakon no pot ni tan sols recolzar-se en la seva germana, la princesa Marta Lluïsa, apartada de comeses institucionals des que es va casar amb un excèntric xaman nord-americà anomenat Durek Verret.

El nou rei va estudiar a l’escola pública, és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Berkeley i té un màster en Estudis sobre el Desenvolupament per la London School of Economics and Political Science. Ha complementat aquests estudis amb pràctiques a la missió de l’ONU de Noruega i la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers. És general de les Forces Armades i ha representat el seu país davant l’ONU.

Practica esquí, surf, paracaigudisme, senderisme i estima tant la natura com les festes a les quals convida els seus compatriotes en ocasions especials. A ningú li va estranyar que escollís com a dona una plebea, Mette-Marit, que va conèixer el 1999. També en això va seguir els passos de Harald, quan es va casar per amor amb la filla d’un empresari tèxtil a qui va convertir en reina consort, Sonia.

Però, a diferència de la reina Sonia, Mette-Marit ha fet més que parlar. No està clar fins a quin punt la nova reina consort podrà complir amb una agenda d’actes oficials que inclou, entre d’altres, els fastos del prestigiós premi Nobel de la pau. Pateix una fibrosi pulmonar, motiu del trasplantament de pulmó a què es va sotmetre.