Illa assigna agilitar les mesures en educació i habitatge el 2026

El temps apressa. El compte enrere per a les municipals del maig del 2027 ja està en marxa i, a mesura que s’acosti la data, més embolicat hi haurà el panorama polític per teixir pactes. Amb aquesta lectura sobre el nou curs polític que arrenca aquesta setmana, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encarregat als consellers que premin l’accelerador en els pròxims quatre mesos per encarrilar carpetes rellevants de la legislatura i lleis que necessitin del vot d’ERC i els Comuns al Parlament. Educació, habitatge i dependència, a més de la seguretat, estan assenyalades en vermell a l’agenda de prioritats del Govern.

"Aquest Govern anirà al gra", va deixar clar ahir davant el Govern per complet, reunit al monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida) per fixar l’estratègia del nou curs. El temps que falta per anar a les urnes sol ser inversament proporcional als incentius que tenen els partits per arribar a acords, així que el que intenta el president és esprémer el termini de relativa treva que tingui per davant.

Amb la batalla per l’alcaldia de Barcelona en l’horitzó, els socialistes preveuen que hi ha risc que els republicans amb Elisenda Alamany, la secretària general, que competirà amb Jaume Collboni a la capital catalana, posin fre al suport que, fins ara, han garantit a l’Executiu en minoria d’Illa. Més encara si es complica l’aprovació del model de finançament al Congrés. També els Comuns, que fins ara han tret pit de marcar-li el pas al Govern en matèria d’habitatge, necessitaran marcar perfil propi davant el cicle electoral que s’obre. Per això fonts de l’Executiu expliquen que les seves grans apostes començaran a exhibir-se a partir del debat de política general de finals de setembre.

En paral·lel a l’ordre d’executar ràpidament uns pressupostos que es van aprovar amb la meitat de l’any ja consumida, el president vol donar una accelerada al seu programa. Una de les urgències més immediates que l’ocuparà en els pròxims dies és la vaga de professors d’inici de curs, el 8 de setembre. La consellera d’Educació, Esther Niubó, anunciarà dilluns més mesures amb la mirada posada a garantir una tornada a l’escola assossegada.

Però més enllà de l’aturada, el que intenta Illa és sufocar de manera definitiva una crisi que, després de 25 vagues en el curs passat, perjudica la gestió de què vol fer bandera. S’ha de veure com, perquè el Govern reivindica haver posat un import "històric" de 2.700 milions sobre la taula per millorar els salaris i les condicions a les aules.

També preocupa a Illa l’accés a l’habitatge, el principal problema que assenyalen els ciutadans. Al final del mandat haurà de donar compte de quants pisos assequibles ha aconseguit i de si les mesures de contenció dels preus han donat els seus fruits. Una dels assumptes difícils per resoldre és la llei per limitar la compra especulativa, que va rebre un revés del Consell de Garanties Estatutàries perquè el seu dictamen, malgrat no ser vinculant, assenyala que contravé la Constitució i l’Estatut.

El Govern està disposat a mantenir la filosofia de la llei pactada amb els Comuns, ERC i la CUP, que és que l’habitatge tingui un ús residencial preferent, però no a jugar-se-la als tribunals. Aquesta llei va ser el principal pacte perquè el grup de Jéssica Albiach donés el sí amb els pressupostos.

La dependència

A la Generalitat tenen detectat el cansament creixent entre una part no menor de la població que espera rebre l’ajuda per dependència. Passar dels 400 dies de mitjana a no més de 60 dies s’ha convertit en "estratègic" per al Govern, motiu pel qual ha ordenat concentrar esforços perquè el Pla Cura compleixi aquest objectiu promès.

També es posarà el focus en els mesos vinents en com aturar la xacra de la pobresa infantil, a més d’assumir una vegada per totes la gestió de l’ingrés mínim vital, i a continuar intensificant mesures en matèria de seguretat i augmentar els efectius dels Mossos d’Esquadra.

El que persegueix de fons Illa és que el seu lema de la prosperitat compartida tingui una traducció tangible en la vida dels ciutadans i que el tinguin en compte a les urnes.