El Marroc vira del silenci protocol·lari a la reivindicació de Ceuta i Melilla

A Rabat, aquest agost ha estat marcat pel silenci típic que envaeix la capital a l’estiu, quan mig país està de vacances. També és el silenci habitual que les autoritats del Marroc imposen en els moments de tensió, com durant la crisi que ja van viure Rabat i Madrid el 2022. Un silenci calculat i mesurat en què les poques paraules pronunciades pels responsables o accions es calculen al mil·límetre. Una resposta en què no hi ha improvisació.

El mes va començar amb la tragèdia més grossa que s’ha viscut mai a la frontera terrestre amb Espanya. Va seguir amb el Marroc assenyalant les màfies i publicacions falses a les xarxes, i també l’"efecte crida" de la decisió dels tribunals espanyols de rebutjar els retorns en calent dels qui entren nedant. Un mateix mes que acaba amb missatges creuats entre Madrid i Rabat per la sobirania de Ceuta i Melilla i el retorn dels menors que segueixen a la ciutat autònoma.

L’entrada de desenes de milers de persones a Ceuta es va saldar amb prop d’un centenar de morts segons xifres oficials dels dos costats. Caminant Fronteres apunta que el total de morts podria arribar a 141. La gran diferència entre les seves dades i les oficials, segons assenyala l’organització, seria al costat marroquí, en el qual defensen que s’han recuperat 63 cossos, tot i que oficialment Rabat només n’ha confirmat 11.

Des del comunicat que el Ministeri d’Interior va difondre tres dies després de l’entrada multitudinària, no han tornat a aportar més detalls ni a actualitzar la informació. El Marroc encara no sap quantes persones continuen desaparegudes. Alhora, i després de la negativa marroquina de rebre els cossos, al cementiri de Ceuta ja s’ha donat sepultura a 88 víctimes, la majoria sense identificar.

Menors no acompanyats

El ministre marroquí de Justícia, Abdellatif Ouahbi, ha alçat la veu més d’una vegada per demanar que els menors no acompanyats marroquins siguin retornats, i també ha allargat la mà a col·laborar amb les autoritats espanyoles. En aquesta crisi, s’ha convertit en l’únic ministre que ha parlat directament sobre el tema, sempre seguint instruccions de més amunt. Sobre els cossos dels morts ha dit: "En primer lloc, no podem rebre els cadàvers sense saber qui són aquestes persones. En segon lloc, hem demanat que ens tornin els vius i ara parlen dels morts. Nosaltres no separem entre els vius i els morts", va assenyalar en una entrevista televisiva.

El 2024, el ministre d’Exteriors marroquí ja va manifestar que no tenien problemes a rebre els menors no acompanyats que es troben a les illes Canàries. Tot i que va afegir que el principal impediment és la legislació i els tràmits espanyols. Sobre aquesta qüestió, el Govern espanyol ha sigut prudent i ha indicat que hi ha tot un procés legal abans de poder retornar els menors que són a Ceuta.

"Tampoc no és demanar gaire a la pàtria, després de no haver aconseguit convèncer aquestes persones que s’hi mantinguin amb vida, que faci tot el possible per evitar que siguin enterrades mortes sense nom", va escriure recentment el periodista Younes Masskine a Voice of Morocco. La columna la va titular "La tomba de l’immigrant desconegut", per les persones que han enterrat sense identificar, a més de posar el focus en el silenci que han mantingut les autoritats marroquines.

El titular de Justícia també ha sigut l’encarregat de recuperar un dossier sempre sensible entre Madrid i Rabat: "La qüestió de Ceuta i Melilla continuarà sent un tema de diàleg entre nosaltres i Espanya, i mantindrem el nostre dret històric i el nostre dret geogràfic". Un missatge al qual Madrid va respondre reivindicant que són ciutats espanyoles. Un canvi de to, ja que el comunicat inicial del Ministeri de l’Interior parlava de "frontera" i "territori europeu".

A aquestes paraules s’hi van afegir les del ministre d’Afers Islàmics, que en una vetllada religiosa aquesta setmana va fer referència a dos savis marroquins nascuts a Ceuta fa segles. A més d’un altre que va escriure una obra cridant la resistència a posar fi a l’ocupació de les ciutats atlàntiques, amb referència al moment històric en què Portugal controlava diversos punts de la costa. Des que va esclatar la crisi, el president del Govern marroquí no s’ha pronunciat. Es va deixar veure, acompanyant Mohamed VI, en l’acte religiós.

La política marroquina, mentrestant, està més centrada en les eleccions que se celebraran d’aquí a menys d’un mes.