El cap de la Casa del Rei prepararà amb Bolaños el viatge del Monarca a Ceuta

La Zarzuela tenia previst iniciar el nou curs amb Elionor al centre de l’actualitat de la institució. La Princesa d’Astúries comença dilluns vinent, 7 de setembre, l’etapa universitària, al Grau de Polítiques a la Universitat Carles III de Madrid. No obstant, la crisi social, política i econòmica desencadenada el 30 de juliol a Ceuta arran de l’entrada de 80.000 migrants des del Marroc ha portat a la Casa del Rei a seguir també molt de prop la situació a la ciutat autònoma i la possibilitat que Felip VI viatgi aviat a aquest territori. El Monarca no ha trepitjat mai aquesta ciutat ni tampoc Melilla: ni com a Rei ni com a Príncep d’Astúries.

El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas (PP), que es va reunir amb Felip VI el 6 d’agost, va assegurar que el cap d’Estat li va dir en persona que té intenció de viatjar a la ciutat, un desplaçament molt delicat que la Zarzuela organitzarà amb el Govern de Pedro Sánchez. El president va afirmar dilluns a la cadena SER que ho farà "quan es donin les condicions". Quan, el 2007, Joan Carles I va fer el seu únic viatge a Ceuta i Melilla en 39 anys, el Govern de Rabat va retirar el seu ambaixador a Madrid, Omar Azziman, com a mostra de rebuig i es van organitzar manifestacions a les localitats pròximes a les dues ciutats abans i durant la visita del Rei i Sofia.

Per preparar aquesta visita, Felip VI té al seu propi despatx un profund coneixedor del Marroc. Camilo Villarino, cap de la Casa del Rei des del febrer del 2024 i principal assessor del Monarca, serà qui abordi amb el Govern –i, en concret, amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños– la recerca d’una data per al desplaçament. No és fàcil per la tensió política en aquests moments i també perquè el dia 23 d’aquest mes hi ha eleccions legislatives al Marroc i les següents setmanes per a la conformació del nou Executiu de Rabat, en aquests moments una coalició de tres partits.

Expert al Marroc

Diplomàtic de carrera, Villarino va viure i va treballar durant gairebé quatre anys al Marroc. Entre agost del 2013 i juny del 2017 va ser cap adjunt de missió i ministre conseller de l’Ambaixada espanyola a Rabat, de facto el número dos de la representació diplomàtica. Allà va conèixer des de dins una relació bilateral en la qual Ceuta i Melilla, el Sàhara Occidental, la immigració, la seguretat i la cooperació econòmica formen part d’un equilibri especialment sensible. A la seva tornada a Madrid, el 2017, el llavors ministre d’Exteriors de Mariano Rajoy (PP), Alfonso Dastis, el va elegir com a cap de gabinet. Es va mantenir en aquest lloc amb Josep Borrell i després amb Arancha González Laya, ministres amb Sánchez (PSOE).

Precisament amb Laya li va tocar gestionar el 2021 un dels episodis més delicats de la relació recent amb el Marroc: l’entrada a Espanya de Brahim Gali, líder del Front Polisario, per rebre tractament mèdic per un quadro greu de Covid-19. Villarino va coordinar des d’Exteriors part de les gestions per a la seva arribada a la base aèria de Saragossa i va declarar posteriorment com a investigat davant el jutge que va examinar com s’havia produït l’operació. Va declarar que González Laya li havia encarregat gestionar l’arribada amb la màxima discreció; segons va recollir posteriorment el jutge, va ser el mateix Villarino qui va plantejar que Gali no passés el control de passaports i la ministra va mostrar la seva conformitat. La investigació contra Villarino va ser arxivada al no apreciar el jutge indicis que, quan va gestionar l’entrada de Gali, conegués les causes penals que aquest tenia pendents a l’Audiència Nacional.

Crisi anterior

La història de Gali va acabar tenint Ceuta com a escenari. L’acollida de Ghali va desencadenar una greu crisi diplomàtica amb Rabat i, setmanes després de saber-se que estava sent atès a Espanya, el 23 de maig del 2021, milers de persones van creuar des del Marroc cap a la ciutat autònoma. El Parlament Europeu va aprovar una resolució acusant Rabat de forma expressa l’ús de menors no acompanyats i el control fronterer per part del Marroc com a mecanisme de pressió política contra Espanya.

Cinc anys després, Villarino torna a trobar-se amb Ceuta i el Marroc sobre la taula, aquesta vegada des del despatx més important de la Zarzuela. Serà un dels encarregats de trobar amb el Govern el moment per a un viatge de Felip VI que, per la seva destinació i per la reacció que pugui provocar a l’altre costat de la frontera, tindrà inevitablement una lectura molt més gran que la d’una simple visita institucional.

Subscriu-te per seguir llegint