Trump, l’oportunitat de Mohammed VI

El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UB) Xavier Torrens va publicar el juny del 2025 –en col·laboració amb el professor de la Universitat Autònoma de Madrid Luis de la Corte Ibáñez– un article sobre la crisi migratòria que hi va haver a Ceuta el 2021 que sembla que anunciés el que ha passat aquest estiu. Segons el director del màster en Direcció Estratègica de Seguretat de la UB, la presidència de Donald Trump "és una finestra d’oportunitat perquè Mohammed VI aconsegueixi objectius", ja que "el Marroc i els EUA tenen una excel·lent relació", i a això se suma que Sánchez i Trump "estan enfrontats" en els seus discursos, i afegeix que mentre Trump sigui a la Casa Blanca "hi ha un risc molt més alt sobre Ceuta i Melilla".

Segons la seva opinió, els Estats Units "estan facilitant l’estratègia del Marroc. És igual si és en relació amb el Sàhara, Ceuta i Melilla o amb altres tipus d’acords, siguin militars o comercials. Està utilitzant aquesta carta constantment". Per això afirma que quan Sánchez renuncia al tema del Sàhara perd "un element negociador, sense entrar en el tema dels drets territorials i humans dels sahrauís". "S’ha perdut una gran carta de negociació amb el Marroc, perquè ja no es pot tornar enrere en aquesta decisió, almenys fins al gener del 2029", adverteix.

Torrens destaca dos termes que considera claus per entendre el que ha passat a Ceuta: cigne negre i rinoceront gris. El primer al·ludeix a l’entrada massiva del 2021, perquè va ser "un fet estrany" amb "un impacte enorme" al qual es van buscar explicacions a posteriori, ja que no s’ho esperava ningú.

La repetició dels fets, en canvi, s’ha d’entendre com un "rinoceront gris", color característic d’aquesta espècie, perquè ja se sap que el fenomen tornarà a passar. Tenint en compte precedents de la manera d’actuar del Marroc, com la Marxa Verda ordenada per Hassan II, pare de Mohammed VI, el 1975, l’expert creu que l’actual monarca alauita podia estar prenent com a model el que va fer l’anterior rei. No es tractaria d’"un conflicte bèl·lic clàssic", sinó del que ara es diu "zona grisa" o "guerra híbrida", mitjançant entrades massives a Ceuta.

Segons el professor, Mohammed VI ha adoptat l’assalt humà com "una política d’Estat". ¿Quan serà el pròxim? "A l’article publicat a la Revista de Seguridad Internacional posàvem sobre la taula que això ho devien tenir en compte els serveis d’intel·ligència des del 2021 com a mínim", respon.

Segons la seva opinió, la pregunta que ningú s’està formulant públicament és: "¿Què passaria si Mohammed VI, com a política deliberada, fes amb Ceuta i Melilla el que va fer el seu pare, Hassan II, amb el Sàhara i amb molts milers de persones?". Sobretot, adverteix, perquè "a Occident la població és més sensible a utilitzar les armes, a diferència del que passa a Rússia o al Marroc. I aquí la gran pregunta és: si arribés el moment d’una Marxa Verda sobre Ceuta i Melilla, ¿què en dirien Espanya i Europa?".

Amenaça probable

Segons Torrens, el que ha passat ara a Ceuta "era una amenaça altament probable", com va explicar en el seu informe, i el seu "impacte social ha sigut enorme. De fet, hi ha qui diu que això podria ser una estocada mortal a nivell fins i tot electoral", un tema en el qual prefereix no entrar. Tampoc es posiciona sobre qui ha ignorat l’amenaça. "No tinc dades de si ha sigut el Ministeri de Defensa o el d’Interior, però ha sigut ignorada, al cap i a la fi, pel Govern", conclou el professor.

Segons el seu parer, això ja no es tracta d’"una crítica del PP cap al PSOE, sinó que és una crítica interna dins del mateix Govern", atès l’enfrontament viscut entre els ministeris de l’Interior i Defensa sobre l’existència, o no, d’informes o advertències referents a l’entrada massiva que es va viure a finals de juliol.

A la pregunta de què hauria d’haver fet l’Executiu per evitar el que ha passat, l’expert en Seguretat Estratègica assenyala que la primera mesura hauria sigut fer públic, "o de manera discreta fer arribar al Marroc", que se sabia el que passaria i que aquell país havia "d’actuar", perquè, més que evitar l’entrada, "el que s’ha de fer és evitar la sortida".

L’altre pas que proposa el veu més complicat, perquè entén que "difícilment els polítics a Espanya, de moment, prendran aquesta decisió", però reconeix que una cosa així "no la podien frenar agents policials o de la Guàrdia Civil", i "la intervenció de l’Exèrcit era ineludible". Torrens veu possible que amb el comandament únic la situació canviï. Afirma que "ja no s’ha de deixar només en mans d’Interior la defensa de Ceuta i Melilla, sinó que hi ha d’haver una intervenció molt més sòlida i consolidada del Ministeri de Defensa", tot i que "políticament costi".

Després d’apuntar que en polítiques públiques "no actuar també és actuar", el professor admet que "la dissonància cognitiva" en l’anàlisi dels fets ocorreguts al juliol es produeix perquè "el Govern d’Espanya diu que el Marroc no ha participat activament", cosa que creu que podria obeir a un intent de no deteriorar les relacions diplomàtiques amb el país veí.

En qualsevol cas, segons la seva opinió, el Govern espanyol ha d’actuar com si l’entrada massiva respongués a una estratègia marroquina per recuperar Ceuta, com si la volgués utilitzar com a "arma política, amb independència de si és real o no", perquè sempre hi pot haver "detonants" perquè es produeixin noves entrades massives, com el 2021 va ser l’atenció mèdica prestada a Espanya al líder del Front Polisario, Brahim Gali, en un hospital o els acords firmats amb Algèria 10 dies abans de l’entrada d’aquest juliol.