La crisi de Ceuta manté Sánchez sol davant els seus socis i el Govern dividit

La crisi migratòria a Ceuta ha suposat un punt d’inflexió en la recta final de la legislatura que ha aprofundit la soledat de l’Executiu i ha desbaratat els plans de Pedro Sánchez per intentar recuperar la iniciativa política. Les principals carpetes i negociacions que es preveien impulsar durant l’arrencada del curs polític per anar fixant un aparador electoral han quedat de moment esquivades després de l’ordre del cap de l’Executiu als ministeris de centrar tots els seus esforços a trampejar la situació. Una crisi que, segons constataven algunes fonts parlamentàries socialistes després de les explicacions aquesta setmana de fins a set ministres al Congrés, "fa molt mal".

Els efectes col·laterals s’han estès dins del Consell de Ministres, amb un xoc directe entre dos dels ministeris denominats d’Estat, com són els de Defensa i Interior, a compte del paper del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i insinuant responsabilitats mútues sobre el que va passar els dies 30 i 31 de juliol amb l’entrada massiva d’uns 72.000 migrants a la ciutat autònoma.

Margarita Robles, titular de Defensa, manté que els serveis d’intel·ligència van alertar prèviament, mentre que Fernando Grande-Marlaska, d’Interior, ho nega. A la Moncloa es dona suport a la versió d’aquest, acompanyada en públic pel comandament únic, el ministre Ángel Víctor Torres, el titular de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el d’Exteriors, José Manuel Albares.

Les federacions socialistes no són alienes al desconcert. "Al final, perdrem per Ceuta i no per la corrupció", lamenta amb certa sorna un dirigent socialista. En el Consell de Ministres, un ministre socialista lamentava aquesta setmana que "no s’entén gaire bé el que està fent Robles". Fins i tot a Sumar es reconeix el dilema d’una crisi que donaria "ales" al discurs contra la immigració i opaca l’agenda social o econòmica afavorint l’oposició. Tot això, després d’impulsar un discurs proimmigració amb mesures com, per exemple, la regularització extraordinària.

A més de l’oposició, els socis parlamentaris van donar l’esquena al Govern en la ronda de compareixences d’aquesta setmana. A l’espera de les explicacions de Pedro Sánchez, a qui van forçar a avançar la seva intervenció al Congrés dijous vinent, qüestionen falta d’autocrítica per la resposta i d’informació, sense ni tan sols aportar xifres exactes sobre els migrants que es mantenen a Ceuta un mes després. Els nacionalistes bascos, considerats com a socis prioritaris, han arribat a acusar de "negligència" el Govern en seu parlamentària.

Els territoris

Des de les comunitats governades per socialistes, només el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha qüestionat l’acollida de menors migrants i ha criticat amb duresa el que considera una falta de resposta de l’Executiu. No obstant, són pocs els líders territorials que s’han prestat a defensar públicament la gestió del Govern quan es troben greixant la maquinària electoral per a les municipals i autonòmiques.

Alguns, com el president del Principat d’Astúries, Adrián Barbón, s’han desmarcat del discurs complaent amb el Marroc, considerant que la seva responsabilitat en el que ha passat és "claríssima". Alhora, s’han reforçat en els seus arguments els dirigents que pugnaven per convocar les eleccions generals abans de les municipals i autonòmiques.

El posicionament del Govern amb el Marroc, descarregant-lo de qualsevol responsabilitat i posant en valor la seva "col·laboració", és un altre punt de fricció amb els socis parlamentaris, com es va poder visibilitzar en les compareixences dels ministres. Hi afegeixen el seu qüestionament sobre una reacció tardana, un paper poc proactiu del cap de l’Executiu sense tornar a Madrid fins diumenge passat i diversos dubtes que, un mes després de l’entrada massiva de migrants, consideren sense resposta. Diversos diputats van coincidir que van sortir de la ronda de compareixences amb més preocupació de la que tenien inicialment.

Pressupostos

L’estratègia de desmarcatge dels socis, que és pròpia d’un final de legislatura per mirar de tenir perfil propi abans d’anar a les urnes, sembla avançar-se. Això afegeix més dificultat a l’aprovació dels Pressupostos, a l’estendre els partits a recuperar posicions de màxims, o el posposat decret sobre habitatge, sense garanties de superar els vetos creuats entre els socis. A l’Executiu eviten parlar de dates, deixant en l’aire una revisió dels seus plans.

El Govern afronta una arrencada de l’últim curs de la legislatura en màximes dificultats, enterrat per la crisi a Ceuta. El veterà diputat del PNB, Mikel Legarda, una formació amb uns diagnòstics que sempre escruta l’Executiu socialista, es referia a un "salt qualitatiu" o "punt d’inflexió" pel que fa a la "percepció de la ciutadania dels fenòmens migratoris no regulats". És el terreny més relliscós a què es podia enfrontar l’Executiu de Pedro Sánchez de cara al cicle electoral que ve el 2027.

Subscriu-te per seguir llegint