Sánchez deixa sense aclarir les causes de la crisi, nega alertes prèvies i eleva el to amb Rabat per «declaracions inacceptables» sobre Ceuta

Pedro Sánchez continua sense aclarir les causes del salt massiu d’immigrants a Ceuta, encara sota investigació i que atribueix a múltiples factors amb especial incidència en la desinformació, però ha modulat la seva complaença amb el Marroc. Durant la seva compareixença al Congrés aquest dijous ha assegurat que cap informe fins ara aporta «evidències sòlides» que el país veí planifiqués o executés el que ha passat, si bé ha evitat precipitar-se a descartar res. «Si hi va haver incapacitat o inacció és una cosa que s’haurà d’aclarir», va dir, per avisar que «si existissin proves sòlides actuaríem en conseqüència».

Aquest Govern, va defensar, «no té por d’enfrontar-se a altres poders estrangers quan la situació ho ha requerit». Fent-se càrrec davant els dubtes sobre el Marroc en aquesta crisi, gairebé a tall de justificació, va explicar que «em correspon gestionar aquesta crisi amb rigor i amb prudència». Això és, va afegir, «prenent decisions sobre evidències, no sobre sospites sense contrastar ni prejudicis ni interessos partidistes perquè hi ha passos que quan es fan ja no es poden desfer».

Si fins ara s’havia descartat ja qualsevol paper del Marroc, incidint en la seva «col·laboració», Sánchez ha començat a deixar anar amarres. «Ens queden moltes qüestions per analitzar i aclarir», va assegurar, per deixar en mans de les investigacions en marxa les conclusions per «comprendre el que ha passat».

Per descarregar-se de les acusacions d’ocultació o falta de transparència i davant el ball de filtracions d’informes, el cap de l’Executiu s’ha compromès a «publicar un dossier amb tots els informes». «Som davant un fenomen que té el seu origen en moltes causes, en què van participar diversos actors i factors que es van retroalimentar entre si, probablement de forma no coordinada, ja veurem si planificada i, per tant, imprevisible per a tothom, fins i tot també per a ells», referint-se a aquests fets com una «allau».

Sánchez ha elevat també el to amb el Marroc al qualificar de «declaracions inacceptables» les referències d’autoritats marroquines a Ceuta i Melilla com a ciutats «ocupades». En aquest punt, va revelar que es va convocar l’ambaixadora del Marroc a Espanya. Ja va ser significatiu que arrenqués la seva compareixença reivindicant que Ceuta i Melilla són «espanyoles des de fa segles» i que «continua sent així fins al final dels temps».

En la mateixa línia de fermesa, va ratificar que «en les pròximes setmanes» el Rei visitarà Ceuta i Melilla. Una visita en la qual la Moncloa ja treballa amb la Casa Reial i que, segons Sánchez, té l’objectiu de transmetre «el compromís absolut de l’Estat amb aquestes dues Ciutats Autònomes».

Avisos dels serveis d’intel·ligència

Sobre les alertes prèvies dels serveis d’intel·ligència, el president del Govern va ser taxatiu al negar que existissin. «Puc assegurar que cap informe anava més enllà de la descripció de dades o un avís rutinari», a més que cap «va preveure l’escala o probabilitat del que finalment es va produir». Una cosa és detectar que els encreuaments nedant estaven creixent, que cal extremar la cautela, una cosa que van fer totes les autoritats competents. I una altra de molt diferent anticipar que, en qüestió d’hores, 70.000 persones intentarien accedir a Ceuta. Això no ho va fer cap informe», va incidir.

En el capítol de la resposta socioeconòmica i humanitària a Ceuta, Sánchez es va comprometre que les ajudes econòmiques puguin sol·licitar-se en menys de deu dies i que comencin a pagar-se el 6 d’octubre, «com a molt tard». Així mateix, es va fixar el marc temporal de dues setmanes per treure dels carrers a la majoria de migrants. Un pas fonamental per procedir a les identificacions i iniciar els expedients. Una cosa que, va reconèixer, «porta el seu temps», apel·lant a la necessitat de realitzar aquests processos tant amb humanitat com des de la legalitat.