¿Fins quan aguantarà Sánchez?

"Fins ahir" és el que es diu al poti-poti madrileny des de l’última investidura de Pedro Sánchez el 16 de novembre del 2023 amb els vots de Sumar-Podem, Esquerra, Bildu, BNG, Coalició Canària, el PNB i Junts per Catalunya. Una amalgama que no li ha permès tenir pressupostos ni legislar amb regularitat. Ha hagut de recórrer als decrets llei i burlar el Congrés sempre que el marc jurídic l’hi ha permès. Aquesta precarietat parlamentària, juntament amb la successió d’escàndols judicials que han afectat el seu partit i el seu entorn personal, ha generat una permanent sensació de provisionalitat al llarg de tota la legislatura. Els seus incondicionals, que són tots els que tenen veu i vot en el seu partit, estan plenament convençuts que Sánchez tornarà a governar; només ha de trobar el momentum que li permeti convocar les eleccions generals per aconseguir la màxima mobilització dels seus votants i assestar un altre cop al PP. La qüestió és quan es pot produir aquest momentum.

Novembre

La primera finestra d’oportunitat que han analitzat els alquimistes de la Moncloa és convocar eleccions el novembre d’aquest any. Té dos elements a favor: coincidiria amb la publicació de les millors dades d’ocupació de la història d’Espanya com a conseqüència de l’impacte de la regularització d’immigrants en les contractacions, i la campanya estaria emmarcada en les eleccions nord-americanes de mig mandat, amb Trump com a antagonista global de Sánchez. I dos factors en contra: algun dels artefactes que han d’ajudar aquesta hipotètica victòria de Sánchez, com la posada en marxa del canal de televisió La Séptima, no arribaria a temps i el president no compliria la seva paraula d’exhaurir la legislatura.

Febrer

Si considerem que Nadal és electoralment inhàbil, la segona data possible per anticipar les eleccions generals seria el mes de febrer. A favor hi tindria la coincidència en el temps amb el col·lapse al Congrés dels pressupostos generals, la qual cosa donaria una excusa plausible per convocar. També és l’última data possible perquè aquesta vegada sigui Sánchez qui rebi les ires de l’electorat en lloc dels candidats del PSOE a les alcaldies i a les comunitats autònomes com va passar el maig del 2023. Març o abril són inviables perquè la maquinària del partit ja estaria enfocada justament a aquestes eleccions municipals i autonòmiques que tenen data fixada: el 23 de maig del 2027.

Superdiumenge al maig

La tercera finestra d’oportunitat que contemplen a la Moncloa és justament convocar aquell diumenge 23 de maig i fer coincidir les eleccions generals amb les municipals i amb les autonòmiques en 10 comunitats més Ceuta i Melilla. És l’escenari ideal per collir els fruits de la polarització que ha promogut Sánchez des de l’inici de la legislatura i el que permet a un partit com el PSOE esgotar la seva frontera amb el populisme de la nostra època. També és l’opció preferida per als candidats del PSOE que no estan ni en els governs municipals ni en els autonòmics. Seria el cas d’Óscar López, Diana Morant o Rosario Sánchez. En canvi, és la pitjor opció per als que estan en el poder, com Emiliano García-Page, Adrián Barbón o els alcaldes del PSC a Catalunya. Aquesta hipòtesi posaria a prova una vegada més les relacions entre l’intrèpid Sánchez i el deep PSOE, més conservador amb les quotes de poder que mantenen al marge de la Moncloa. El president i secretari general es va comprometre, després del cicle electoral del 2023, a rescabalar els quadres socialistes de les conseqüències d’haver sigut les víctimes de l’empipada dels electors en aquella ocasió.

Entre juliol i novembre

Si Sánchez acaba pensant només en si mateix, que és el que ha fet des de l’any 2014, la millor data electoral seria el segon semestre del 2027 i podria oscil·lar entre els mesos de juliol i novembre en funció de quin dia es consideri que comencen a comptar els quatre anys que dura una legislatura. Aquest escenari allunya de les eleccions el periple judicial del PSOE i de la seva família, exhaureix el mandat com va prometre, desgasta Feijóo amb una llarguíssima campanya i amb més pactes municipals i autonòmics amb Vox, dona temps als seus socis per reconstituir-se i domina els ressorts del poder, encara que siguin limitats, fins a l’últim dia. L’únic mitjà que té el poti-poti madrileny per impedir-ho és que un jutge imputi Sánchez. I el pas previ és imputar el PSOE.

Subscriu-te per seguir llegint