L’Audiència Nacional va negar l’asil als marroquins que van entrar el 2021

El 17 de maig del 2021, més de 10.000 persones van irrompre a Ceuta nedant i per la tanca fronterera. EL PERIÓDICO ha confirmat que la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional ha refusat de manera sistemàtica concedir el dret d’asil als ciutadans marroquins que llavors es van colar de manera il·legal a la ciutat autònoma i que van justificar la petició per motius econòmics o per una suposada persecució del règim alauita. Així consta en fins a set sentències en què els magistrats destaquen que "no aporten prou indicis que permetin inferir que els demandants d’asil tinguin un temor fundat i real de persecució".

A més, en relació amb el seu país d’origen, la sala els denega l’asil atès que "no hi ha un conflicte bèl·lic al Marroc. És procedent, per tant, confirmar també la denegació de l’estatut de protecció subsidiària", diuen les resolucions de l’Audiència Nacional.

Les sentències evidencien un patró en les reclamacions dels ciutadans marroquins. A l’arribar a Ceuta, els immigrants sol·liciten la protecció internacional al·legant que els motius pels quals van abandonar el Marroc eren laborals i econòmics. Buscaven millorar la seva situació social. Un immigrant va especificar que al Marroc guanyava "pocs diners, i que ell i la seva família vivien en condicions extremes de pobresa".

"Es tracta d’un relat exclusivament basat en motius econòmics [...], fet que, sense perjudici de reflectir la legítima aspiració de tothom a millorar aquesta qualitat de vida, no pot ser inclòs entre les raons que poden donar lloc a la protecció internacional pretesa", expliquen de manera reiterada els magistrats en les seves sentències sobre els recursos que van interposar aquests marroquins.

En un dels casos, un ciutadà resident a Tànger afirmava que va tenir esment per les xarxes socials, en concret per Facebook, que el 17 de maig del 2021 hi havia prevista una entrada massiva a la ciutat autònoma. I així ho van fer unes 10.000 persones des de la frontera amb Fnideq travessant nedant fins a les platges d’El Tarajal i de La Almadraba, totes dues a Ceuta. Al veure rebutjat l’asil per motius econòmics, "va intentar quedar-se a Espanya adduint una suposada persecució al país, sigui del regne alauita o d’amenaces particulars". Però els jutges van rebutjar la petició d’asil.

Un marroquí del Rif va assegurar en el recurs que se sentia amenaçat des del 2018 per "un grup radical, per no voler afegir-se" a aquest col·lectiu independentista. Va afegir que van intentar captar-lo perquè fes "actes vandàlics" i des d’aleshores va ser amenaçat i agredit de manera continuada. "Va fugir a Tetuan, però les amenaces envers els seus pares van continuar i finalment aquests van revelar el seu parador, on va ser localitzat i va fugir a Ceuta". Per això té por de tornar al Marroc i ser perseguit i assassinat".

Persecució sense proves

Aquest marroquí no va incloure la suposada persecució en la seva primera sol·licitud d’asil: "No va fer al·lusió a aquestes amenaces. En la demanda s’enriqueix el relat al·legant persecució per motius polítics, religiosos i raons humanitàries". Aquesta persecució, segons indica la sentència, no queda acreditada.

Els magistrats van més enllà en les seves sentències, a l’assegurar que "l’Estat marroquí pot i s’ha de considerar agent de protecció, conforme a l’article 14 de la llei d’asil". "El recurrent no va acudir a les autoritats denunciant els fets. Tampoc les autoritats marroquines tenen res a veure amb l’actitud del recurrent, que ha decidit anar-se’n del país, segons va al·legar, per motius econòmics, i ara per por d’una persecució d’agents tercers". I afegeixen que, en relació amb el Marroc, "no es compleix una situació de conflicte internacional o intern que provoqui una violència indiscriminada motivadora d’aquestes amenaces, cosa que no és el cas del Marroc".

Un ciutadà d’Al-Hoceima sol·licitava protecció internacional "des del centre penitenciari d’Alcalá Meco, on es troba en situació de presó provisional acusat de la comissió d’un delicte d’agressió sexual", apunta la sentència, que destaca que la seva primera sol·licitud va ser denegada, i va canviar "el relat en un nou intent d’aconseguir l’estatut de refugiat".

En una altra sentència, un sol·licitant d’asil marroquí lamentava que al seu país "resultava impossible disposar de l’assistència sanitària necessària per a les seves malalties –lumbàlgia i hèrnies a la columna vertebral– que li impedeixen treballar, al necessitar una intervenció quirúrgica que en cap cas pot costejar de manera privada al seu país atesa la seva precària situació econòmica", deia en el recurs.

Per als magistrats, "aquesta afirmació no pot prosperar per reconèixer l’autorització de residència per raons humanitàries, car, a banda de no haver-ho al·legat en la via administrativa, el fet rellevant a l’efecte d’apreciar aquesta circumstància és que l’actor hagués acreditat que pateix una malaltia sobrevinguda de caràcter greu que requereixi assistència sanitària especialitzada, no accessible al seu país d’origen, i que el fet de ser interrompuda o de no rebre-la comporti un greu risc per a la salut o la vida".

Nova legislació

Precisament, entre els canvis legislatius anunciats dimarts pel Govern hi ha una nova llei d’asil, al considerar "obsoleta" la vigent, del 2009. La nova legislació, segons el Govern, és necessària per adaptar les lleis espanyoles al Pacte Europeu sobre Migració i Asil, amb què la UE vol establir un nou sistema de gestió de la migració i de l’asil comú a tots els estats membres.

La futura llei actualitzarà els conceptes bàsics del sistema d’asil i les definicions de protecció internacional, estatut de refugiat i protecció subsidiària. En aquesta última, calen els danys greus que poden justificar-la, incloses "les amenaces greus i individuals contra la vida o la integritat física de civils en contextos de conflicte armat".

Fins que la nova legislació no estigui a punt, es continuarà aplicant la vigent. El director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, Ferran Camas, recorda que, perquè es pugui asilar una persona, ha d’acreditar que sofreix persecució al seu país d’origen i que allà no serà protegit.

Tot i que les possibilitats de la concessió internacional a migrants procedents del Marroc es presumeix remota, la situació canvia quan es tracta de subsaharians procedents de països en conflicte, com poden ser els de Mali. Amb la llei actual, els sol·licitants d’asil ja es podrien desplaçar a la Península, apunta Camas.