Espanya va decidir no dissuadir els migrants a les xarxes

En els dies previs a l’allau migratòria sobre Ceuta del 30 de juliol, a Espanya es va tenir coneixement oficial d’un moviment creixent a les xarxes socials convidant els marroquins a entrar en territori espanyol. Se sabia a més que aquesta bullícia es basava en falòrnies i tergiversacions d’una sentència del Tribunal Suprem i el CNI va advertir d’un sobtat creixement de seguidors en grups de WhatsApp de desenes de milers en només 24 hores. No obstant, no ha transcendit cap organisme de la seguretat de l’Estat desplegués una campanya de neutralització per desmentir-ho, donar advertències o llançar missatges que dissuadissin els migrants.

Es va deixar en mans del Marroc la tasca de parar la riuada. Els ministres Robles, Marlaska i Albares han citat X, Facebook, Telegram i TikTok com a bases de llançament de l’"atac a la integritat territorial d’Espanya", però no es va activar el que els experts en moviments migratoris anomenen "frontera digital".

Aquest és un concepte que engloba no només el reconeixement facial i l’automatització dels tràmits, sinó també el mecanisme informatiu preventiu per pal·liar les onades humanes com a arma de guerra híbrida.

No es va desplegar cap mecanisme d’aquest tipus, malgrat que, des de fa sis anys, el risc està descrit en documents de la Comissió Europea, l’agència europea d’immigració i fronteres Frontex i Moncloa.

Pluja de mentides

Un document datat el 2020 conté una de les advertències més clares. És el Strategic risk analysis de Frontex. Aquesta anàlisi de riscos estratègics es va redactar a Varsòvia a la llum de l’experiència acumulada pels experts europeus en la catastròfica riuada de refugiats sirians de Turquia a Grècia i el sud-est europeu.

El 2019, centenars de milers de nòmades sirians i iraquians que fugien de la guerra van participar en un grup gegant escampat a Telegram i altres xarxes, batejat Caravana de l’Esperança. Actors estatals –encara no identificats amb proves– i cibercriminals van disseminar als canals participants tota una pluja de falsedats i van obtenir gran audiència en el moviment. El 2020, el fenomen d’influència era madur. Com Ankara, irritada amb la Unió Europea, va decidir obrir sense mesura les seves fronteres, la Caravana de l’Esperança va ser fàcilment alliçonada a les xarxes socials a dirigir-se en massa sobre punts febles de les fronteres.

A través de la "ciberpropaganda", les "narratives falses online poden aprofitar l’abast de les xarxes socials i [...] impulsar decisions migratòries i mobilitzacions de persones [...] amb notícies falses sobre la situació en determinats punts de les fronteres exteriors de la UE", explica el document de Frontex. No ho diu pel que ha passat ara a Ceuta, sinó pel que va passar llavors, tot i que per a les dues crisis valdria l’asseveració.

El fòrum legal europeu Eucrim va advertir als estats membres una cosa de què la ministra de Defensa parlava aquesta setmana al Congrés: fòrums digitals dispersos i encriptats dirigint els migrants amb aplicacions per "ocultar, bloquejar, xifrar, eliminar i modificar continguts als dispositius i les comunicacions". La major part dels missatges que van animar els marroquins a entrar a Ceuta el 30 de juliol han desaparegut i són ja irrastrejables, certifiquen a aquest diari fonts de la Seguretat de l’Estat.

Una instrucció espanyola

En certa manera, no va ser un descobriment per a la Moncloa. El març del 2021, el Consell de Seguretat Nacional es reuneix per aprovar un Informe de Seguretat Nacional, que insta a la lluita contra la desinformació, que pot impulsar onades com la patida per Ceuta, "contrarestar els missatges a les xarxes socials encoratjant la immigració, difosos intencionadament per les xarxes criminals de tràfic de persones als països d’origen".

Dos mesos després, el 17 de maig del 2021, entre 8.000 i 15.000 joves, majoritàriament homes magribins, van encarnar la primera onada a Ceuta per la platja d’El Tarajal. En aquella ocasió, entre les mentides que van servir de combustible als migrants, un explicava que hi havia entrada gratis a un partit del Reial Madrid a la ciutat autònoma. Un altre dels missatges més seductors no mentia: deia que els gendarmes marroquins relaxarien la vigilància. El mateix any es va aprovar l’Estratègia Nacional de Seguretat, en què es considera com a estratègia híbrida l’ús d’eines com les xarxes socials com a armes per a la "pressió i desestabilització".

El 2024, l’Informe de Seguretat Nacional d’aquell any ja adverteix de "la possible instrumentalització de la migració com a mesura de pressió sobre Espanya i Europa". I l’Estratègia Nacional contra el Crim organitzat la Delinqüència Greu, redactada per a la seva edició del 2025 preveu que "tercers estats o actors no estatals instrumentalitzin els fluxos migratoris en un context de tensió geoestratègica".

El 24 d’abril del 2024, en el ple del Congrés, Pedro Sánchez va afirmar en una resposta al líder de Vox, Santiago Abascal: "Efectivament, a l’informe del Departament de Seguretat Nacional es parla de la instrumentalització de la migració il·legal per desestabilitzar democràcies".

Plans sense pla

Aquell mateix any, la Comissió Europea va publicar la COM 570, una comunicació oficial sobre amenaces híbrides i immigració. El document adverteix que, en matèria d’amenaces per a la seguretat europea, "una de les manifestacions més greus d’aquest fenomen és la instrumentalització de la migració: s’incita contínuament als migrants perquè es dirigeixin a les fronteres terrestres exteriors de la Unió amb la intenció d’exercir pressió sobre els Estats membres i la Unió, i se’ls faciliten els moviments amb aquesta finalitat".

L’informe europeu assenyalava sense cap mena d’embuts actors estatals darrere d’aquesta estratègia, però no el Marroc, sinó Rússia i Bielorússia.

Aquell mateix any, la Comissió instava els governs europeus a preparar "plans nacionals d’execució" per "afrontar la qüestió de la instrumentalització" de masses de migrants en "situacions de crisi i de força major".

El document, per cert, recorda que la legislació europea –per exemple, en matèria d’asil– pot ser suspesa "quan un gran nombre de migrants intentin creuar les seves fronteres exteriors de manera no autoritzada, en massa i utilitzant la força".