Rússia demana proves a Espanya de la seva implicació en la crisi de Ceuta i Israel ataca Sánchez: «Menteix descaradament»

Xoc diplomàtic a dues bandes. El Govern d’Espanya afronta un dur encreuament d’acusacions tant amb Israel com amb Rússia, després que el president del Govern, Pedro Sánchez, vinculés tots dos països i una «internacional ultradretana» amb la difusió de notícies falses i la desestabilització durant la recent crisi migratòria de Ceuta, on a finals de juliol van entrar massivament milers de migrants.

El primer a reaccionar amb duresa va ser el ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, que va acusar Sánchez d’abocar «mentides descarades» per relacionar Tel-Aviv amb l’origen del conflicte a la frontera nord-africana. Saar va afirmar a les xarxes socials que «continuar difonent mentides difamatòries no distraurà de la vergonyosa incapacitat de Sánchez per gestionar els assumptes del seu país».

En la mateixa línia es va pronunciar la cap de negocis d’Israel a Espanya, Dana Erlich, que va remarcar que «cal combatre la desinformació» i va reclamar que «no es pot continuar utilitzant Israel com a cortina de fum».

Per la seva banda, en una roda de premsa des de Moscou, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de Rússia, Maria Zakhàrova, ha exigit formalment a l’Executiu espanyol que aporti «fets concrets» i proves fefaents que recolzin les acusacions d’ingerència. Així, el Kremlin ha rebutjat categòricament qualsevol vinculació amb la difusió d’informació enganyosa respecte a la crisi fronterera.

La postura de la Moncloa

El detonant d’aquest doble front diplomàtic rau en les declaracions del president espanyol, que va descartar que hi hagués «cap informació» que apuntés al Marroc com a responsable de l’entrada massiva a Ceuta. Al contrari, Sánchez va justificar que l’origen de la crisi desinformativa responia a ingerències externes orquestrades per xarxes russes i israelianes.

Segons va afirmar el líder de l’Executiu, basant-se en anàlisis del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) de la UE, aquestes xarxes haurien propagat notícies falses sobre la immigració irregular per atacar Espanya i Europa com a represàlia per les seves «posicions polítiques valentes». En el cas d’Israel, per la denúncia espanyola del «genocidi» a Gaza, i en el de Rússia, pel rebuig explícit de la invasió d’Ucraïna per part de Vladímir Putin.

Es pot recordar que Netanyahu va retirar la seva ambaixadora de Madrid, mentre que Sánchez va fer el mateix el març del 2026 i va degradar l’ambaixada espanyola d’Israel. Ara, les representacions les porten els encarregats de negocis.

Aquest nou episodi eleva al màxim la tensió diplomàtica del Govern espanyol amb dos actors clau de la geopolítica internacional, en un moment en què les relacions bilaterals amb Israel ja es trobaven sota mínims després del reconeixement oficial de l’Estat de Palestina el maig del 2024 i la retirada mútua d’ambaixadors a les respectives capitals. L’Estat hebreu retreu a l’executiu socialista que defensi les tesis dels terroristes.