Els vaivens de Trump empenyen els països del Golf a replantejar-se aliances

L’estancament de la guerra a l’Iran i la creixent imprevisibilitat a l’Orient Mitjà del president dels Estats Units, Donald Trump, estan empenyent els països del Golf a plantejar-se noves aliances per reduir la seva dependència de Washington en matèria de seguretat. La retòrica bel·licista del líder nord-americà, que va amenaçar fins i tot de bombardejar un soci estratègic com Oman fa tot just unes setmanes, està causant estupor entre els seus socis, que se senten cada vegada més desprotegits en un escenari de gran inestabilitat regional.

La firma d’un acord preliminar entre els Estats Units i l’Iran el juny passat per aturar les hostilitats i reobrir l’estret d’Ormuz va donar esperances als països de la regió, especialment colpejats durant els primers mesos del conflicte. Però l’alleujament ha durat poc: dos mesos després, l’enclavament estratègic –pel qual va arribar a circular el 20% del petroli mundial– segueix tancat de facto. Tampoc no hi ha indicis que les converses entre Washington i Teheran puguin avançar a curt termini.

Les dificultats per trobar una solució al conflicte per la via diplomàtica estan provocant inquietud en les monarquies del Golf, que estan accelerant la diversificació de les seves aliances davant un soci que és cada cop menys predictible. Malgrat que Washington continua sent un aliat fonamental per a la seva seguretat i la continuïtat de les seves bases en països com Qatar, Kuwait o Bahrain no està en dubte, sí que hi ha una voluntat cada vegada més gran de teixir nous acords a nivell regional.

Pacte de la Meca

Un exemple d’això és la firma del Pacte de la Meca, l’acord trilateral subscrit per l’Aràbia Saudita, Turquia i el Pakistan a principis d’agost en què els tres països es comprometen a reforçar la seva cooperació militar davant la inestabilitat d’actors com l’Iran o Israel, tot i que sense esmentar-los directament. "Això demostra una creixent disposició entre els Estats de la regió a desenvolupar acords de seguretat complementaris que puguin operar junt amb les associacions existents amb els Estats Units", explica Neil Quilliam, analista del centre de pensament britànic Chatham House, especialitzat en assumptes internacionals.

El mateix Trump va celebrar el pacte firmat entre els tres països, en un intent de reforçar la línia fixada per la seva Administració en el seu segon mandat, basada a pressionar els seus socis perquè facin un pas endavant en matèria de defensa i perquè garanteixin la seva pròpia seguretat al marge del paraigua dels Estats Units. Països com Qatar, els Emirats Àrabs Units o l’Aràbia Saudita estan invertint considerablement en les seves capacitats militars i apostant per una cooperació regional més gran.

Acostament a la Xina

El caràcter "marcadament transaccional" i "difícil de predir" del president nord-americà, segons assenyala Quilliam, ha empès els seus socis a diversificar els riscos. L’estratègia inclou no només pactes regionals, sinó també un acostament a potències com la Xina, França, el Regne Unit o l’Índia. Tot i així, la possibilitat que un altre actor pugui reemplaçar els Estats Units en termes militars continua sense estar a sobre de la taula a curt i a mitjà termini.

"Els vincles econòmics entre la Xina i els països del Golf són molt sòlids. No obstant, fins ara, i especialment des dels atemptats de l’11 de setembre, no ha mostrat ni la voluntat ni, potser, la capacitat d’exercir el paper que els Estats Units han exercit a l’Orient Mitjà", indica Sharwan Ali, expert en l’Orient Mitjà i investigador del centre d’anàlisi global ACLED. "No crec que aviat vegem una intervenció o una presència militar de la Xina a una escala comparable a la que han mantingut els Estats Units", remarca. Així, els vincles de la Xina amb els països del Golf no impliquen que estigui disposada a assumir el mateix paper que Washington a l’Orient Mitjà.

Amb tot, la caiguda de l’arsenal d’armes dels Estats Units ha plantejat uns nous interrogants. Així doncs, el nombre d’interceptors de l’Exèrcit nord-americà s’ha vist reduït en un 80% a l’Iran i la seva capacitat per produir armament no està compensant aquesta situació. Un buit que, segons la fundadora i directora executiva d’ACLED, Clionadh Raleigh, podrien aprofitar altres potències. "Aquests Estats ja estan buscant qui els subministri el material necessari per defensar-se davant un Iran potencialment insurgent o altres actors nefastos", assenyala la investigadora. "En aquest moment, aquest proveïdor és Turquia, però també potencialment Rússia, que els està produint a gran escala", sentència.

Subscriu-te per seguir llegint