Visita al Centre Europeu d’Emergències, el lloc des del qual la UE respon a les catàstrofes: «Són cada vegada més llargues i freqüents»

El Centre Europeu de Coordinació d’Emergències és el punt des del qual la

organitza la resposta a qualsevol catàstrofe, humana o natural, des d’incendis fins a inundacions o terratrèmols, centralitzant l’ajuda perquè arribi el més ràpid possible on més es necessita. EL PERIÓDICO hi ha tingut accés.

Són les 4 de la tarda d’un dimarts qualsevol a Brussel·les. Mitja dotzena de funcionaris treballa davant els seus ordinadors. Una part de l’equip treballa en l’horari laboral habitual; l’altra està de guàrdia. En una enorme sala de sostres alts hi ha tres pantalles amb les alertes actives arreu del món, la previsió del risc d’incendis a Europa i la informació meteorològica.

També hi ha sis rellotges que marquen l’hora a Colòmbia, Palestina, Ucraïna, Bèlgica, Jamaica i la zona horària universal. L’habitació, completament aïllada, està en perfecta calma, però n’hi ha prou amb una trucada de telèfon perquè s’activin totes les alarmes.

El centre

«El que fem és coordinar la resposta dels nostres estats membres en el marc del sistema de protecció civil», explica a EL PERIÓDICO Javier Ochoa, punt de contacte per a l’Amèrica Llatina i el Carib. Aquest sistema permet que els 27 països de la UE, a més d’Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia, Turquia i Ucraïna, col·laborin per donar resposta a qualsevol petició d’assistència en cas d’emergència.

El centre «està operatiu 24/7», explica el Javier, que afegeix que sempre hi ha almenys tres persones de guàrdia durant el dia i dues més durant la nit. «Sempre hi ha algú a punt per agafar el telèfon», assegura. Un telèfon que no ha parat de sonar aquest estiu. Una d’aquestes persones és Guillem Marcet, un gironí que a més forma part de l’equip encarregat de monitoritzar els incendis.

Més enllà d’Europa

Des del 2002, el Centre ha donat resposta a més de 900 peticions d’assistència. Només el 2025, hi va haver 103 peticions de les quals gairebé un terç van venir d’Ucraïna. Aquest estiu ha sigut particularment complicat per la ferocitat dels incendis a França, Espanya, Bèlgica o Sèrbia, però també per la complexitat d’emergències com els terratrèmols a Veneçuela i Colòmbia.

El Guillem estava de guàrdia quan Bogotà va fer la petició. Eren les 3 del matí a Brussel·les. «Aquí sempre estan passant coses», reconeix el Javier. Després d’un estiu particularment complicat, l’italoargentí matisa que «no perquè hi hagi un terratrèmol veiem un impacte directe en la nostra càrrega de treball».

Tot depèn que el país afectat demani ajuda. «En el cas de Colòmbia i Veneçuela, sí que la van sol·licitar. En el cas d’Indonèsia, no, afegeix. Això depèn de si el govern en qüestió es veu sobrepassat, la distància geogràfica...

A la pràctica, primer els països de manera individual i espontània ofereixen ajuda de les seves pròpies existències. Després, es recorre a capacitats que els governs han posat voluntàriament al servei del mecanisme. A més, explica Ochoa, la UE corre amb part de les despeses del desplaçament dels equips o l’enviament d’ajuda. El centre agilita els enviaments evitant que els països afectats hagin de demanar de manera bilateral ajuda a un grapat de països.

«En el cas de Veneçuela i Colòmbia, van sol·licitar assistència internacional en general, tant als països veïns com a la Unió Europea. I en els dos casos, els Estats membres de la UE van respondre bastant bé», explica Javier. Alhora, reconeix que de vegades és més senzill demanar ajuda als països de la regió. El Nepal, per exemple, va sol·licitar l’assistència de l’Índia i la Xina.

Emergències més complexes i més llargues

El Javier treballa al centre des del 2022 i l’ha vist evolucionar per adaptar-se a les emergències. «Abans, bàsicament, teníem el sistema de guàrdies», explica. «Les emergències són cada vegada més llargues i freqüents», explica el Javier. Ara, tenen a més equips per àrea geogràfica. Això permet que, en paral·lel a la gestió de l’emergència, hi hagi un contacte continu amb les autoritats i els col·legues en el terreny. «El mateix va passar amb Ucraïna», afegeix.

«Es va decidir crear un grup de treball ucraïnès amb tres persones dedicades permanentment al seguiment del cas», explica el Guillem. El gironí afegeix que en el cas d’Ucraïna ja «no es tractava tant de la urgència, sinó de la constància de les necessitats», des d’assistència mèdica fins a recolzament amb el subministrament elèctric. També des d’Ucraïna i des de Gaza es fan evacuacions mèdiques.

El Javier afegeix que, a més, abans el centre treballava principalment amb terratrèmols, inundacions i huracans. «Ara també amb epidèmies», afegeix amb referència a la covid 19, l’Ebola a la República Democràtica del Congo, el còlera, mpox o el recent brot d’hantavirus.

La feina, reconeix el Javier, «s’està tornant una mica més intersectorial. I per a això, també treballem juntament amb altres serveis de la Comissió». Aquesta és la principal tasca del centre, facilitar la coordinació i la comunicació entre els diferents departaments aquí a Brussel·les, els col·legues al terreny i els 37 països que participen en el mecanisme de resposta.

El canvi climàtic

Hi ha un altre factor que també ha augmentat la complexitat i la severitat de les emergències. «A causa del canvi climàtic, cada any ens enfrontem a un nou rècord d’huracans històricament més intensos o de la campanya d’incendis», explica el Javier.

Només el 2026, el mecanisme d’emergències ha sigut activat per incendis forestals 44 vegades dins d’Europa i dues vegades fora del territori comunitari, primer a Xile i una altra vegada a Tunísia. Els focs d’aquest estiu a Espanya, França, Bèlgica o Sèrbia, especialment virulents, donen una mostra del repte a què s’enfronta la UE.

Després dels incendis de Portugal el 2017 en els quals 60 persones van perdre la vida, la UE va crear un mecanisme d’assistència propi en cas d’emergència, que només pot desplegar-se en territori comunitari. Però la UE no només reacciona a les peticions d’ajuda, sinó que analitza les previsions de possibles focs i manté un estret contacte amb les autoritats.

El Guillem explica que aquest tipus d’emergències requereix una resposta operativa més ràpida. «Recordo que aquest estiu França es va activar un dia. Després Tunísia el mateix dia. Després, Espanya, l’endemà», explica, «així que hi va haver trucades aquí i allà, mirant de mobilitzar recursos de rescat, helicòpters, avions, forces terrestres, equips de bombers. És molt dinàmic».

L’impacte de l’ajuda

Dels seus anys de servei, el Javier té gravat en la memòria el terratrèmol a Turquia i Síria el 2023. Es van comptabilitzar més de 50.000 morts i centenars de milers de ferits. Recorda que era un cap de setmana tranquil fins que va deixar de ser-ho. «Va ser enorme», explica, «Turquia va activar el mecanisme de protecció civil europeu uns 90 minuts després del terratrèmol».

Una decisió que va resultar crucial per poder enviar equips de rescat el més ràpid possible. «Durant les primeres 72 hores, saps que encara hi ha gent sota la runa. Encara tens la possibilitat de rescatar persones amb vida», explica el Javier. «Tot i que siguis aquí a Brussel·les, sents la responsabilitat d’intentar fer el millor possible per assegurar-te que tot funcioni sense problemes», reconeix.

El Guillem recorda sobretot la seva primera emergència perquè va ser el seu primer dia treballant al centre. L’huracà Melissa va tocar terra a Jamaica, i va arrasar l’illa caribenya. Tot just es va cobrar una vintena de morts; els danys materials van ser brutals per a l’illa. Tot i que potser la que més el va impactar va ser el terratrèmol a Veneçuela. «Va ser una bogeria, per la diferència horària, la pressió del temps al veure aquestes persones sota la runa... I no poder accelerar les coses», reconeix el Guillem. La UE va enviar 10 equips de recerca i rescat: «Sempre és gratificant quan veus vídeos dels equips, com rescaten un nen o una persona».