Ceuta lluita per no acabar com un campament

"Per a nosaltres l’única solució, l’única sortida, és el retorn al Marroc de tots els qui han arribat amb motiu de la invasió, de l’entrada massiva i que avui dia encara són a la nostra ciutat". Aquesta és la idea en què insisteix una vegada i una altra el president de Ceuta des dels últims dies de juliol. Ho va fer després de l’arribada massiva d’unes 70.000 persones i ho continua fent una vegada que el Govern va aprovar el comandament únic i ha posat mesures sobre la taula.

Per la seva banda, el Govern, ara amb el ministre Ángel Víctor Torres designat com a persona al capdavant de l’autoritat funcional, explica que per a aquests retorns cal fer el procés necessari de triatge i derivació i, per tant, calen temps i instal·lacions adequades per allotjar els migrants que continuen per la ciutat. "A la normalitat s’hi arribarà tan aviat com sigui possible", i matisa que "no serà al cap d’un minut, però s’aconseguirà", segons va compartir en la compareixença al Congrés, perquè s’ha de fer "el retorn de tots els migrants dins dels marges de la llei". Fins i tot ara el Govern ha demanat ajuda a la UE per agilitar el procés.

En els passos que adopta l’Executiu –sense entrar en la tardança que li recrimina tota l’oposició en conjunt, incloent-hi els socis– hi pesa molt la sentència de l’Audiència de Cadis del setembre del 2025 en què es condemna a nou anys d’inhabilitació la que va ser delegada del Govern a Ceuta i la llavors vicepresidenta primera del Govern de la Ciutat Autònoma per la devolució de menors al Marroc el 2021. Afegit a la "jurisprudència", com reitera Torres, que va assentar el Tribunal Suprem quan va confirmar el 2024 que aquelles devolucions del 2021 –després de l’entrada a la ciutat de prop de 8.000 immigrants irregulars– van ser il·legals perquè no es van acollir al procediment d’estrangeria.

Amb aquest context, el Govern va fiar com a primera resposta a la crisi la tornada voluntària dels migrants a través de la frontera. Afirmen que han retornat entre un 80-90% dels que hi van entrar.

Però a Ceuta, després del "xoc" inicial que admetien els ciutadans per haver-se hagut de recloure a casa i veure-ho "tot tancat" en ple juliol, la situació ràpidament va virar i la "preocupació" es va posar en els qui s’"amagaven" i els qui sense més ni més es quedaven a la ciutat i dels quals no s’ha donat mai una xifra clara però que oscil·la entre 5.000 i 9.000.

Transcorregut gairebé tot el mes d’agost "amb el problema als carrers", el malestar social ha esclatat aquests dies –per provocar la setmana més tensa de convivència des de l’inici d’aquesta crisi– quan ha corregut la informació de la intenció del Govern d’utilitzar els poliesportius per allotjar migrants. "Ens prenen la vida". "És un segrest total de la ciutat". "No saps l’esport que s’arriba a fer en aquesta ciutat". Són algunes reflexions compartides per ceutins que volen fer veure "als de la Península" que "Ceuta és una ciutat limitada en recursos i geogràficament" i l’esport és una de les vies d’escapament davant d’aquesta limitació.

I sobretot perquè veien com s’anaven complint els seus primers temors. Passaven les setmanes i milers de migrants continuaven pels carrers, els ceutins limitaven els moviments –"ara resulta que ells tenen llibertat de circulació i nosaltres no" – i el Govern només posava el focus, segons la percepció més estesa entre el poble ceutí, a buscar fórmules per acollir aquestes persones en comptes d’adoptar mecanismes per treure’ls de l’Estat espanyol. "Ens convertirem en un gran campament", lamentava un ceutí. "Passen els dies i no hi veiem solució", insistia un altre.

Encara més, fins i tot els voluntaris compartien el cansament per haver d’afrontar "tots sols", deien, la tasca de cura dels migrants alhora que patien pressió dels seus conciutadans amb crits de "traïdors".

Una sensació de pèrdua d’identitat que també recollia el president de la ciutat. "Ceuta ha deixat de ser el que era. Ha perdut la seva forma de vida. Tenim poc temps per evitar el desastre mitjançant el retorn al seu país" de tots ells. "Per evitar el desastre no tenim gaire temps. Cal que el Govern de la nació actuï, de manera immediata, sense més dilació, amb la finalitat de recuperar la normalitat", va defensar Vivas aquesta setmana.