El conflicte del Pròxim Orient
"Els colons em van prohibir passejar pel meu pati"
A la localitat de Qusra, on amb prou feines viuen 5.000 persones, l’aliança entre l’Exèrcit israelià i els colons radicals es materialitza a la fustigació de tres cases com a part dels esforços per expulsar els palestins de les seves terres.
Els soldats bloquegen l’accés als habitatges mentre els civils mantenen l’assetjament
Dels tres habitatges assetjats, un està sent utilitzat com a enclavament de caire militar
65 comunitats palestines han sigut desplaçades mitjançant un patró d’atacs i expulsions

Loui Ridi, al costat de la bandera dels EUA que ha col·locat a la teulada de casa seva a Qusra. | ILIA YEFIMOVICH / AFP
Andrea López-Tomàs
Als afores de la ciutat palestina de Nablús, hi ha un petit llogarret que ha captat l’atenció del món sencer. A Qusra, on amb prou feines viuen poc més de 5.000 persones, l’aliança entre l’Exèrcit israelià i els colons radicals es materialitza en una història tan rocambolesca com comuna a la zona. El palestino-nord-americà Loui Ridi és un dels seus protagonistes. "Un grup de colons van entrar sense permís a la meva propietat i em van dir que havia d’anar-me’n de casa perquè aquesta és la seva terra", declara a aquest diari des de casa seva en aquest petit poble de la Cisjordània ocupada. Fa tres setmanes que la fustigació de colons i soldats obliga Ridi i la seva família a quedar-se a l’interior de casa seva. Són ara els personatges principals d’un setge que encara no veu el seu final.
En una trucada amb EL PERIÓDICO, els esdeveniments sobre el terreny interrompen el relat de Ridi. Cada matí es desperta amb novetats. "Des d’ahir, els soldats israelians han portat reixats i blocs de ciment per bloquejar algunes carreteres secundàries de la zona", explica amb la naturalitat d’algú acostumat a una situació insostenible per a qualsevol ésser humà. "També han instal·lat una botiga literalment davant de casa meva, bloquejant la carretera principal que dona accés a casa meva", afegeix, alhora que apunta que "ara mateix hi ha dos soldats allà asseguts, impedint que la meva família, els meus veïns i jo abandonem les nostres cases". Els mateixos reclutes que els impedeixen el lliure moviment van arribar suposadament per protegir-los.
L’assetjament que pateix la família per part dels colons no és un cas aïllat. Desenes d’israelians van acabar ahir assaltant una altre habitatge d’una família palestina a la mateixa localitat, segons ha confirmat l’exèrcit israelià. Les forces armades han acordonat la zona però no han actuat per dispersar els colons. Mitjans palestins informen de vuit ferits de diferent consideració després d’un enfrontament a pedrades contra els colons. Alguns dels ferits van ser evacuats per la Mitja Lluna Roja palestina per poder rebre tractament mèdic.
Sense aigua ni electricitat
Tot va començar fa tres setmanes, quan colons israelians armats van començar a assetjar tres vivendes situades en un turó als afores de Qusra amb l’objectiu de fer fora els seus habitants palestins. Per forçar-los a abandonar casa seva, van tallar el subministrament d’aigua i electricitat dels residents palestins. "No és un fenomen nou, però ho veiem cada vegada més a tot Cisjordània i s’ha tornat més brutal", reconeix Yair Dvir, portaveu de l’organització israeliana de drets humans B’Tselem. "Mesos abans, quan la casa era buida, els colons van aprofitar per vandalitzar i entrar-hi a robar: van fer malbé els llums, les càmeres de seguretat, la internet i les portes", rememora Ridi. Fa quatre mesos, el seu germà i el seu nebot es van mudar a la casa per protegir la propietat.
"Van instal·lar mesures de seguretat addicionals, com reixes a les finestres i noves càmeres de seguretat", explica. Va ser precisament a través d’aquestes càmeres com Loui va descobrir en directe que la seva llar tornava a ser objectiu dels colons. Però ell en aquell moment es trobava a uns 10.000 quilòmetres, a la seva casa de Toledo a l’estat nord-americà d’Ohio. "Ja no podia suportar-ho més, així que vaig decidir venir a donar suport al meu germà personalment i ser a casa meva", relata. El primer que va fer a l’arribar a casa seva a Qusra va ser plantar una bandera nord-americana al terrat, ben visible als ulls dels colons i els soldats. I, des de llavors, tot i tancat, no ha deixat de moure’s. "He parlat amb l’Ambaixada dels Estats Units diverses vegades i amb funcionaris nord-americans del Congrés, però tot el que rebo són promeses que estan parlant amb els israelians, sense un impacte sobre el terreny", lamenta.
"A punt d’acabar"
Aquestes trucades li van portar als soldats israelians com a veïns. En teoria, el seu objectiu era allunyar els colons de les vivendes però una de les primeres coses que van fer a l’arribar va ser resar junts. "Els colons actuen com una milícia, com el braç informal del mateix Estat que els arma i els dona uniformes", apunta Dvir, de B’Tselem. Ni els soldats ni els colons amaguen la bona relació que mantenen. La creixent tensió a la Cisjordània ocupada, amb cada vegada més atacs organitzats contra poblets palestins que les organitzacions internacionals titllen de "pogroms", té els dos grups com a protagonistes, ja que sovint, els porten a terme sota la protecció de l’Exèrcit. "Utilitzen les armes, els uniformes i el poder que els ha donat l’Exèrcit per atacar palestins", afegeix.
"[Els colons] estan a punt de finalitzar la neteja ètnica [de palestins] a la zona C, que majoritàriament són petites comunitats", assenyala Dvir, amb referència a l’àrea de la Cisjordània ocupada sota control civil i militar israeliana. "Unes 65 comunitats palestines han sigut desplaçades forçosament precisament per aquest patró de construir un nou lloc d’avançada molt a prop seu, després atacar-les, impedir-los utilitzar les terres per al pasturatge i expulsar-les", remarca, lamentant que "aquest patró està a punt d’acabar" perquè ja han aconseguit el seu objectiu d’expulsió. De les tres vivendes assetjades, una està sent utilitzada com a posició militar per, suposadament, protegir els palestins dels colons. Tanmateix, a la seva arribada, els soldats van llançar pels finestres els mobles i les pertinences de la família Hassan.
A uns metres d’una casa privilegiada dalt del turó, els Hassan s’han vist forçats a traslladar-se a casa dels seus veïns. Des d’allà, observen com la terra dels seus avantpassats es transforma. A tots els territoris palestins ocupats, hi ha al voltant de 200 nous llocs d’avançada.
Subscriu-te per seguir llegint
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sílvia Cubo Pons, la candidata d'Aliança Catalana: 'Estic preparada per assumir la responsabilitat de ser la primera batllessa de Manresa
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- Valentí Fuster: 'El cor ens parla de quant podem viure; el cervell, de com viurem aquells anys
- Crim de Manresa: la víctima i els amics van evitar la baralla fins a l'últim moment
- Camagrocs, rovellons, ceps i rossinyols enceten el Mercat del Bolet de Cal Rosal
- De buscar mallots de llana a convertir-se en la roba oficial de la Portal Attack: neix a Casserres un projecte que uneix tèxtil i ciclisme