Salvador Illa, President de la Generalitat: "Catalunya té recursos per abordar un replantejament de l’àmbit educatiu"

El president de la Generalitat, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), té clars els seus reptes en aquesta segona meitat del mandat. En la primera entrevista que ofereix en aquest nou curs polític, estableix les bases de la negociació amb els professors, deixa clara la seva voluntat de lluitar contra la compra especulativa d’habitatge, explica les opcions que té sobre la taula per millorar l’AP-7 i s’obre a reformar el Codi Penal per endurir la tinença d’armes.

Superat l’equador del mandat, arrenca un nou curs polític amb els pressupostos aprovats. ¿En què ho notaran els catalans?

Notaran una inversió molt important en els serveis públics, que ja sabíem que no estaven al nivell que reclama la societat ni en sanitat, ni en habitatge, ni en dependència, ni en educació. Però el Govern l’afronta amb valentia, amb ambició, i continuarà treballant perquè l’economia catalana continuï generant prosperitat i pugui compartir-la. Les prioritats fins al 2028 són l’habitatge, l’educació, les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries, l’energia i la disponibilitat de l’aigua, els reptes davant el canvi climàtic i el finançament autonòmic, que ens ha de permetre disposar dels recursos per abordar totes aquestes qüestions. També penso que en aquests pròxims mesos veurem com es fa finalment efectiva l’amnistia, que és una porta al futur de Catalunya i d’Espanya.

Malgrat que tingui els pressupostos per al que encara queda d’any, ¿ja vol començar a treballar en els del 2027?

El Govern està centrat ara mateix a executar els pressupostos que es van aprovar al juliol, que són els més ambiciosos que ha tingut mai Catalunya i que ens donen recorregut polític fins al 2028 per al que queda de legislatura amb solvència. No obstant, no ens tanquem a treballar uns pressupostos per al 2027.

¿Mantindrà la composició actual del Govern fins al final de la legislatura?

L’objectiu és portar a terme el pla de govern. Estic molt content amb tots els consellers i cal donar temps per poder implementar els objectius que tenen marcats a cada departament.

El curs escolar comença amb una vaga de professors. ¿Creu que s’ha anat massa lluny i que fins i tot els mateixos professors han superat els sindicats?

Hem d’afrontar les coses tal com són. L’educació requereix una reflexió a fons, requereix més recursos. Els acords a què hem arribat amb alguns sindicats són els més importants que s’han aconseguit mai a Catalunya perquè impliquen un compromís de despesa de 2.600 milions d’euros. Però hi ha altres aspectes que s’han d’abordar, i agraeixo les aportacions positives. El Govern farà de Govern. ¿La ciutadania i la comunitat educativa es trobaran amb un Govern disposat a reflexionar en l’àmbit educatiu i a abordar les reformes que puguin fer falta? Sí. ¿Ho farem amb una mirada a mitjà i llarg termini? Sí. ¿L’educació és una prioritat? Rotundament sí. ¿Tenim bons professionals a Catalunya en aquest àmbit? Rotundament sí. ¿Hi ha coses per millorar? Rotundament sí. ¿I aquestes coses per millorar ja hi eren fa un, dos, tres, quatre, cinc i sis anys? Sí. ¿Quina és la diferència ara? Que el Govern està disposat a afrontar-les amb la mà estesa. Això sí, demanant visions i aportacions constructives, sentit comú i responsabilitat, i garantint el respecte a tots els drets: de vaga, educació i mobilitat.

Quan es refereix a aquests aspectes que cal abordar, ¿està pensant a abaixar les ràtios, en més recursos per a l’escola inclusiva, en un augment salarial més alt?

Em remeto al que ha dit i dirà la consellera en els pròxims dies. Hi ha coses per millorar, i el Govern té voluntat de millora, però ho farem tocant de peus a terra. No es pot passar del 0 al 10 sense passar abans per l’1, pel 2, pel 3... No es poden demanar impossibles. No és que jo digui que no pot ser; és que no pot ser. Si hi ha una actitud de responsabilitat, serenitat i sentit comú, el país té els recursos –i encara més si aconseguim tirar endavant el finançament– per poder abordar de manera progressiva una millora substancial i un replantejament de l’àmbit educatiu, que és fonamental per al futur del país. El Govern està en això.

¿Com s’imagina una escola inclusiva adequada? ¿Ha de consistir en més aules d’acollida?

Jo m’imagino que puguem fer una reflexió serena, no eterna, amb un calendari concret, entre tots plegats, per mirar de prendre aquesta decisió. El Govern ha d’expressar la seva opinió, però també ha d’escoltar. He conegut persones que passen per situacions impactants des del punt de vista de les seves capacitats i que, gràcies a una escola inclusiva, no es queden tancades a casa. Això funciona. No vull dir que no calgui ajustar-ho, però hi ha d’haver centres d’educació especial perquè m’ho demanen les mateixes famílies. Hem de ser capaços, entre tots plegats, de fixar els límits i els recursos per arribar a un acord.

Vostè ha mostrat sovint confiança en la consellera, però la Ustec reclama que s’impliqui com a president en les negociacions. ¿Ho farà?

Estic al cas de totes les qüestions que són rellevants, com em correspon com a president, també en l’àmbit educatiu. Però el Govern és un òrgan de direcció col·lectiva, i qui té la responsabilitat és Esther Niubó, que està fent una bona feina i té tot el meu suport.

Hi ha hagut una altra polèmica amb l’error que invalida les proves PISA a Catalunya. Es va posar en marxa una investigació. ¿Quin resultat ha tingut i quina és la decisió que prendrà?

En els pròxims dies la consellera el donarà a conèixer. Ha sigut un error que no es pot tornar a produir, i l’obligació del Govern és prendre les mesures perquè no torni a passar i depurar responsabilitats si n’hi ha hagut.

El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen contundent contra la llei que pretén limitar la compra especulativa d’habitatge. ¿Canviaran la llei?

El Departament de Territori, amb el suport de la Secretaria del Govern, està analitzant quins aspectes s’han de corregir. El dictamen no és vinculant, però el prendrem com a referència. No vull fer res de cara a la galeria, sinó coses que serveixin, així que ha de tenir les màximes garanties jurídiques i la màxima solvència. L’objectiu no és evitar que algú pugui tenir un segon habitatge com a forma d’estalvi per poder-lo llogar, sinó evitar que es compri habitatge per fer negoci. ¿Qui se’n queixa? Els que volen fer negoci. I jo els dic: facin-ho en un altre àmbit. Juguin en borsa, inverteixin-hi, però no en habitatge. No ens ho podem permetre. ¿Com dic jo a molts ciutadans de Catalunya que l’economia va bé però que ells no poden accedir a un habitatge? És una missió de país.

El sistema de pagament per vinyeta a l’AP-7 va rebre l’aval del Parlament. ¿És l’idoni o en prefereix un altre?

Al Departament de Territori hi ha un grup de treball pensant en això, i és una proposta que està sobre la taula. Però vull recordar que algunes vies d’alta capacitat no són titularitat del Govern, de manera que haurem d’encetar una conversa amb el Govern i evitar disfuncions amb efectes comparatius en altres trams. No podem estar permanentment esperant, però tampoc podem oblidar que hi ha un marc europeu i uns aspectes mediambientals. S’ha de concretar aquell principi que diu que qui més contamina més paga.

¿Considera que té sentit reclamar la titularitat de la via?

No dic pas que ho fem, però és una opció possible.

Rodalies continua funcionant més o menys malament. El traspàs ja està en marxa, però ¿què diria als usuaris que veuen com cada dia han d’esperar trens que van amb retard o trens que directament no passen?

Els diria que entenc perfectament com se senten i que, en aquests moments, continuem treballant en la infraestructura ferroviària, amb una inversió en obres reclamada des de fa molt temps, que genera incomoditats, però que no hi podem fer més perquè, si féssim més inversions de cop, no seria compatible amb operar la xarxa. També treballem en la incorporació progressiva de més trens a partir de principis de l’any que ve, en el traspàs d’algunes línies com l’R1 i ens hem posat molt seriosos contra el vandalisme.

El seu Govern sempre ha defensat el calendari de tancament de les nuclears catalanes, però ara, després d’Almaraz, ¿té vostè la mateixa seguretat que serà així?

Si escoltem algunes persones, gairebé hauríem de pagar perquè les nuclears continuessin funcionant. La prioritat del Govern són les energies renovables. Necessitem la màxima autonomia energètica possible i tenim un país amb sol i vent. Hem de ser capaços de progressar i també tenim una responsabilitat amb el canvi climàtic. Hi ha un calendari acordat i, quan arribi el moment, prendrem les decisions que hàgim de prendre.

El Govern ha ajornat l’aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables fins a l’estiu del 2027, tot i que tenia previst fer-ho aquest any, després de constatar les reticències territorials i rebre més de 12.000 al·legacions. ¿Com pensa atendre aquestes demandes?

Dono per fet que és un procés i hi ha un mandat. ¿És raonable fer un pla sobre on posarem les renovables i que tothom ho sàpiga? Sí. I encara és més raonable fer-ho amb els ajuntaments. Agraeixo molt que hi hagi hagut aquesta participació perquè volem fer-ho amb el màxim consens possible i amb criteris molt clars. ¿Hauria sigut més còmode per al Govern no fer res? Sí. Això és el que es feia, però ara governem nosaltres.

¿Com farà que Catalunya deixi de ser un lloc propici per a la instal·lació de plantacions de marihuana, que cada vegada més impliquen la presència de màfies internacionals armades?

Combatent-ho amb els mitjans que tenim: els cossos i forces de seguretat. En aquests moments és el principal problema en matèria delictiva perquè hem actuat. Fixi’s que fa dos anys era la multireincidència, i ja ha baixat perquè s’ha endurit la legislació i s’hi han posat més mitjans. Ara el problema són les armes de foc i, efectivament, les màfies vinculades a les drogues. El que hem de fer és detenir-los, posar-los a disposició judicial i que es determini la pena que han de complir. Això ho hem de fer en cooperació amb el Govern i Europa, perquè són xarxes internacionals.

¿Planteja la possibilitat de reformar el Codi Penal, per exemple, per endurir les penes?

És una possibilitat.

«La Diada aquest any també se celebrarà a Extremadura»

«Junts té gent molt bona que sap més bé que ningú què ha de fer»

¿El futur es pot construir sobre la base de l’odi? «No. Ni a Catalunya, ni a Madrid, ni a Ceuta»

El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia que la Diada ja no se celebrarà a Madrid com era habitual. La voluntat és que cada any se celebri en una altra autonomia més enllà de la catalana i de les delegacions a l’exterior.

¿Com veu vostè el creixement d’Aliança Catalana que pronostiquen les enquestes, inclosa l’última publicada per EL PERIÓDICO, que converteix la formació en la segona força més votada, en disputa amb Esquerra Republicana?

A tot Europa, en els anomenats els països occidentals, hi ha un creixement important de posicions d’extrema dreta i xenòfobes. Catalunya també comparteix aquest fenomen, però penso que la majoria de la població de Catalunya no hi és i que és una societat orgullosa de la seva manera de ser, però sempre amb voluntat d’acollir i d’integrar. Aquesta és la història de Catalunya.

¿L’amoïna que Aliança Catalana pugui quedar-se amb una part dels votants de Junts?

A mi em preocupa governar i tirar el país endavant perquè Catalunya té molt de potencial. ¿El futur es pot construir sobre la base de l’odi? No. Ni a Catalunya, ni a Madrid, ni a Ceuta, ni a Alemanya, ni a França, ni enlloc. Hi ha una voluntat de fer por. És veritat que som en un moment de canvis molt accelerats i molt ràpids que plantegen molta incertesa, però també presenten oportunitats i Catalunya les aprofita. Aquí els drons no els fem servir per matar gent, sinó per transportar medicaments o per escriure al cel de Barcelona "Primer l’amor, després la tècnica», de Gaudí.

¿Però creu que Catalunya necessita un partit com Junts?

Jo tinc molt de respecte per totes les formacions polítiques i també per Junts. He intentat tenir un comportament institucionalment adequat i correcte amb totes i crec que no pot dir ningú que el Govern tracti de manera sectària ningú. Les decisions sobre què ha de fer i què ha de ser Junts correspon prendre-les a Junts. Tenen gent molt bona i saben més bé que ningú què han de fer. Tenen tot el dret a prendre les seves decisions.

¿El fet de recolzar el Govern és el que provoca el creixement d’ERC a les enquestes?

Crec que a tothom que faci política útil li anirà bé. A mi em va anar bé abans de ser al Govern i crec que és el que la ciutadania demana. Pactar enforteix. És més incòmode, però enforteix.

¿Com afronta vostè la Diada d’aquest any? ¿Quin missatge enviarà als catalans?

Els missatges que s’han d’enviar a la festa nacional de Catalunya han de tenir un to clarament institucional, molt integrador i que remarqui molt les potencialitats de Catalunya. Per tant, diguem que els missatges seran aquests. Aquest any introduïm una novetat. Sempre celebrem la Diada, naturalment, l’11 de setembre a Catalunya i en totes les delegacions de la Generalitat al món, però uns dies després també fem una celebració a Madrid. Però aquest any no la farem a Madrid. No per res, ja fa molts anys que la hi fem. Aquest any la farem a Extremadura els dies 16 i 17 de setembre. ¿Per què? Per remarcar la contribució de molts milers d’extremenys a Catalunya i de molts catalans d’origen extremeny. La idea és fer-ho aquest any a Extremadura i l’any que ve en un altre territori. Hem de remarcar, perquè hi ha molta gent interessada a remarcar allò que ens diferencia i a buscar raons per separar-nos, què ens uneix. A la pel·lícula El 47, el protagonista és un extremeny.

L’actuació policial contra un aficionat del Barça que portava una estelada ha provocat molta polèmica i un sindicat ha arribat a considerar que la bandera "fomenta l’odi». ¿Quina és la seva opinió sobre el que ha passat?

No, una estelada és com qualsevol altre símbol. Hi ha llibertat d’expressió. Hi ha una investigació oberta i, per tant, cal que s’arribi al fons de la qüestió. La nostra Constitució permet que tothom exhibeixi els símbols que consideri més convenients, tant si hi ha qui els comparteix com qui no els comparteix.

"És més pertinent debatre sobre la successió de Feijóo que de Sánchez"

«Zapatero té dret que es respecti la seva honorabilitat i ha donat explicacions»

El president del Govern, Salvador Illa surt en defensa del Govern per la crisi de Ceuta i diu que "ha actuat a l’altura de les circumstàncies" i tenint clar que "la integritat territorial s’ha de defensar, respectant el marc legal i sense perdre els valors humans".

A Espanya hi ha una crisi migratòria i humanitària, amb un xoc entre Interior i Defensa sobre si es va avisar o no de l’entrada massiva. ¿Què està fallant en la gestió de la crisi? ¿Ha faltat lideratge?

Primer cal lamentar les morts de gairebé 150 persones joves que perseguien un somni i moltes d’elles van ser enganyades; i enviar tota la meva solidaritat a les persones de Ceuta i als ciutadans de Ceuta que viuen a Catalunya. La frontera sud d’Espanya és també la d’Europa, i Europa hauria d’actuar en aquests casos. La primera resposta no hauria de ser l’egoisme, sinó la solidaritat. La mateixa que practicarem nosaltres quan anem a Ucraïna i la mateixa que practica el Govern quan ajuda Ucraïna. Les crisis són un repte per al Govern, però també retraten l’oposició. I la foto és clara. No em faci dir gaire més. En aquests casos cal abordar les qüestions i el Govern ho està fent i està a l’altura de les circumstàncies tenint clar que la integritat territorial s’ha de defensar i que les fronteres són fronteres. S’ha de respectar el marc legal i no perdre mai de vista els valors humans i la dignitat de les persones.

¿Però vostè està d’acord amb el ministre de l’Interior quan diu que "tots» els que van entrar han de ser tornats al Marroc?

Crec que el Govern està gestionant la qüestió. No tinc tota la informació per poder pronunciar-m’hi. Des del Govern català tindrem una posició de lleialtat institucional i d’ajudar, no d’enredar. Respectarem la legalitat, com hem fet sempre. Perquè fixi’s, en matèria de solidaritat, qui més la prediquen són qui menys la practiquen. Aquests que parlen d’Espanya s’omplen la boca, van allà i es fan fotos, prediquen tot això i ho practiquen molt poc. Només dic això. I ja està bé, ja està bé.

El seu conseller de Drets Socials s’ha mostrat disposat a acollir menors mentre Junts diu que Catalunya està saturada.

El conseller ha dit el que ha dit i ha dit bé: ens mourem en un marc de respecte a la legislació i hem d’ajudar institucionalment.

¿Vostè creu que el Marroc va llançar un atac híbrid?

No puc pronunciar-me sobre això perquè no tinc la informació, però alguns governs, que segur que ho saben tot en dos minuts, han retallat dràsticament els pressupostos de cooperació. Les projeccions demogràfiques de les Nacions Unides diuen que el 2100 el 40% de la població mundial viurà a l’Àfrica, així que si no hi ha un esforç de desenvolupament important a l’Àfrica, si tenim un 40% de la població vivint en un continent pobre, el resultat és fàcil de preveure. Tot el que sigui fomentar la cooperació amb l’Àfrica és el camí correcte i Europa ha d’accelerar molt més en aquest sentit.

Alhora, Junts torna a demanar que les competències en immigració es deleguin a Catalunya.

Hi estic a favor. Jo no soc d’aquells que, quan hi ha un incendi, diuen "que passi el Govern d’Espanya», sinó que Catalunya hi va i fa front a això. M’agradaria que tirés endavant i, si podem ajudar que així sigui, ho farem.

I en finançament, ¿hi ha marge per millorar el sistema i que Junts recolzi la proposta al Congrés? ¿Fins on arribaria vostè?

El meu Govern, en un any i mig, ha posat a sobre de la taula una proposta de finançament que és la millor que hi ha hagut en la història de Catalunya i que és bona per al conjunt d’Espanya. Des del 2014 no es feia això, així que el que demano és respecte per això, perquè molta gent que la critica, d’aquí i de fora, no ha fet res per resoldre el problema. Són 21.000 milions d’euros que l’Administració General de l’Estat posa a disposició de les comunitats i ningú perd. Demano un debat serè. El divendres 4 tenim la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera i a Catalunya és l’hora de la veritat. Si es pot fer millor quan arribi el moment, si és que arriba, ja es farà. A partir d’aquí, totes les aportacions que hi pugui haver, fetes des del realisme, soc partidari d’estudiar-les i d’intentar acordar-les.

Si Junts arribés a demanar-li que es reuneixi amb Puigdemont per parlar-ho, ¿acceptaria?

Sí. M’he reunit amb el senyor Puigdemont i no tinc cap objecció en aquest sentit.

El setembre també serà molt convuls a nivell judicial. Dins del PSOE creix el temor d’una causa judicial per finançament irregular i que es persegueixi la imputació de Pedro Sánchez. ¿Què n’opina? ¿Hi veu lawfare?

El Poder Judicial és un poder, però també és un servei públic, i això de vegades ho oblidem. Hi ha algunes situacions que són molt difícils d’entendre per part de la ciutadania. Màxim respecte al Poder Judicial, però sabem distingir entre una casualitat i una cosa que no ho és. I això encara sé fer-ho des d’aquest màxim respecte, des d’aquesta postura no ingènua que tenim. Estic ben convençut que el PSOE va fer les coses correctament amb les seves finances i ha donat totes les explicacions, i les continuarà donant.

En el cas de José Luis Rodríguez Zapatero s’ha defensat en tot moment la seva honorabilitat i la seva presumpció d’innocència. ¿Segueix mantenint vostè aquesta confiança en l’expresident del Govern espanyol?

Té dret que es respecti la seva honorabilitat, a explicar-se i a defensar-se en l’àmbit judicial, que és el que ha fet. Ha donat explicacions i les continuarà donant.

Si Sánchez li consultés quan hauria de convocar les eleccions, ¿què li diria?

Que prengui la decisió quan ell ho consideri oportú. Tinc una plena confiança que ho farà vetllant pels interessos del país i també pels interessos d’una visió oberta i plural d’Espanya.

El debat sobre la successió de Sánchez, sobre si el ministre de Transport Óscar Puente pot ser un relleu, ¿és real?

Crec que seria molt més pertinent obrir un debat sobre la successió del senyor Feijóo que no pas sobre el lideratge, plenament consolidat, del senyor Sánchez, tant a Espanya com en l’àmbit internacional. Quan viatjo a la Xina, Singapur, el Japó, Vietnam, Califòrnia, Mèxic o Brussel·les, em pregunten per Pedro Sánchez. És un referent. Ningú em pregunta pel senyor Feijóo.

Subscriu-te per seguir llegint