La UE, pendent d’una trucada

El Centre Europeu de Coordinació d’Emergències és el lloc des del qual la UE organitza la resposta a qualsevol catàstrofe, humana o natural, des d’incendis fins a inundacions o terratrèmols, i centralitza l’ajuda perquè arribi tan ràpid com sigui possible on més es necessita. EL PERIÓDICO ha pogut accedir a la seva seu a Brussel·les.

A les 4 de la tarda, mitja dotzena de funcionaris treballen davant els ordinadors. En una sala enorme de sostres alts hi ha tres pantalles amb les alertes actives arreu del món, la previsió del risc d’incendis a Europa i la informació meteorològica. Sis rellotges marquen l’hora a Colòmbia, Palestina, Ucraïna, Bèlgica, Jamaica i la zona horària universal. L’habitació, completament aïllada, està en calma, però n’hi ha prou amb una trucada de telèfon perquè s’activin totes les alarmes.

"Coordinem la resposta dels estats membres en el marc del sistema de protecció civil", explica Javier Ochoa, punt de contacte per a l’Amèrica Llatina i el Carib. Aquest sistema permet que tots 27 països de la UE, a més d’Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia, Turquia i Ucraïna, col·laborin per donar resposta a qualsevol petició d’assistència en cas d’emergència.

El centre "està operatiu 24/7, sempre hi ha algú a punt per agafar el telèfon", assegura el Javier. Un telèfon que aquest estiu no ha parat de sonar. Una d’aquestes persones és Guillem Marcet, un gironí que, a més, forma part de l’equip encarregat de monitorar els incendis.

Des del 2002, el Centre ha donat resposta a més de 900 peticions d’assistència. Només el 2025, hi va haver 103 peticions, de les quals gairebé un terç van venir d’Ucraïna. Aquest estiu ha sigut particularment complicat per la ferocitat dels incendis a França, Espanya, Bèlgica o Sèrbia, però també pels terratrèmols de Veneçuela i Colòmbia. El Guillem estava de guàrdia quan Bogotà va fer la petició. Eren les 3 del matí a Brussel·les.

Després d’un estiu particularment complicat, l’italoargentí matisa que "no perquè hi hagi un terratrèmol veiem un impacte directe en la nostra càrrega de feina". Tot depèn que el país afectat demani ajuda. "Colòmbia i Veneçuela sí que en van sol·licitar. Indonèsia, no", afegeix. Depèn de si el govern en qüestió es veu sobrepassat i la distància geogràfica.

A la pràctica, primer els països, de manera individual i espontània, ofereixen ajuda de les seves pròpies existències. Després, es recorre a capacitats que els governs han posat voluntàriament al servei del mecanisme. A més, explica Ochoa, la UE es fa càrrec d’una part de les despeses del desplaçament dels equips o l’enviament d’ajuda.

Petició d’ajuda

"En el cas de Veneçuela i Colòmbia, van sol·licitar assistència internacional en general, tant als països veïns com a la UE. En tots dos casos, els estats membres de la UE van respondre força bé", explica Javier. De vegades és més senzill demanar ajuda als països de la regió. El Nepal, per exemple, va sol·licitar l’assistència de l’Índia i la Xina.

El Javier és al centre des del 2022 i l’ha vist evolucionar per adaptar-se a les emergències. "Abans, bàsicament, teníem el sistema de guàrdies", explica. "Les emergències són cada vegada més llargues i freqüents", afegeix. Ara, a més, tenen equips per àrea geogràfica. Això permet que, paral·lelament a la gestió de l’emergència, hi hagi un contacte continu amb les autoritats i els col·legues al terreny.

"El mateix va passar amb Ucraïna. Es va crear un grup de treball amb tres persones dedicades permanentment al seguiment del cas", explica el Guillem. El gironí afegeix que a Ucraïna ja "no es tractava tant de la urgència, com de la constància de les necessitats", des d’assistència mèdica fins a suport amb el subministrament elèctric. També des d’Ucraïna i des de Gaza es fan evacuacions mèdiques.

El Javier remarca que abans el centre treballava principalment amb terratrèmols, inundacions i huracans. "Ara també amb epidèmies", diu amb referència a la covid, l’Ebola, el còlera o el recent brot d’hantavirus.

La principal tasca del centre és facilitar la coordinació i la comunicació entre els departaments a Brussel·les, els col·legues que estan sobre el terreny i els 37 països que participen en el mecanisme de resposta. Hi ha un altre factor que també ha augmentat la complexitat i la severitat de les emergències. "A causa del canvi climàtic, cada any ens enfrontem a un nou rècord d’huracans històricament més intensos o de la campanya d’incendis", explica Javier.

Aquest 2026, el mecanisme d’emergències ha sigut activat per incendis forestals 44 cops a Europa i dues vegades fora del territori comunitari, a Xile i a Tunísia. Els focs d’aquest estiu a Espanya, França, Bèlgica o Sèrbia, especialment virulents, donen una mostra del repte al qual s’enfronta aquest centre.