Pedro Sánchez exculpa el Marroc per la crisi de Ceuta mentre assenyala Rússia i Israel

La complaença del Govern espanyol amb el Marroc és el principal punt d’unió de tots els grups parlamentaris al Congrés a l’hora de qüestionar la gestió de Pedro Sánchez en la crisi migratòria. Des del PP i Vox fins als socis de coalició de Sumar han sigut incisius durant la ronda de compareixences de ministres a la Cambra baixa al criticar que no solament s’eximeixi Rabat de responsabilitats en l’entrada massiva d’immigrants a Ceuta, sinó que es ressalti la seva suposada col·laboració. A risc d’aprofundir aquesta bretxa i quedar-se tot sol en la compareixença al Congrés dijous vinent, Sánchez va tornar a exculpar ahir el Marroc, durant una entrevista a la Cadena SER.

Per contra, el cap de l’Executiu va anar més enllà dels detalls oferts per diferents ministres per assenyalar directament "xarxes associades a Rússia i Israel", igual com la "internacional ultradretana" al·ludint a un informe del Servei Europeu d’Acció Exterior. Fins ara el Govern havia posat el focus de manera genèrica en la "tergiversació" i "notícies falses" a les xarxes socials sobre una recent sentència del Suprem respecte a les anomenades devolucions en calent a Ceuta i Melilla i s’havia insinuat, com va fer José Manuel Albares, la participació des d’altres països.

En l’entrevista, el president del Govern va considerar que "hi ha arguments suficients perquè el Rei visiti Ceuta i Melilla". Sense concretar dates, Sánchez va assegurar que la visita de Felip VI "es farà". "Crec que es donen les condicions i les raons perquè el cap de l’Estat visiti Ceuta i Melilla", va reiterar.

"Ningú va predir" l’entrada

Sánchez també es va referir al paper que ha tingut el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en aquesta crisi. El president va defensar la feina dels seus agents, si bé va contradir la ministra de Defensa, Margarita Robles, a l’assegurar: "Ningú va predir que tindríem una allau". Sí que s’haurien compartit "informes de situació" sobre l’augment de les entrades nedant en els dies previs, però no hi hauria cap informació que alertés prèviament sobre "la magnitud" o "gravetat" de la crisi. Va afegir que no hi ha cap informació de les Forces de Seguretat, del CNI o de centres d’intel·ligència d’altres països amb què col·labora l’Executiu que "faci llum en algun dubte sobre la participació d’una manera o una altra de les autoritats marroquines".

Dins del Consell de Ministres, la ministra de Sumar Sira Rego va posar en dubte la suposada "col·laboració" del Marroc enarborada per Sánchez. Després de l’entrevista del president, la titular de Joventut i Infància va assegurar en seu parlamentària que davant els 600 expedients sobre menors enviats al país veí abans del 30 de juliol, la resposta fins ara ha sigut el "silenci".

La cautela amb Rabat contrasta amb la fermesa que es manté amb Roma. La Moncloa va trigar tot just uns minuts a respondre amb la mateixa moneda a la decisió del Govern italià de prorrogar els controls fronterers amb Espanya per la crisi migratòria a Ceuta. Una escalada del xoc diplomàtic que es justifica per la necessitat d’actuar amb reciprocitat i proporcionalitat i "per protegir els interessos i la dignitat" dels ciutadans espanyols.

A l’Executiu estaven pendents de la decisió que adoptés el Govern de Giorgia Meloni per condicionar els seus pròxims passos, i la resposta va ser immediata. Davant l’argument que la situació a la ciutat autònoma continua sense millorar prou per aixecar les restriccions, en el Govern espanyol al·ludeixen al fre en sec de les entrades de migrants irregulars i el desplegament per a la reubicació dels qui es mantenen a Ceuta.

Desqualificacions d’Israel

A aquesta crisi diplomàtica amb un soci europeu s’hi van afegir les desqualificacions del Govern israelià contra Sánchez per implicar-lo en la difusió d’informacions falses que haurien encoratjat l’assalt a la frontera. A través de la xarxa social X, el ministre israelià d’Exteriors, Gideon Sa’ar, va replicar que "es tracta d’una mentida descarada" haver acusat "de manera sorprenent Israel de difondre informació enganyosa sobre els esdeveniments de Ceuta". A Génova van qualificar de "conspiranoia" les explicacions de Sánchez sobre les causes que haurien agreujat la situació.

En el Govern i el PSOE consideren que la crisi a Ceuta es fa servir de manera partidista per carregar contra el cap de l’Executiu i alerten sobre el joc a la ultradreta de caure en aquest marc. Fins al punt que hi ha hagut tensions dins del mateix partit arran d’una circular interna que instrueix els càrrecs socialistes a no acudir a les manifestacions convocades demà per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en defensa de la ciutat autònoma.

L’absència del PSOE, però, pot acabar tenint un elevat cost polític, de manera que s’ha promogut un manifest que reclama "cooperació i solidaritat a totes les administracions i que es compleixi la llei".

Subscriu-te per seguir llegint