Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un mes després

Sánchez exculpa el Marroc de la crisi a Ceuta i assegura que «hi ha raons» per a una visita del Rei

El cap de l’Executiu defensa el CNI però apunta: «Ningú va predir que tindríem una allau»

Rebaixa a 1.200 els menors migrants a Ceuta i promet fins a 6.000 places per als que encara són al carrer

31/07/2026 El president del Govern, Pedro Sánchez, compareix davant dels mitjans a l’Assemblea de Ceuta, el 31 de juliol del 2026, a Ceuta (Espanya).

31/07/2026 El president del Govern, Pedro Sánchez, compareix davant dels mitjans a l’Assemblea de Ceuta, el 31 de juliol del 2026, a Ceuta (Espanya). / Pool Moncloa/Borja Puig de la Be / Europa Press

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Iván Gil

Un mes després de l’entrada massiva de migrants a Ceuta, el Govern encara investiga el que ha passat i, sobretot les seves causes, però s’eximeix de qualsevol responsabilitat el Marroc. No obstant això, els fets han portat el president del Govern, Pedro Sánchez, a considerar que «hi ha prou arguments perquè el Rei visiti Ceuta i Melilla». Sense concretar dates, a l’espera que «es donin les condicions per a això», Sánchez ha assegurat en una entrevista aquest dilluns a la cadena SER que la visita del cap de l’Estat «es farà». «Crec que es donen les condicions i les raons perquè el cap de l’Estat visiti Ceuta i Melilla», va reiterar.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha defensat aquest dilluns que no existeix «cap informació» de les forces de seguretat, del CNI o de centres d’intel·ligència d’altres països amb els quals col·labora l’Executiu que «aporti cap indici de dubte sobre la participació, d’una manera o altra, de les autoritats marroquines». Al contrari, segons ha argumentat durant l’entrevista, s’hauria produït una coordinació «instantània i immediata» amb un desplegament de les autoritats marroquines a l’altre costat de la frontera «per fer front a l’allau de persones que estaven intentant entrar».

En definitiva, va qualificar la col·laboració amb el Marroc com a «francament positiva» i va reconèixer que «aquesta crisi només es pot resoldre amb la col·laboració» del país veí, «no amb falta de confiança». A les causes econòmiques i la desigualtat, Sánchez ha apuntat a una recent sentència del Suprem sobre les devolucions en calent a Ceuta i Melilla com una de les principals causes de l’entrada massiva de migrants els passats 30 i 31 de juliol. Concretament, a la «tergiversació» que deia que «si s’entrava nedant a era impossible la devolució en frontera».

Darrere de l’«expansió d’aquestes mentides», el president del Govern va situar «xarxes associades a Rússia i Israel», igual com la «internacional ultradretana que utilitzaria la immigració per atacar i dividir Espanya i la UE i les màfies.

El cap de l’Executiu ha reduït el nombre de migrants menors d’edat a Ceuta a 1.200, uns 300 menys que la xifra aportada pel comandament únic. Així mateix, ha xifrat en uns 5.000 els que encara romanen a la ciutat autònoma i ha promès fins a 6.000 places per posar fi a la situació dels migrants que continuen al carrer.

Sense alertes prèvies

Sánchez ha defensat la feina dels agents del CNI, si bé ha contradit la ministra de Defensa, Margarita Robles, a l’assegurar que «ningú va predir que teníem una allau». Sí que s’haurien compartit «informes de situació», sobre l’augment de les entrades nedant en els dies previs, però no hi hauria «cap informació» que alertés prèviament sobre «la magnitud» o «gravetat» que la crisi. Amb tot, Sánchez va assegurar que es van reforçar els controls en frontera.

Les paraules del president es produeixen just quan es compleix un mes de la visita a la ciutat autònoma després de l’entrada massiva de milers de persones pel pas fronterer d’El Tarajal i per l’espigó que en aquesta platja separa Espanya i el Marroc. Llavors, en una compareixença després de reunir-se amb les autoritats locals, Sánchez va qualificar l’ocorregut d’una «violació de la integritat territorial» d’Espanya i va atribuir el que ha passat a les «màfies que trafiquen amb éssers humans», que han recorregut contra la sentència del Tribunal Suprem que prohibia les devolucions en calent de les persones que entressin al territori espanyol per mar.

Tracking Pixel Contents