El rei més longeu d’Europa que es va esforçar a modernitzar la corona

Harald V de Noruega ha mort als 89 anys tancant més de tres dècades al tron i una biografia que va recórrer bona part de la història contemporània del seu país: de la invasió nazi i l’exili de la seva infància a una Noruega pròspera, diversa i molt menys reverencial amb les seves institucions. Rei des del 17 de gener de 1991, va ser en els seus últims anys el monarca regnant d’edat més avançada d’Europa, una condició que parlava de la seva longevitat personal –no d’un rècord històric entre tots els sobirans europeus– i també d’una generació de reis que va entendre la corona com un compromís per a tota la vida.

Nascut el 21 de febrer de l’any 1937 a Skaugum, era fill del rei Olaf V i de la princesa Marta de Suècia. Tenia només 3 anys quan l’ocupació alemanya va obligar la família reial a abandonar Noruega. Va passar part de la Segona Guerra Mundial als Estats Units i va tornar al seu país el 1945. Es va convertir en hereu el 1957 i al morir el seu pare va assumir la corona.

Petita revolució dinàstica

Però abans de convertir-se en rei Harald ja havia protagonitzat una petita revolució dinàstica. Es va enamorar de Sònia Haraldsen, filla d’un comerciant d’Oslo quan encara s’esperava que l’hereu busqués dona entre les cases reials o la noblesa europees. La seva relació va durar nou anys i va obrir un debat que va arribar a plantejar si aquell matrimoni podia posar en perill la monarquia. Olaf V va acabar donant-los el seu consentiment i es van casar el 1968. Quan el príncep Haakon va triar Mette-Marit Tjessem Høiby, una dona aliena a l’aristocràcia i mare soltera, va trobar en els seus pares un suport que Harald no havia tingut amb la mateixa facilitat.

Quan Harald va pujar al tron el 1991, Sònia es va convertir en la primera reina de Noruega en 53 anys. Per desig del rei, va estar al costat d’ell quan va jurar la Constitució davant l’Storting [Parlament], un acte que cap reina noruega havia protagonitzat en els 69 anys anteriors. El matrimoni va recórrer sistemàticament el país, va reforçar el contacte directe amb els ciutadans i va mostrar una dimensió personal que va reduir la distància entre la corona i la societat.

El 2016, Harald V va pronunciar un discurs revelador sobre la seva manera d’entendre el país. Va parlar d’una Noruega que estava formada per persones nascudes dins i fora de les seves fronteres, pels qui creuen en Déu, en Al·là o en res, i per noies que estimen noies i nois que estimen nois. Harald volia que els seus conciutadans el reconeguessin com un rei inclusiu.

En el moment de morir era el monarca regnant més gran d’Europa [la reina més longeva de la història d’Europa va ser Isabel II, amb 96 anys i 140 dies i va regnar 70 anys i 214 dies: la monarca britànica amb el regnat més llarg de la història i la segona monarca europea amb el regnat més llarg, per darrere de Lluís XIV de França].

Vincles amb els Borbons

Els vincles amb la família reial espanyola van ser estrets i també de sang. Harald i la reina Sofia eren cosins tercers: tots dos eren rebesnets de Christian IX de Dinamarca. El 1959 i el 1960 la premsa va arribar a presentar Harald i la llavors princesa Sofia de Grècia com a possible parella. La relació amb els Borbons va continuar per altres vies. Harald va compartir amb Joan Carles I la passió per la vela i va rebre del rei espanyol el collar de l’Orde del Toisó d’Or.

Harald i Sònia van tenir dos fills, Marta Lluïsa i Haakon. La continuïtat de la dinastia recau en el fill, pel futur del qual Harald i Sònia havien treballat durant dècades, amb la princesa Íngrid Alexandra com a següent generació. En un dels seus discursos a la seva neta, Harald va deixar escrita gairebé una definició del seu propi regnat: "Som custodis de tradicions i valors al temps que ens veiem modelats per l’època en què vivim. A més, la monarquia queda marcada en cada moment per qui ocupa el tron, ja sigui un rei o una reina".