Objectiu desesperat de Putin: reclutar 300.000 homes per a la màquina de guerra del Kremlin

Penza, ciutat de províncies russa a uns 800 quilòmetres a l’est de Moscou, acapara des de començaments d’estiu titulars de la premsa independent russa a l’exili i de mitjans de comunicació europeus. Les forces de seguretat locals estan portant a terme intenses batudes en carrers o fins i tot en empreses per capturar homes en edat militar i obligar-los a firmar un contracte per anar a la guerra a Ucraïna, generant una onada de pànic entre els residents locals. L’oposició russa adverteix de la possibilitat que aquest i altres successos similars que estan tenint lloc al país no siguin més que el prolegomen d’una mobilització encoberta per enviar al capdavant 300.000 homes amb l’objectiu d’escalar la contesa bèl·lica a l’est d’Europa.

«Les batudes han canviat el dia a dia de la gent... La gent comenta com no sortir de casa, com marxar de Penza de nit o com esquivar els controls de trànsit... Els homes se’n van», han escrit defensors dels drets humans, segons ‘Euronews’. Un projecte, anomenat ‘idite lesom’ («aneu al bosc»), una expressió russa que es podria traduir com «aneu a pastar fang», comparteix a les xarxes socials experiències i estratègies de joves per evitar que els detinguin.

«A la feina fins i tot van tancar l’entrada principal de l’edifici d’oficines, van dir que tothom sortís per la porta posterior al final de la jornada laboral i que l’endemà treballéssim a distància», diu una d’aquestes participacions anònimes difosa a la web. Les últimes notícies que arriben des de la localitat indiquen que els ciutadans han començat a plantar resistència; segons un memoràndum policial intern a què ha tingut accés la premsa local, els veïns «actuen amb més freqüència en defensa dels delinqüents (candidats a la mobilització) impedint la seva detenció».

Instruccions internes

Nombrosos exemples addicionals apunten en la direcció que els successos de Penza no són un simple fet aïllat. El Govern està oferint substancioses sumes de diners a tothom que aconsegueixi atraure els centres de reclutament aspirants a combatre, en molts casos sense tenir en compte la seva idoneïtat física. El rotatiu independent ‘Nóvaya Gazeta’ va publicar fa escassos dies les instruccions internes d’‘Avrora’, una agència de reclutament que a la seva pàgina web promet als que s’allistin 4,5 milions de rubles (uns 45.000 euros) en el moment de la firma del contracte, i 2,5 milions (25.000 euros) el primer any.

Dividit per seccions que corresponen a regions on s’han de portar a terme els reclutaments, als documents s’indica la quantitat que percebrà el ‘reclutador’ –entre 210.000 i 260.000 rubles (entre 2.100 i 2.600 euros)–, els col·lectius en els quals aquest ha de centrar la seva acció reclutadora, a més d’una valoració política de la comissió mèdica militar que haurà d’examinar l’estat físic dels aspirants a soldat i fins i tot les malalties que podrien patir sense risc de ser rebutjats pels doctors. Per exemple, en l’apartat referit a Kémerovo, al centre de Sibèria, s’estipula que la comissió mèdica és «lleial» i que s’accepten aspirants amb hepatitis C i VIH, i estrangers fins a 60 anys. A Cherepovets, en canvi, es rebutja candidats amb el VIH, però sí que s’inclouen homes amb hepatitis C, B i sífilis, considerant també com a «lleial» la comissió mèdica. «Això equival a un mercat d’esclaus», valora Andrei Kalitin, autor de la informació i periodista exiliat.

Els plans «existeixen»

Aleksei Alshanski, exmilitar rus i investigador de l’organització independent ‘Conflict Intelligence Team’, una xarxa d’intel·ligència que monitora les activitats de l’Exèrcit rus, és taxatiu: «Sabem que els plans per reclutar 300.000 soldats existeixen, tot i que no som al cap de Putin i no podem determinar si els portarà a terme». Segons la seva opinió, el Kremlin ha après la lliçó del que va passar el setembre del 2022, quan va decretar una mobilització parcial, una decisió que va empènyer almenys 600.000 persones a sortir precipitadament del país. «Si fos al seu lloc, en comptes de reclutar d’una sola tacada centenars de milers d’homes, reclutaria cada mes 10.000 persones, i una vegada s’haguessin tranquil·litzat els ànims i la gent s’hagués confiat, incrementar dràsticament la xifra».

A diferència del que es debat de forma gairebé oberta a les cancelleries i ministres de Defensa europeus, Alshanski no considera probable que Putin opti per llançar una operació contra algun estat membre de l’OTAN, i recorda la incapacitat de l’Exèrcit del seu país de controlar el país veí malgrat la seva suposada superioritat. «Rússia no ha pogut en quatre anys i mig amb Ucraïna, i no sembla tenir els mitjans per atacar un país de l’aliança», emfatitza. Això sí, segons la seva opinió, la possibilitat d’una ofensiva bèl·lica hivernal per aconseguir la totalitat de la regió del Donbass o atacar en altres punts de la línia de contacte és molt real. «Putin té un problema: el front pràcticament no s’ha mogut en els últims dos anys i ha de fer alguna cosa», afirma.

Alshanski, militar de carrera amb grau de sergent que va servir durant cinc anys i mig al capdavant d’un camp d’entrenament a Naro Fominsk, a uns 80 quilòmetres al sud-oest de Moscou, abans de deixar definitivament l’Exèrcit a l’inici de la invasió, afirma que la guerra d’Ucraïna ha modificat per complet la composició de les Forces Armades de Rússia, país que en l’actualitat ocupa el segon lloc en la classificació de Global FirePower, que mesura el poder militar de cada país, posant fins i tot en dubte la seva sostenibilitat a llarg termini. «Ja no queden gairebé soldats de carrera, la majoria han mort o han deixat l’Exèrcit; la gent que forma en aquests moments les Forces Armades són els anomenats ‘voluntaris’ (tot i que en molts casos són gent obligada a anar a files) que han firmat contractes», constata.

El decret de mobilització parcial aprovat el setembre del 2022 també ordenava que, mentre es mantingués vigent, tots els contractes firmats es renovaven de forma automàtica, independentment de la voluntat del soldat contractat. «És un gran dilema per a Putin, perquè una vegada es decreti la desmobilització, el 90% dels soldats russos abandonarà l’Exèrcit», avança. En l’actualitat, l’única possibilitat que un soldat pugui sortir de l’Exèrcit és «la mort» o una «ferida o malaltia greu», incloses en una llista l’extensió de la qual es redueix any rere any. Les cicatrius de metralla o trets no comptabilitzen: «La meitat de soldats de l’Exèrcit» té aquestes ferides al cos, revela.

Aquest activista opositor, resident en un país europeu en l’actualitat, també està facilitant la deserció dels soldats russos que es posen en contacte amb la seva organització, cosa que dona accés a informació de primera mà sobre l’estat d’ànim a les files russes. «Ningú no pensa en la victòria; l’únic que preocupa els soldats és no acabar en el que en l’argot militar s’anomena “myasnyy shturm”» (literalment, en català, «assalt de carn», és a dir, una operació militar d’infiltració en les línies enemigues que, en realitat, és una operació suïcida), sosté Alshanski. De fet, la seva organització ha identificat que la majoria dels oficials condecorats pel règim de Vladímir Putin són aquells responsables militars que organitzen o no tenen objecció a planejar aquestes missions-kamikaze.