La ‘guerra total’ s’imposa a Rússia

"Guerra total" és un concepte encunyat pel general alemany Eric Ludendorff a l’Alemanya vençuda després de la Primera Guerra Mundial. Convençut que la derrota del seu país en el llarg i sagnant conflicte dels anys 1914 a 1918 es va deure al que va qualificar com a "traïció" de "comunistes" i "jueus", va defensar la necessitat, en un llibre publicat el 1935, que en una contesa armada en què està en joc la supervivència mateixa de l’Estat, tots els recursos, inclosos la política i l’economia, se subordinin a l’esforç militar.

Ludendorff va col·laborar amb Hitler en els seus inicis i fins i tot va participar en el fallit cop d’Estat nazi de 1923 contra la República de Weimar, tot i que tots dos van acabar distanciant-se fins al punt que va prohibir assistir al seu enterrament després de la seva mort el 1937. Malgrat la pèrdua d’afecte, les teories de Ludendorff van ser aplicades amb profusió per destacats membres de l’entorn del Führer; en particular pel seu cap de propaganda, Joseph Goebbels, que el 1943, després de les primeres derrotes alemanyes en les batalles d’El Alamein i Stalingrad, va arengar els seus ciutadans en un cèlebre acte que va tenir lloc al Palau d’Esports de Berlín sota el lema "guerra total-guerra més curta".

"¿Estan disposats vostè i el poble alemany, si el Führer ho ordena, a treballar 10, 12 i si és necessari, 14 hores al dia? ¿Vol una guerra més total i radical que qualsevol cosa que puguem imaginar avui?", va preguntar el propagandista, entre l’entusiasme del públic. A partir d’aquest catàrtic moment bel·licista, van tancar llocs d’oci, es van clausurar indústries de luxe i no essencials i es va ordenar l’allistament obligatori de dones i gent d’edat avançada en empreses armamentístiques o relacionades amb la guerra per contribuir a l’esforç bèl·lic.

Atac a l’OTAN

Una cosa similar podria passar a la Rússia de Putin després de les pròximes eleccions legislatives previstes per al 18 i 20 de setembre, en què ha sigut vetada tota formació política amb idees pacifistes o crítiques amb l’esdevenir de la guerra. El rumor d’una mobilització per reclutar 300.000 soldats addicionals amb què escalar la guerra a Ucraïna o fins i tot llançar alguna operació militar contra algun aliat de l’OTAN ressona en cancelleries i entre observadors, ciutadans i opositors russos, tant dins com fora del país. "Putin es prepara per a una escalada a Ucraïna", titulava recentment la publicació independent russa Meduza.

És molt possible que la "guerra total" a la Rússia de Putin es materialitzi sense que hi hagi cap anunci dramàtic fet pel president o els seus pròxims, conscients del cost polític que suposaria en una població cansada. "No és necessari que Putin ordeni una nova mobilització. El decret presidencial de mobilització parcial de setembre del 2022 continua vigent", assegura a EL PERIÓDICO Andréi Kalitin, periodista i reporter exiliat de la publicació independent Nóvaia Gazeta.

Alguns paral·lelismes es troben a Berlín en els anys 40. El discurs de Gobbels va ser la primera acceptació pública per part del règim nazi que la guerra no seguia un curs favorable. Putin ha admès que els atacs contra infraestructures petrolieres i magatzems logístics estan causant "problemes" i un "cert dèficit" de combustible, tot i que afirma que no amenacen l’estabilitat de l’Estat.

La seva resposta va en la línia de la "guerra total": ha firmat un decret que autoritza el Govern a confiscar qualsevol infraestructura crítica si els seus amos no la protegeixen dels atacs amb drons, o després de ser atacada no la reconstrueixen.