El Govern invoca l’«esperit de Sant Boi» de 1976 per celebrar una Diada de Catalunya d’«unitat» en la diversitat

Més d’un centenar d’empremtes dactilars juntes i alineades, en vermell i groc, els colors de la senyera, protagonitzen el cartell que el creador visual Javier Jaén ha confeccionat per a la celebració de la Diada que ha preparat la Generalitat per a aquest any. Simbolitzen com la «suma de les diferències», amb cada empremta dactilar única, avançant en una mateixa direcció, és el principal capital de Catalunya per afrontar els reptes del present i del futur. Així pretén enfocar el Govern l’Onze de Setembre d’aquest any, que busca també un fil conductor amb l’ «esperit de Sant Boi» de 1976 ara que es compleixen 50 anys d’aquesta primera gran Diada que es va celebrar al crit de ‘Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia’ després de la mort del dictador Franco.

«Es va expressar la voluntat d’una societat unida per recuperar la llibertat, ocupar l’espai públic i construir un projecte compartit amb una clara visió integradora», ha explicat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. En un moment en què el recolzament a l’extrema dreta creix a les enquestes a costa de discursos contra la immigració, l’Executiu de Salvador Illa remarca la necessitat de celebrar una Diada que entengui Catalunya com un «país plural, amb diferents sensibilitats» però amb vocació de tenir un «camí compartit».

Aquesta capacitat, que en el Govern destaca com un vaixell insígnia de la societat catalana, es va expressar el 1976 amb la il·lusió de sortir de les urpes de la dictadura, una «força» que pretenen invocar ara de nou a les portes d’una Diada en què sobrevola també l ’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont i la resta de líders del procés. Paneque ha esquivat aprofundir en comparacions, però sí que ha reconegut que hi ha alguns «paral·lelismes» entre el lema de la manifestació de fa mig segle esperonat per l’Assemblea de Catalunya i la situació actual. Això sí, llavors es defensava el dret a l’autodeterminació, una cosa amb què Paneque ha marcat distància.

La recepta de la Catalunya ‘un sol poble’

Les llibertats conquerides, ha assegurat, han de ser «vigilades» per no fer passos enrere, de la mateixa manera que considera que s’ha d’aplicar la recepta de la Catalunya ‘un sol poble’ basada en la integració de persones de diferents orígens. El fet que el Govern hagi decidit celebrar la Diada a Extremadura, com va avançar Illa en una entrevista recent, és tota una declaració d’intencions en aquest sentit. Serà el 16 i el 17 de setembre amb la participació del president de la Generalitat. El que es pretén és ressaltar el «vincle» existent entre la societat catalana i l’extremenya tenint en compte que molts ciutadans d’aquesta comunitat, així com d’Andalusia, van emigrar a Catalunya als anys 60 i 70.

«S’ha de posar en valor la capacitat d’integració del poble de Catalunya i la voluntat integradora dels extremenys», ha defensat la portaveu. La voluntat del Govern és anar més enllà de la commemoració que es fa a Madrid i que la Diada fora de les fronteres catalanes sigui itinerant en altres comunitats autònomes en anys següents. La celebració a Extremadura es produirà també en ple debat sobre el model de finançament que rebutgen els barons del PP, entre ells, María Guardiola, la presidenta extremenya.

Un programa ple d’actes

Aquesta és la novetat principal d’una Diada que, com és tradició, s’inaugurarà amb el discurs institucional del president el dia 10 a la nit. El dia 11 el Govern farà l’ofrena floral davant el monument de Rafael Casanova i a la tarda acudirà a l’acte central de la Generalitat al Teatre Nacional de Catalunya, en el qual es rememorarà aquesta primera manifestació de fa 50 anys després de quatre dècades de repressió i clandestinitat. La música tindrà, com és habitual, un protagonisme destacat, amb actuacions de grups com Sopa de Cabra, Joan Dausà, Andrea Motis o la ballarina Lorena Nogal. L’acte es farà ressò també de l ’Any Gaudí o dels 150 anys del naixement de l’expresident Josep Irla.

Però l’agenda aquesta vegada inclou també altres cites, com una específica a Sant Boi de Llobregat el dia 9 per recordar la manifestació de 1976 i la celebració descentralitzada de la Diada a les set ‘vegueries’ i una vintena d’actes en les delegacions que té la Generalitat a l’exterior.