Putin busca reclutar 300.000 homes per a la guerra

Penza, ciutat de províncies russa a 800 quilòmetres a l’est de Moscou, acapara des de començaments d’estiu titulars de la premsa independent russa a l’exili i de mitjans de comunicació europeus. Les forces de seguretat estan portant a terme intenses batudes en carrers o fins i tot en empreses per capturar homes en edat militar i obligar-los a firmar un contracte per anar a la guerra a Ucraïna, cosa que ha generat una onada de pànic entre els residents locals. L’oposició russa adverteix de la possibilitat que aquest i altres successos similars que estan tenint lloc al país no siguin més que l’avanç d’una mobilització encoberta per enviar al front 300.000 homes amb l’objectiu de fer escalar la contesa bèl·lica a l’est d’Europa.

"Les batudes han canviat la vida quotidiana de la gent... la gent comenta com no sortir de casa, com deixar Penza a la nit o esquivar els controls de trànsit... els homes marxen", han escrit defensors dels drets humans, segons Euronews. Un projecte, denominat idite lesom ("vagin al bosc", un modisme rus que podria traduir-se com "vagin a fregir espàrrecs") comparteix a les xarxes socials experiències i estratègies de joves per evitar ser atrapats.

"A la feina fins i tot van arribar a tancar l’entrada principal de l’edifici d’oficines, van dir que tothom sortís per la porta posterior al final de la jornada laboral i que demà treballéssim a distància", diu una d’aquestes participacions anònimes difosa a la web.

Les últimes notícies que arriben des de la localitat indiquen que els ciutadans han començat a plantar resistència; segons un memoràndum policial intern a què ha tingut accés la premsa local, els veïns "actuen amb més freqüència en defensa dels delinqüents (candidats a la mobilització) impedint-ne la detenció". Nombrosos exemples addicionals apunten que els successos de Penza no són un simple fet aïllat. El Govern està oferint substancioses sumes de diners a tothom que aconsegueixi atraure als centres de reclutament aspirants a combatre, en molts casos sense tenir en compte la seva idoneïtat física.

Diners per allistar-se

El rotatiu independent Nóvaia Gazeta va publicar ara fa pocs dies les instruccions internes d’Avrora, una agència de reclutament que a la seva pàgina web promet a tots aquells que s’allistin 4,5 milions de rubles (45.000 euros) en el moment de la firma del contracte, i 2,5 milions (25.000 euros) el primer any. En els documents s’assenyala la quantitat que percebrà el reclutador –entre 210.000 i 260.000 rubles (de 2.100 a 2.600 euros)–, els col·lectius en els quals aquest ha de centrar sobretot la seva acció reclutadora, a més d’una valoració política de la comissió mèdica militar que haurà d’examinar l’estat físic dels aspirants a soldat i fins i tot les malalties que podrien patir sense risc de ser rebutjats.

Així, en l’apartat sobre Kémerovo (centre de Sibèria), s’estipula que la comissió mèdica és "lleial" i que s’accepten aspirants amb hepatitis C i VIH, i estrangers fins a 60 anys. A Txerepovets, en canvi, es rebutgen candidats amb el VIH, però sí que s’inclouen homes amb hepatitis C, B i sífilis, considerant també com a "lleial" a la comissió mèdica. "Això equival a un mercat d’esclaus", valora Andrei Kalitin, autor de la informació i periodista exiliat.

Aleksei Alshanski, exmilitar rus i investigador de l’organització independent Conflict Intelligence Team, una xarxa d’intel·ligència que monitora les activitats de l’Exèrcit rus, és taxatiu: "Sabem que els plans per reclutar 300.000 soldats existeixen, tot i que no podem determinar si Putin els portarà a terme". Segons la seva opinió, el Kremlin ha après la lliçó del que va passar el setembre de l’any 2022, quan va decretar una mobilització parcial, circumstància que va portar almenys 600.000 persones a sortir precipitadament del país. "Si fos al seu lloc, en comptes de reclutar d’una sola tacada centenars de milers d’homes, reclutaria cada mes 10.000 persones, i una vegada s’haguessin tranquil·litzat els ànims i la gent s’hagués confiat, incrementar dràsticament la xifra", diu Alshanski.

El front d’Ucraïna

Alshanski no considera probable que Putin llanci una operació contra algun estat membre de l’OTAN. "Rússia no ha pogut en quatre anys amb Ucraïna i no sembla tenir els mitjans per atacar un país de l’Aliança", emfatitza. Això sí, segons la seva opinió, la possibilitat d’una ofensiva bèl·lica hivernal per aconseguir la totalitat de la regió del Donbàs o atacar en altres punts de la línia de contacte és molt real. "Putin té un problema: el front no s’ha mogut en els últims dos anys i ha de fer alguna cosa".

Militar de carrera amb grau de sergent que va servir durant cinc anys i mig en un camp d’entrenament a Naro Fominsk abans de deixar l’Exèrcit a l’inici de la invasió, Alshanski afirma que la guerra d’Ucraïna ha modificat per complet les Forces Armades de Rússia, país que en l’actualitat ocupa el segon lloc en la classificació de Global FirePower, que mesura el poder militar de cada estat.

L’exsergent posa fins i tot en dubte la seva sostenibilitat a llarg termini. "Ja no queden gairebé soldats de carrera, la majoria han mort o han deixat l’Exèrcit; la gent que forma en aquests moments les Forces Armades són els denominats voluntaris (tot i que en molts casos són gent obligada a anar a files) que han firmat contractes", constata.