Islàndia rebutja en un referèndum integrar-se a la UE

La disputa entre el sí i el no a la reobertura de les negociacions per a l’ingrés d’Islàndia a la Unió Europea (UE) s’ha saldat amb un refús de reprendre el procés d’adhesió, abandonat el 2013. Escrutats tots sis districtes del país, la victòria del no és fins i tot força àmplia –un 52,8% davant el 47,2% per al sí–, tenint en compte que es va arribar al referèndum, fet dissabte, amb els sondejos apuntant a un empat o a un lleuger avantatge per al sí.

El resultat és un revés per a la cap del Govern, la socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, que va accelerar la convocatòria del referèndum. Implica, a més, un toc d’atenció per a la UE, que aspirava a l’adhesió d’un contribuent net i a ampliar la seva presència a l’Àrtic.

Finalment es va imposar l’àmbit rural i el sector pesquer, recelós de perdre el control sobre els caladors, davant el vot de la capital, Reykjavík, els dos districtes de la qual van ser els únics que es van decantar pel sí. L’escrutini va ser de vertigen. Van saltar les primeres dades passada la mitjanit islandesa amb un avantatge mínim per al sí. A mesura que arribaven xifres de les regions més remotes, la correlació de forces va posar tots dos bàndols al fil de la navalla, tot i que amb el pas de les hores es va percebre l’avantatge del no. Amb les dades de l’últim districte es va consolidar el tomb.

L’índex de participació es va situar a prop de 80%. És un nivell similar a l’assolit en les eleccions nacionals de fa dos anys, que van donar la victòria a la socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir. La primera ministra, que governa al capdavant d’un tripartit des del 2024, ha sigut la impulsora d’aquest referèndum i fins i tot en va accelerar la convocatòria, que en principi estava plantejada per al 2017. Després de la derrota del sí, la líder islandesa va ratificar que les negociacions queden "aparcades" en aquesta legislatura –"no es pot convocar un referèndum cada dos o tres anys" per una mateixa qüestió, va dir– i es va mostrar orgullosa per l’alta participació en la consulta.

La pesca imposa la seva llei

Com que Islàndia és membre de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) des de l’any 1994 i també de la zona Schengen, té accés al mercat del bloc comunitari. És membre fundacional de l’OTAN, tot i que no té exèrcit propi i la seva defensa depèn d’un acord bilateral amb els Estats Units des del 1951.

Per a molts islandesos, no era gens clar quins avantatges aportaria al país l’ingrés a la Unió. L’esperança que, com a membre de la UE, seria més fàcil frenar la inflació que aclapara els ciutadans del país més car del món afavoria el sí. Però han pesat més els temors del sector pesquer a perdre el control sobre els seus caladors. Islàndia deu un 7% del PIB a la pesca.Per a molts islandesos, no estava clar quins avantatges aportarà al país l’ingrés. L’esperança que, com a membre de la UE, seria més fàcil frenar la inflació que aclapara els ciutadans del país més car del món afavoria el sí. Però han pesat molt més els temors del sector pesquer a perdre el control sobre els seus caladors. Islàndia deu un 7% del seu PIB a la pesca. na, amb 397.000 habitants, està embolicada, igual com Groenlàndia, en la disputa entre els Estats Units, Rússia i la Xina pel domini de les rutes de navegació àrtiques. Això ha donat al referèndum una dimensió geopolítica global, tot i que la decisió sobre si acostar-se més o no a la UE corresponia als 273.000 ciutadans amb dret a vot.